Isabel-Clara Simó i Monllor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Isabel-Clara Simó
Isabel-Clara Simó i Monllor.JPG
Isabel-Clara Simó a la Setmana del Llibre en Català a Sant Cugat el 2009
Naixement 4 d'abril de 1943 (1943-04-04) (71 anys)
Alcoi (l'Alcoià)
Activitat Escriptora, periodista, política
País País Valencià
Primeres obres És quan miro que hi veig clar (1979)
Premis Premi Víctor Català (1978)
Premi Andròmina de narrativa (2001)
Premi Sant Jordi de novel·la (2003)
Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians d'assaig (2004)
Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira (2007)
Premi Trajectòria (2009)
Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2013)

Militant del partit Solidaritat Catalana per a la Independència (SI)

Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, Alcoià, 4 d'abril de 1943) és una escriptora, periodista i política valenciana.[1] Se la considera una de les autores modernes més importants de literatura catalana. Ha estat guardonada en múltiples ocasions; entre altres distincions, el 1993 va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la per La Salvatge, el 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la seua trajectòria literària, el 2001 li van atorgar el Premi Andròmina de narrativa per Hum... Rita!: l'home que ensumava dones i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en assaig, per En legítima defensa. També ha estat distingida amb el XIX Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira per El meu germà Pol.

Té obra traduïda a l'alemany, l'anglès, el basc, el castellà, el francès, el gallec, l'italià, el neerlandès i el suec.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Isabel-Clara Simó està llicenciada en filosofia de la Universitat de València[2] i en periodisme i doctorada en filologia romànica.[1] Va exercir de professora a Bunyol i després a l'IES Ramon Muntaner de Figueres, municipi on van néixer els seus fills, i al IES Sant Josep de Calasanç de Barcelona. Es va passar al periodisme el 1972 com a directora del setmanari Canigó i col·laborà habitualment en diversos mitjans de comunicació. Ha creat en els seus contes i novel·les uns personatges complexos que mantenen relacions conflictives, com La Nati (1991), Raquel (1992), els d'Històries perverses (1992) o els de T'imagines la vida sense ell? (2000). Obres comJúlia (1983) o D'Alcoi a Nova York (1987) han estat ambientades a Alcoi, el seu lloc de naixement.[3]

Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premi Sant Jordi 1993, per La salvatge. Va ser delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 1999 és distingida amb la Creu de Sant Jordi, per la seva trajectòria. El recull de relats Dones (1997) ha estat objecte d'una adaptació cinematogràfica, l'any 2000. De publicació més recent són llibres com L'home que volava en el trapezi (2002) o la seva recopilació dels articles al diari Avui, amb el títol d'En legítima defensa. També s'ha de parlar de l'èxit de crítica i públic de l'obra teatral Còmplices, portada a l'escena per Pep Cortès.

Isabel-Clara Simó rep el premi Trajectòria de mans de Josep Maria Castellet. A la dreta Carles Solà, al fons Jordi Boixaderas i Albert Pèlach

El 1993 guanyà el Premi Crítica Serra d'Or de narració per Històries perverses. L'any 2001 li és atorgat el premi Andròmina pel llibre Hum... Rita!: L'home que ensumava dones i el 2004 el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la seva modalitat d'assaig, per En legítima defensa. L'any 2007 ha conquerit el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira amb l'obra El meu germà Pol.

Com a periodista, ha estat directora del setmanari Canigó i és columnista al diari Avui. Va ser Delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L'any 2009 va rebre el premi Trajectòria en el marc de la Setmana del Llibre en Català. Segons l'organització, aquest guardó reconeix l'extensa obra de l'escriptora i la seva implicació en la defensa de la llengua. Van completar la cita literària una glossa a l'homenatjada de l'exrector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Carles Solà, i una lectura de poemes inèdits de l'autora per part de l'actor Jordi Boixaderas.[4] El 2013 també va ser reconeguda per l'Ajuntament d'Alcoi amb la conceció de la medalla d'or de la ciutat i el nomenament com a filla predilecta.[3]

