Isòtops de l'hidrogen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Proti, és l'isòtop de l'hidrogen més comú, té un protó i un electró. És l'únic isòtop estable que no té neutrons.

L'hidrogen (H) (massa atòmica estàndard: 1.00794(7) u) té tres isòtops naturals, que s'escriuen 1H, 2H, i 3H. Altres isòtops, molt inestables (4H to 7H), s'han sintetitzat en laboratori però mai han estat observat a la natura.[1][2]

L'hidrogen és l'únic element que té diferents noms per als seus isòtops. En els principis dels estudis sobre la radioactivitat es van donar diferents noms que actualment no s'usen. Els símbols D i T (en comptes de 2H i 3H) s'usen algunes vegades per designar el deuteri i tel triti. La IUPAC tot i admetre el seu ús, no el recomana.

Hidrogen-1 (proti)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Proti

L' 1H és l'isòtop més comú de l'hidrogen amb una abundància de més del 99.98%. Ja que el nucli consisteix en un sol protó, es coneix amb el nom de Proti to i que el seu ús no és molt estès.

Hidrogen-2 (deuteri)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Deuteri

L' 2H, l'altre isòtop estable de l'hidrogen, és conegut com a deuteri ¡i conté un protó i un neutró al seu nucli. El deuteri compren 0.0026 – 0.0184% (per fracció molar o fracció atòmica) de les mostres d'hidrogen de la Terra, el nombre menor se sol trobar en mostres d'hidrogen gasós i l'enriquiment més alt (0.015% o 150 ppm) és típic de l'aigua oceànica. El deuteri no és radioactiu, i no representa una toxicitat significant. L'aigua enriquida amb molècules que inclouen el deuteri en comptes d'hidrogen normal s'anomenen aigua pesada. El deuteri i els seus compostos s'usen com a etiquetes no radioactives en experiments químics i en dissolvents de espectroscopia. L'aigua pesada s'usa coma moderador nuclear i refrigerant en reactors nuclears. El deuteri és també un combustible potencial per a la fusió nuclear comercial.

Hidrogen-3 (triti)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Triti

L' 3H es coneix com a triti i consisteix en un protó i dos neutrons. És radioactiu, es desintegra en heli-3 per desintegració beta amb un període de semidesintegració de 12.32 anys.[3] Naturalment es produeixen petites quantitats de triti degut a la interacció de raigs còsmics amb els gasos atmosfèrics; el triti també s'allibera en proves d'armes nuclears. S'usa en armes de fusió termonuclear, com a tracer en geoquímica d'isòtops, i en aparells especialitzats autoil·luminats. El triti s'havia usat etiquetatge biològic i químic coma a ràdioetiqueta (ara menys freqüent). La fusió nuclear D-T usa el triti com a principal reactant, junt amb el deuteri, alliberant energia a través de la pèrdua de massa quan els dos nuclis col·lideixen i es fusionen a temperatures massives.

Hidrogen-4[modifica | modifica el codi]

Article principal: Hidrogen-4

L' 4H és un isòtop de l'hidrogen altament inestable. El nucli consisteix en un protó i tres neutrons. S'ha sintetitzat en laboratori bombardejant triti amb nuclis de deuteri amb moviment ràpid.[4] En aquest experiment, el nucli de triti capturà neutrons del nucli de deuteri amb moviment ràpid. La presència de l'hidrogen-4 es deduí detectant protons emesos. La seva massa atòmica és 4.0279121. Es desintegra a través d'emissió de neutrons i té un període de semidesintegració de 9.93696x10-23 segons.

Hidrogen-5[modifica | modifica el codi]

Article principal: Hidrogen-5

L' 5H és un isòtop de l'hidrogen altament inestable. El seu nucli consisteix en un protó i quatre neutrons. S'ha sintetitzat en laboratori bombardejant triti amb nuclis de triti en moviment ràpid.[4][5] En aquest experiment, un nucli de triti capturà dos neutrons de l'altre, convertint-se en un nucli amb un protó i quatre neutrons. El protó restant podia detectar-se, i així deduir l'existència de hidrogen-5. Es desintegra a través d'emissió de neutrons i té un període de semidesintegració 8.01930x10-23 segons.

Hidrogen-6[modifica | modifica el codi]

L' 6H Es desintegra a través d'una triple emissió de neutrons i té un període de semidesintegració 3×10−22 segons.

