Isabel-Clara Simó i Monllor
 Isabel-Clara Simó a la Setmana del Llibre en Català a Sant Cugat el 2009 |
|
| Naixement | 4 d'abril de 1943 Alcoi (l'Alcoià) |
| Activitat | Escriptora, periodista, política |
| Nacionalitat |  País Valencià |
| Primeres obres | És quan miro que hi veig clar (1979) |
| Premis | Premi Víctor Català (1978) Premi Andròmina de narrativa (2001) Premi Sant Jordi de novel·la (2003) Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians d'assaig (2004) Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira (2007) Premi Trajectòria (2009) Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2013) |
Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, Alcoià, 4 d'abril de 1943) és una escriptora, periodista i política valenciana. Se la considera una de les autores modernes més importants de literatura catalana. Ha estat guardonada en múltiples ocasions; entre d'altres distincions, el 1993 va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la per La Salvatge, el 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la seua trajectòria literària, el 2001 li van atorgar el Premi Andròmina de narrativa per Hum... Rita!: l'home que ensumava dones i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en assaig, per En legítima defensa.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Isabel-Clara Simó està llicenciada en Filosofia i en Periodisme i doctorada en Filologia romànica. Va exercir de professora a Bunyol i després a l'IES Ramon Muntaner de Figueres, municipi on van néixer els seus fills, i al IES Sant Josep de Calasanç de Barcelona. Es va passar al periodisme el 1972 com a directora del setmanari Canigó i col·laborà habitualment en diversos mitjans de comunicació. Ha creat en els seus contes i novel·les uns personatges complexos que mantenen relacions conflictives, com La Nati (1991), Raquel (1992), els d'Històries perverses (1992) o els de T'imagines la vida sense ell? (2000). Obres comJúlia (1983) o D'Alcoi a Nova York (1987) han estat ambientades a Alcoi, el seu lloc de naixement.[1]
Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premi Sant Jordi 1993, per La salvatge. Va ser delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 1999 és distingida amb la Creu de Sant Jordi, per la seva trajectòria. El recull de relats Dones (1997) ha estat objecte d'una adaptació cinematogràfica, l'any 2000. De publicació més recent són llibres com L'home que volava en el trapezi (2002) o la seva recopilació dels articles al diari Avui, amb el títol d'En legítima defensa. També s'ha de parlar de l'èxit de crítica i públic de l'obra teatral Còmplices, portada a l'escena per Pep Cortès.
El 1993 guanyà el Premi Crítica Serra d'Or de narració per Històries perverses. L'any 2001 li és atorgat el premi Andròmina pel llibre Hum... Rita!: L'home que ensumava dones i el 2004 el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la seva modalitat d'assaig, per En legítima defensa. L'any 2007 ha conquerit el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira amb l'obra El meu germà Pol.
Com a periodista, ha estat directora del setmanari Canigó i és columnista al diari Avui. Va ser Delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L'any 2009 va rebre el premi Trajectòria en el marc de la Setmana del Llibre en Català. Segons l'organització, aquest guardó reconeix l'extensa obra de l'escriptora i la seva implicació en la defensa de la llengua. Van completar la cita literària una glossa a l'homenatjada de l'exrector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Carles Solà, i una lectura de poemes inèdits de l'autora per part de l'actor Jordi Boixaderas.[2] El 2013 també va ser reconeguda per l'Ajuntament d'Alcoi amb la conceció de la medalla d'or de la ciutat i el nomenament com a filla predilecta.[1]
Obra publicada [modifica]
Entre les seves més de 40 obres cal destacar:
- Júlia (1983)
- D'Alcoi a Nova York (1987)
- La veïna (1990)
- La Nati (1991)
- Raquel (1992)
- Històries perverses (1992)
- La Salvatge (1994)
- Joel (1997)[3]
- Dones (1997)
- El professor de música (1998)
- El gust amarg de la cervesa (1999)
- T'imagines la vida sense ell? (2000)
- Carta al meu nét. Sobre el nacionalisme (2000)
- La Nati (2001)
- Estimats homes (una caricatura) (2001)
- L'home que volava en el trapèzi (2002)
- En legítima defensa (2003)
- Angelets (2004)
- Adéu-Suau (2006)
- El caníbal (2007)
- El meu germà Pol (2007) Premi de novel·la Ciutat d'Alzira
- Homes (2009)
- Amor meva' (2010)[4]
- Un tros de cel (2012)
- Els invisibles (2013)[5][6][7][8][9][10]
- una ombra fosca, com núvol de tempesta
Té obra traduïda a l'alemany, l'anglès, el basc, el castellà, el francès, el gallec, l'italià, el neerlandès i el suec.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Alcoi concedirà la medalla d'or a Isabel-Clara Simó». VilaWeb, 9 de febrer de 2013. [Consulta: 9 de febrer de 2013].
- ↑ Isabel-Clara Simó rep emocionada el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre a Sant Cugat
- ↑ Pàgina respecte a l'autora
- ↑ Diari Avui, Conflictes entre mares i filles, Consulta 06/12/2010
- ↑ «Isabel-Clara Simó reivindica "els oblidats de la història"». Ara, 2013-02-07.
- ↑ «Herois de l'invisible». El Punt Avui, 2013-02-06.
- ↑ «Clara Simó presenta Els invisibles». RTVV, 2013-02-06.
- ↑ «Isabel-Clara Simó, la revolta dels invisibles». VilaWeb, 2013-02-06.
- ↑ «Entre Volterà i Amsterdam». El País, 2013-02-06.
- ↑ «Isabel-Clara Simó da voz en "Els Invisibles" a quienes han estado ignorados». Las Provincias, 2013-02-05.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isabel-Clara Simó i Monllor |
- Isabel-Clara Simó, al web del Corpus literari de la Ciutat de Barcelona.
- Biografia i bibliografia editada per editorials del Grup 62
- Biografia i bibliografia editada per Edicions Bromera
|
|||||
