Isabel II d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Isabel II d'Espanya
Reina d'Espanya
Isabel II d'Espanya

Isabel II d'Espanya
Regne
29 de setembre de 183330 de setembre de 1868
Precedit per Ferran VII d'Espanya
Succeït per Pascual Madoz Ibáñez (President de la Junta Provisional Revolucionària)
Coronació 1840

Naixement 10 d'octubre de 1830
Madrid
Defunció 9 d'abril de 1904
París
Consort Francesc d'Assís d'Espanya (Rei consort)
Casa Reial Casa de Borbó
Pare Ferran VII
Mare Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies

Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg

Isabel II d'Espanya o de Borbó, coneguda com a "La dels tristos destins" (Madrid, Espanya 10 d'octubre de 1830París, França 9 d'abril de 1904) fou princesa d'Astúries (1830-1833) i reina d'Espanya (1833-1868).

Regnat[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 10 d'octubre de 1830 a la ciutat de Madrid sent filla del rei Ferran VII d'Espanya i de la seva quarta esposa, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, Isabel va assumir el tron d'Espanya el 29 de setembre de 1833 després de la mort del seu pare, quan ella tenia menys de tres anys.

El seu naixement i posterior ascens al tron va provocar l'inici d'un llarg conflicte, ja que el seu oncle, Carles Maria Isidre de Borbó, fins llavors hereu de la corona, no va acceptar que Isabel fora nomenada primer Princesa d'Astúries i després reina. (Vegeu Carlisme.)

Durant els primers anys del seu regnat, mentre Isabel era una xiqueta, la regència va ser assumida per la seva mare fins a 1840. En aqueix període va tenir lloc la Primera Guerra Carlina (1833-1840). Entre 1840 i 1843 va ser regent el general Espartero. Amb tretze anys, Isabel va ser declarada major d'edat.

Isabel II va regnar durant un període de transició a Espanya en el qual la monarquia va cedir més poder polític al parlament. També, durant aquest moltes de les colònies espanyoles que quedaven a Llatinoamèrica van obtenir la seva independència. La Reina interferia amb freqüència a la política de la nació, el que la va fer impopular entre els polítics. Moltes vegades, diversos membres del govern, cercant més poder, la manipulaven. El seu regnat pot ser ratllat d'infame, ja que es va enfrontar amb diversos presidents dels Estats Units per ximpleries.

A la seva època es va canviar la base del sistema monetari, passant del ral a l'escut,[1] i va modernitzar notablement Espanya amb l'estesa de moltes línies de ferrocarril, la reobertura de les Universitats, tancades pel seu pare, i la industrialització, la major part sota el comandament de Leopoldo O'Donnell, en el qual es va construir el primer ferrocarril.

La política exterior del seu regnat va ser especialment fructífera durant la Unió Liberal (1858-1863) (el 1854 hi ha la Vicalvarada, que va ser una revolució), amb l'annexió de territoris marroquins durant la Guerra d'Àfrica, tals com Sidi Ifni i el Sàhara, el reconeixement de la possessió de Guinea Equatorial, l'expedició i conquesta de Saigon (encara que no reconeguda posteriorment pels francesos, que també hi van participar) i el manteniment de Cuba, Filipines, les Carolines i les Mariannes, a més de fer expedicions a Mèxic, Perú o Xile.

Matrimoni[modifica | modifica el codi]

Isabel II.

Quan la reina tenia 16 anys, el govern va arreglar el seu matrimoni amb el seu cosí l'infant Francesc d'Assís d'Espanya, duc de Cadis, que es va celebrar el 10 d'octubre del 1846.[2]

Segons va relatar a Pérez Galdós en 1902 durant el seu exili parisenc, Isabel II odiava el seu cosí i marit Francesc, qui segons diversos autors era bisexual o homosexual. La mateixa reina va comentar sobre Francesc d'Assís a la nit de noces, "Què li diré d'un home que duia més puntes que jo?".

El rey consorte, primer pajillero de la Corte. Aquarel·la de Los Borbones en pelota, conjunt satíric atribuït als germans Becquer.

Segons diverses fonts,[3] és molt possible que Isabel II no tinguera cap fill amb el seu marit sinó amb els seus amants, entre ells el capità d'enginyers Enric Puigmoltó i Mayans, qui molts suposen progenitor del seu únic fill baró, el futur monarca Alfons XII.

Por probar de todo... de tirarse a un pollino encontró modo. Aquarel·la atribuïda als germans Becquer.

Exili[modifica | modifica el codi]

Isabel es va exiliar a França el 1868, després del triomf de la Revolució de 1868 coneguda com La Gloriosa, i allà va abdicar a favor del seu fill Alfons XII el 25 de juny de 1870. Amb el suport de diversos grups en el govern, Amadeu de Savoia, membre de la família reial italiana, va ser triat el seu successor com el rei Amadeu I d'Espanya. Amadeu era fill de Víctor Manuel II d'Itàlia, rei de Savoia-Piemont, de la casa de Savoia, i de l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria (besnéta de Carles III d'Espanya).

Isabel va viure la resta de la seva vida a França, on va ser testimoni de la Primera República, del regnat i mort del seu fill Alfons XII en 1885, i de l'inici del regnat del seu nét Alfons XIII d'Espanya després de la regència de Maria Cristina d'Àustria. Va morir el 10 d'abril de 1904 a la ciutat de París i fou enterrada al Monestir de l'Escorial davant del seu espòs, mort el 1902.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Anes y Álvarez de Castrillón, Gonzalo. Economía, sociedad, política y cultura en la España de Isabel II (en castellà). Real Academia de la Historia, 2004, p. 7. ISBN 8495983346. 
  2. Vicén Antolín, Carlos. Historia del constitucionalismo Español, (1808 - 1978) (en castellà). Editorial Dilex, 2004, p. 101. ISBN 8488910568. 
  3. Ríos Mazcarelle, Manuel. Vida privada de los Borbones. vol.2 (en castellà). Ed.Merino, p. 235. ISBN 84-86912-47-4. 



Precedida per:
Ferran VII
Princesa d'Astúries
18301833
Succeïda per:
Maria Isabel
Regne d'Espanya
Reina d'Espanya

18331868
Succeïda per:
Regent d'Espanya
Francisco Serrano Domínguez


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isabel II d'Espanya