Hidrogen-7[modifica | modifica el codi]

L' 7H consisteix en un protó i sis neutrons.Un grup de científics francesos, russos i japonesos el sintetitzaren en laboratori per primera vegada al 2003 bombardejant hidrogen amb àtoms d'heli-8. L'heli-8 donà els seus neutrons al nucli d'hidrogen. Els dos protons restants foren detectats pel telescopi RIKEN, un objecte fet de diverses capes de sensors, posicionats darrere de l'objectiu del raig del ciclotró[6]

Àtoms exòtics semblants a l'hidrogen[modifica | modifica el codi]

Positroni (Ps o e+e-)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Positroni

El Positronium és un àtom exòtic fet per un positró (l'antipartícula carregada positivament de l'electró) i un electró. Es desintegra en 10-7 segons (100 nanosegons) degut a l'aniquilació dels seus components.

Muoni (Mu o µ+e-)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Muoni

Un muoni és un àtom exòtic fer d'un antimuó (l'antipartícula carregada positivament del muó) i un electró,[7]té el símbol Mu o µ+e. En els 2 µs de vida del muó, el muoni pot entrar en composts cal el (MuCl) o el (NaMu).[8]

Taula de propietats dels isòtops de l'hidrogen
Símbol del
núclid
Z N Massa (uma) Semivida MD Producte
de desintegració
[n. 1]
Espín
nuclear
Composició
isotòpica
representativa
(fracció molar)[n. 2]
Rang de variació
natural
(fracció molar)
1H 1 0 1,00782503207(10) Estable (>6,6×1033 a) 12+ 0,999885(70) 0,999816-0,999974
2H 1 1 2,0141017778(4) Estable 1+ 0,000115(70) 0,000026-0,000184
3H 1 2 3,0160492777(25) 12,32(2) a β- 3He 12+ Traça[n. 3]
4H 1 3 4,02781(11) 1,39(10)×10-22 s [4,6(9) MeV] n 3H 2-
5H 1 4 5,03531(11) >9,1×10-22 s ? n 4H (12+)
6H 1 5 6,04494(28) 2,90(70)×10-22 s [1,6(4) MeV] 3n 3H 2#
4n 2H
7H 1 6 7,05275(108)# 2,3(6)×10-23 s# 4n 3H 12+#
  1. En negreta si són isòtops estables.
  2. Es refereix a la composició en aigua.
  3. Cosmogènic.

Z: nombre de protons. N: nombre de neutrons. Els valors marcats amb # són valors esperats que no han pogut ser comprovats experimentalment. Els valors entre parèntesis són incerts.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gurov YB, Aleshkin DV, Berh MN, Lapushkin SV, Morokhov PV, Pechkurov VA, Poroshin NO, Sandukovsky VG, Tel'kushev MV, Chernyshev BA, Tschurenkova TD. (2004). Spectroscopy of superheavy hydrogen isotopes in stopped-pion absorption by nuclei. Physics of Atomic Nuclei 68(3):491–497.
  2. Korsheninnikov AA. et al. (2003). Experimental Evidence for the Existence of 7H and for a Specific Structure of 8He. Phys Rev Lett 90, 082501.
  3. Miessler GL, Tarr DA. (2004). Inorganic Chemistry 3rd ed. Pearson Prentice Hall: Upper Saddle River, NJ, USA
  4. 4,0 4,1 Ter-Akopian. «Hydrogen-4 and Hydrogen-5 from t+t and t+d transfer reactions studied with a 57.5-MeV triton beam».
  5. Korsheninnikov, A. A.. «Superheavy Hydrogen 5H». Physical Review Letters, vol. 87, 9, 2001, pàg. 92501.
  6. Korsheninnikov, A. A.. «Experimental Evidence for the Existence of 7H and for a Specific Structure of 8He». Physical Review Letters, vol. 90, 8, 2003, pàg. 82501.
  7. Muoni compendi de nomenclatura química IUPAC«Enllaç».
  8. Noms per als àtoms de muoni i hidrogen i els seus ions iupac.org (PDF)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isòtops de l'hidrogen Modifica l'enllaç a Wikidata
Index de pàgines d'isòtops · Taula de núclids
Isòtop més lleuger Isòtop actual Isòtop més pesant
neutró lliure Isòtops d'hidrogen Isòtops d'heli