Isabella Colbran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Isabella Colbran

Isabel Colbrandt, més coneguda com a Isabella Colbran (Madrid, 2 de febrer de 1785 - Castenaso, prop de Bolonya, 7 d'octubre de 1845) va ser una mezzosoprano espanyola. Va estar casada amb Gioachino Rossini. Era tia materna de Julia Espín y Colbrandt, que fou un dels amors platònics de Gustavo Adolfo Bécquer.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Son pare, Juan Colbrandt, era músic de la Capella Reial de la cort espanyola. Va debutar a Madrid l'any 1806, però la major part de la seua carrera es va desenvolupar a Itàlia. Va esdevenir la prima donna oficial del Teatro San Carlo de Nàpols entre 1811 i 1822. També va compondre quatre reculls de cançons.

Colbran i Rossini[modifica | modifica el codi]

A Nàpols, Isabella Colbran era la favorita de l'empresari del Teatro San Carlo, Domenico Barbaia, amb el qui va tenir un afer amorós. Per a obtenir el màxim profit del talent musical de la Colbran, Barbaia va encarregar Gioachino Rossini la composició d'una sèrie d'òperes per a ella. Àixí, l'any 1815, quan Isabella es trobava al cim de la seua popularitat, Rossini va escriure especialment per a ella el paper protagonista d'Elisabetta, regina d'Inghilterra.

La següent òpera napolitana de Rossini fou Otello, ossia il Moro di Venezia en la qual Isabella va cantar el paper de Desdemona. L'òpera va esdevenir immensament popular; de fet, Isabella es trobava en possessió de les seues millors facultats. No obstant això, poc després, la seua veu va anar deteriorant-se i va començar a mostrar signes de fatiga. Tot i així, va continuar la seua carrera, i va estrenar els papers d'Armida (Armida), Elcia (Mosè in Egitto), Zoraide (Ricciardo e Zoraide), Ermione (Ermione), Elena (La donna del lago), Anna (Maometto II), i Zelmira (Zelmira), totes compostes per Rossini per a Nàpols.

Finalment, Isabella va deixar Barbaia i va iniciar una relació amb Rossini. Es van casar el 15 de març de 1822. El matrimoni va visitar Viena i Venècia, on Rossini va compondre Semiramide. Isabella va estrenar també aquesta òpera en el paper principal, i tot i que l'obra va resultar un vertader èxit i que el paper estava escrit per dissimular els problemes de la cantant, la Colbran va decebre el públic. En una posterior visita a Londres, els seus problemes vocals van agreujar-se, fet que la va fer prendre la decisió d'abandonar els escenaris. Rossini va compondre més òperes abans d'abandonar la seua carrera l'any 1829 (entre elles Il viaggio a Reims, Le comte Ory i Guillem Tell), però cap d'elles per a Isabella. Mentre Isabella va romandre a Bolonya, Rossini es va instal·lar a París. Finalment, Colbran i Rossini es van divorciar l'any 1837, però Rossini va asseguar que Isabella tinguera un bon retir fins a la seua mort, l'any 1845. Per a glòria de Colbran, Rossini sempre la va considerar entre les millors intèrprets de les seues obres.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isabella Colbran
  • Stendhal, Vie de Rossini (diverses edicions).
  • (francès) Pierre Miscevic, Divas, la Force d'un Destin, Hachette. Tot el primer capítol dedicat a Isabella Colbran.
  • (anglès) The Oxford Dictionary of Opera, John Warrack and Ewan West (1992), 782 pàgs. ISBN 0-19-869164-5
  • (anglès) Women Composers: A Heritage of Song, p. 50, ed. Carol Kimball (2004), Hal Leonard.