Isabel Güell i López

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIsabel Güell i López

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 novembre 1872 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1956 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Poblenou Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLa Bonne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresària, organista, compositora, pianista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEugène Gigout Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesEusebi Güell i Bacigalupi Modifica el valor a Wikidata  i Isabel López i Bru Modifica el valor a Wikidata
GermansEusebi Güell i López, Santiago Güell i López, Joan Antoni Güell i López i Maria Lluïsa Güell i López Modifica el valor a Wikidata

Isabel Güell i López (Barcelona, 23 de novembre de 1872 - Barcelona, 8 de maig de 1956), marquesa de Castelldosrius, fou una compositora catalana.

Biografia[modifica]

Nascuda a Barcelona el 23 de novembre de 1872, fou filla d'Eusebi Güell Bacigalupi, primer comte de Güell i d'Isabel López Bru, nascuda a Cuba,[1] filla del primer marquès de Comillas, Antonio López y López. Va ser inscrita amb els noms de Isabel Maria Francesca de Paula Lluïsa Clementina Güell i López.[2] El seu pare fou el mecenes de Gaudí, a qui va encarregar diverses obres al llarg de la seva vida, com el Palau Güell o el Parc Güell.[1] La seva cosina era sor Eulàlia Anzizu.

Es casà l'any 1901 amb Carles Sentmenat i Sentmenat, marquès de Castelldosrius, Gran d'Espanya, marquès d'Orís, baró de Santa Pau.[3] Gaudí va decorar la casa del jove matrimoni al carrer Junta de Comerç. S'explica l'anècdota que Gaudí, en no poder encabir el piano de cua d'Isabel, li va recomanar que toqués el violí. Aquest fet el recull Josep Carner en un auca del seu llibre Auques i ventalls.[1][4]

Des de ben petita va tenir una gran afició a la música, tocava el piano i l'orgue. Inicà els seus estudis amb Josep Garcia Robles, compositor àulic del seu pare. Va estudiar piano i orgue a Barcelona i a París. L'orgue de la mà de la seva tia Josepa Bacigalupi.

La família Güell va traslladar-se a Versalles mentre l'epidèmia de còlera assolava Espanya el 1885. Durant aquesta etapa Isabel i la seva germana Maria Lluïsa van rebre lliçons d'orgue d'Eugène Gigout.

Isabel va formar part de la coral de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, dirigit per Francesca Bonnemaison. També va compartir interessos amb el cercle d'autores de la revista Feminal, dirigida per Carme Karr, que era un suplement del semanari La Il·lustració catalana.

La seva dedicació principal va ser la caritat i la beneficència, com era quasi preceptiu per a una dona de la seva classe social.[1] També es va interessar per l'educació. El 1902 va ser nomenada vocal de la Junta d'Instrucció Pública de Barcelona. A partir de 1939 va dedica-se a l'educació dels seus nets i els hi va fer classes de música i de francès.

Morí a Barcelona el 8 de maig de 1956.[1]

Obra[modifica]

Va compondre diverses peces, sobretot de música religiosa, que es van interpretar en diferents moments com, per exemple, el 23 d'abril de 1911 en una missa celebrada a la Colònia Güell per la festa de Sant Jordi.[1] Va musicar poemes de Jacint Verdaguer i també va escriure un Te Deum (1918) i un Stabat Mater (1917).

  • Amunt! (1889). Lletra: Ramon Picó i Campanar.
  • Gavota (1890). Dedicada a Enriqueta Goletti.
  • La llar (1890). Dedicada al seu fill Fèlix de Sentmenat i Güell. Lletra: Ramon Picó i Campanar.
  • Sanctus (1892)
  • Ave María (ed. Londres 1894). Lletra: Ramon Picó i Campanar.
  • Minuet [(1894)]
  • Letanías de la Virgen (1896)
  • Serenata [(1896)]
  • Pater Noster (1897)
  • Cant del sometent (1898). Lletra: Eulàlia Anzizu.
  • Rima (1898). Lletra: Gustavo Adolfo Bécquer.
  • Te Deum (1898)
  • Offerimus tibi Domine (1899)
  • Psallite Deo nostro (1899)
  • Ecce lignum (1905)
  • Corpus Christi (1911). Lletra: Ramon Picó i Campanar.
  • Jesús als noys (1911)
  • Pregaria al Sagrat Cor de Jesús (1911)
  • Balada (1912). Dedicada a Melcior Rodríguez Alcántara. Lletra: Johan Roiç de Corella.
  • Barcarola "Lo que diu una cançó" (1912). Lletra: Miquel Costa i Llobera.
  • Domine Dominus noster (1913)
  • La rosa marcida (1915). Dedicada a la coral de l'Institut de Cultura Popular per a la Dona. Lletra: Jacint Verdaguer.
  • Sacris solemnis (1915)
  • Cançó trista (1916). Lletra: Apel·les Mestres.
  • Stabat Mater (1917)
  • Jubilate Deo omnis terra, Psalmo XCIX (1918)
  • Benedictus. Lletra: Isabel López i Bru.
  • Comunión
  • Douce espérance. Dedicada a Maria Cristina d'Habsburg, reina regent.

Discografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Diccionari biogràfic de dones. «Isabel Güell López». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 28 d’agost 2021. [Consulta: 24 setembre 2015].
  2. ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1872, número de registre 5678.
  3. ↑ [enllaç sense format] «Isabel Güell i López». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Carner, Josep. Auques i ventalls. Barcelona: Can Marián Galve, 1914. 
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.lamadeguido.com/book2086.pdf

Bibliografia[modifica]

  • Albert Corp, Esteve (1900). Isabel Güell López. Marquesa de Castelldosrius. Andorra la Vella: Pirene.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Isabel_Güell_i_López&oldid=33394748»