Isarn I de Pallars

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Isarn I de Pallars (? - 948), infant de Ribagorça i comte de Pallars (920-948).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill del comte Ramon II de Pallars i Ribagorça i la seva esposa Guinigenta. A la seva mort els seus fills es repartiren l'herència, així Isarn i el seu germà Llop de Pallars reberen el comtat de Pallars mentre el seu germà gran Bernat I de Ribagorça rebé el comtat de Ribagorça.

Després d'una ràtzia del senyor de Lleida Llop ibn Muhàmmad al Pallars l'any 904 fou fet presoner i restà com a ostatge a la Tudela islàmica durant catorze anys.[1][2][3]

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà en dues ocasions, la primera amb una dama anomenada Senegunda i la segona amb Adelaida. Es desconeix de qui foren els fills:

Isarn I a la mort del seu germà Llop I de Pallars decidí retirar-se i deixà el seu govern en mans dels seus nebots.


Precedit per:
Ramon II
Comte de Pallars
amb Llop I
920948
Succeït per:
Ramon III
Borrell I
Sunyer I


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"
  2. «Ramon II de Pallars-Ribagorça». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. A. Cañada, 1980: p. 60
  4. B. de Riquer (dir.), 1998: p. 175

Bibliografia referenciada[modifica | modifica el codi]

  • Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 885 entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça". ISBN 84-297-3521-6. 
  • Cañada Juste, Alberto. «Los Banu Qasi (714 - 924)» (en es). Príncipe de Viana, 158-159, 1980. ISSN: 0032-8472.
  • de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història: Política, Societat i Cultura dels Països Catalans Volum 2 La formació de la societat feudal segles VI-XII. Enciclopèdia Catalana, 1998, p. 426 p.. ISBN 84-7739-980-8.