Isabel de Borbó-Parma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La princesa Isabel de Borbó-Parma, arxiduquessa d'Àustria.

Isabel de Borbó-Parma, arxiduquessa d'Àustria (Madrid 1741 - Viena 1763). Infanta d'Espanya i princesa de Parma, amb el tractament d'altesa reial.

Isabel es casà en el si de la Casa d'Àustria reforçant d'aquesta manera l'acostament viscut al llarg del segle XVIII entre la família dels Borbóns i la dels Habsburg, enemigues seculars als camps de batalla europeus.

Infantesa[modifica | modifica el codi]

Nascuda a Madrid, capital del Regne d'Espanya, el dia 31 de desembre de 1741, era filla del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de França. Era també néta per via paterna del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesi, i per via materna del rei Lluís XV de França i de la princesa Maria Leszczynska.

Princesa de Parma[modifica | modifica el codi]

Educada en l'ambient cortesà de Madrid, no fou fins a l'any 1748 que el seu pare rebé el ducat de Parma i es traslladà a Itàlia. En aquest moment rebé el títol de princesa de Parma.

Matrimoni i amors familiars[modifica | modifica el codi]

Arribada d'Isabel de Borbó-Parma al Palau de Schönbrunn de Viena per Martin van Meytens

El dia 7 de setembre de l'any 1760 es casà per poders amb l'emperador Josep II, emperador romanogermànic, fill de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. Posteriorment, el dia 6 d'octubre ratificaren el casament en una cerimònia a la Catedral de Viena. La parella no tingué fills que superessin la infantesa.

Isabel trobà en l'Arxiduquessa Maria Cristina, germana de Josep, la seva millor amiga. Tot i veure's cada dia, s'escriviren nombroses cartes l'una a l'altra, en les quals s'expressaren el seu amor. En una carta, escrivia Isabel:

"L'escric una altra vegada, cruel germana, encara que l'acabo de deixar. No puc suportar l'espera per conèixer el meu destí i per saber si vostè em considera una persona digna del seu amor o si li agradaria tirar-me al riu.... No puc pensar en res més sinó que estic profundament enamorada. Si només pogués saber per què passen aquestes coses, perquè aquesta manca de pietat per part vostra que hauria de fer que no us estimés... Però no em puc ajudar a mi mateixa....". En una altra carta, li escrivia: "M'han dit que el dia comença amb Déu. Jo, en canvi, començo el dia pensant en la persona que estimo, perquè hi penso a totes hores.".

Cal assenyalar tanmateix que en aquell temps no era estrany utilitzar un llenguatge com aquest per a descriure l'amor familiar, sense les connotacions que aquestes paraules tindrien en un context d'avui en dia.

Isabel donà a llum dos infants:

El matrimoni entre Isabel i Josep s'inscrigué en un moviment polític d'acostament entre les Cases de Borbó i d'Àustria temeroses de la puixança que experimentaven altres estats europeus, Prússia, Rússia i Gran Bretanya, i que discutien el seu poder absolut en la política europea.

A part del d'Isabel i Josep destaquen altres casaments com els de les arxiduquesses Maria Carolina d'Àustria, Maria Amàlia d'Àustria, Maria Antonieta d'Àustria i Maria Clementina d'Àustria amb els monarques Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran I de Parma, Lluís XVI de França i Francesc I de les Dues Sicílies respectivament. Cal destacar també el que uní, l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i la infanta Maria Lluïsa d'Espanya.

Mort[modifica | modifica el codi]

Només tres anys després de casar-se, la princesa Isabel de Parma va emmalaltir de verola durant el seu segon embaràs i moria després de parir una nena morta, al Palau de Schönbrunn de Viena a l'edat de 21 anys. És enterrada a la cripta de Maria Teresa d'Àustria, a les Criptes Imperials de Viena, Àustria. Sota seu, jeu el cos de l'infant.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isabel de Borbó-Parma Modifica l'enllaç a Wikidata