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Entre les seves més de 40 obres cal destacar:[1]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • Júlia. Barcelona: La Magrana, 1983
  • Ídols. Barcelona: La Magrana, 1985
  • T'estimo, Marta. Barcelona: La Magrana, 1986
  • El secret d'en Toni Trull. Barcelona: Barcanova, 1986
  • El mossèn. Barcelona: Plaza i Janés, 1987
  • Els ulls de Clídice. Barcelona: Ed. 62, 1990
  • La veïna. Barcelona: Àrea, 1990
  • Una ombra fosca com un núvol de tempesta. Barcelona: Àrea, 1991
  • La Nati. Barcelona: Àrea, 1991
  • El Mas del Diable. Barcelona: Àrea, 1992
  • Raquel. Barcelona: Columna, 1992 [juvenil]
  • La salvatge. Barcelona: Columna, 1994
  • La innocent. Barcelona: Columna, 1995
  • Joel. Barcelona: Columna, 1996[5]
  • El professor de música. Barcelona: Columna, 1998
  • De nom, Emili. Barcelona: Columna, 1998
  • El gust amarg de la cervesa. Barcelona: Columna, 1999
  • T'imagines la vida sense ell?. Barcelona: Columna, 2000
  • Hum... Rita!: L'home que ensumava dones. València: Eliseu Climent / 3i4, 2001
  • L'home que volava en el trapezi. Barcelona: Columna, 2002
  • Adéu-suau. Barcelona: Ed. 62, 2006
  • Dora diu que no. Alzira: Bromera, 2006 [juvenil]
  • El caníbal. Barcelona: Columna, 2007
  • El meu germà Pol. Alzira: Bromera, 2008
  • Amor meva. Barcelona: Ed. 62, 2010[6]
  • Un tros de cel. Alzira: Bromera, 2012
  • Els invisibles. Barcelona: Amsterdam, 2013[7][8][9][10][11][12]

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • És quan miro que hi veig clar. Barcelona: Selecta, 1979
  • Bresca. Barcelona: Laia, 1985
  • Alcoi-Nova York. Barcelona: Ed. 62, 1987
  • Històries perverses. Barcelona: Ed. 62, 1992
  • Perfils cruels. Barcelona: Ed. 62, 1995
  • Dones. Barcelona: Columna, 1997
  • En Jordi i la sargantana. Barcelona: Columna, 1999 [infantil]
  • Contes d'Isabel: antologia. Barcelona: Columna, 1999
  • Sobre el nacionalisme (Carta al meu nét). Barcelona: Columna, 2000
  • Estimats homes (Una caricatura). Barcelona: Columna, 2001
  • En legítima defensa. Barcelona: Columna, 2003
  • Angelets. Barcelona: Ed. 62, 2004
  • Adéu Boadella. Barcelona: Mina, 2008
  • Homes. Alzira: Bromera, 2010

Altres[modifica | modifica el codi]

Teatre

  • ... I Nora obrí la porta. Barcelona: Revista Entreacte, 1990
  • Còmplices. Alzira: Bromera, 2004
  • La visita. Alzira: Bromera, 2012

Obres dramàtiques representades

  • Dona i Catalunya. Institut Francès, 1982
  • Dones. Mite-les. Barcelona: Teatre Regina, 1999
  • Còmplices. Pep Cortès, Granollers: Teatre de Ponent, 2003

Poesia

  • ABCDARI. Alcoi: Marfil, 1995
  • El conjur. Barcelona: Ed. 62, 2009

Estudis literaris

  • Si em necessites, xiula. Barcelona: Ed. 62, 2005

Textos autobiogràfics

  • Els racons de la memòria. Barcelona: Ed. 62, 2009

Investigació i divulgació

  • El món de Toni Miró. València: Ed. de la Guerra, 1989

Premis i honors[1][modifica | modifica el codi]

  • Víctor Català, 1978: És quan miro que hi veig clar
  • Crítica del País Valencià, 1985: Ídols
  • Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, 1993: Històries perverses
  • Sant Jordi, 1993: La salvatge
  • València de Literatura-narrativa, 1994: La innocent
  • Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa, 1999: El professor de música
  • Premis Octubre-Andròmina de narrativa, 2001: Hum... Rita! : L'home que ensumava dones
  • APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català), 2002
  • Crítica dels Escriptors Valencians d'assaig, 2004: En legítima defensa
  • Ciutat d'Alzira de novel·la, 2007: El meu germà Pol
  • Crítica dels Escriptors Valencians d'assaig, 2009: Adéu Boadella
  • Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, 2009
  • Pompeu Fabra, 2009
  • Joanot Martorell de narrativa de Gandia, 2010: Amor meva
  • Ciutat d'Alcoi de teatre, 2011: La visita
  • Memorial Jaume Fuster de l'AELC, 2013: a la trajectòria i al conjunt de la seva obra
  • Medalla d'Or de la ciutat d'Alcoi, 2013

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Isabel-Clara Simó i Monllor a Viquitexts, la biblioteca lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isabel-Clara Simó i Monllor