Isabel Ferrer i Sabrià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:23, 21 gen 2016 amb l'última edició de Joutbis (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaBeata Isabel Ferrer
Biografia
Naixement(ca) Isabel Ferrer i Sabrià Modifica el valor a Wikidata
15 novembre 1852 Modifica el valor a Wikidata
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Paterna (Horta Nord) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióacadèmica, religiosa catòlica Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósGermanes de la Doctrina Cristiana
Festivitat20 de novembre

Isabel Ferrer i Sabrià (Vilanova i la Geltrú, 15 de novembre de 1852[1] - Paterna, Horta Oest, 20 de novembre de 1936) fou una religiosa, cofundadora de la Congregació de les Germanes de la Doctrina Cristiana. Morta en començar la Guerra Civil espanyola, és venerada com a beata per l'Església catòlica.[2]

Biografia

Nascuda a Vilanova, als 28 anys s'uní a Miquela Grau i Esperança Pasqual per fundar un institut religiós d'ensenyament cristià, el de les Germanes de la Doctrina Cristiana, fundat el 26 de novembre de 1880 a Molins de Rei. Destacà per la seva dedicació als més necessitats.

En esclatar la Guerra Civil, el 19 de juliol de 1936 la comunitat hagué de deixar la casa de la congregació de Carlet (València). La superiora, Maria dels Àngels Lloret i Martí i setze germanes més, que no pogueren reunir-se amb altres familiars, s'aplegaren i formaren una comunitat, refugiades en una casa llogada al carrer de Chapí, 7, de València. Entre elles hi havia Isabel Ferrer.

Dues en foren detingudes i afusellades el 26 de setembre. El 20 de novembre, una patrulla de milicians les va detenir; foren portades a Paterna i les quinze germanes foren afusellades. Aquell dia es commemora llur martiri.[3]

Les disset foren beatificades com a màrtirs el dia 1 d'octubre de 1995.[4]

Referències

Enllaços externs