Isarn I de Pallars

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Isarn I de Pallars (? - 948?), infant de Ribagorça i comte de Pallars (920-948).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill del comte Ramon II de Pallars i Ribagorça i la seva esposa Guinigenta.

Vida política[modifica | modifica el codi]

Tot i que el seu pare establí relacions amb Muhamad ibn Llop de Saragossa, que foren fructíferes, els darrers anys del seu govern foren molt durs entre d'altres coses pel conflicte amb el fill del seu antic aliat.[1] Després d'una devastadora ràtzia de Llop ibn Muhàmmad al Pallars l'any 904 Isarn fou fet presoner i restà com a ostatge a la Tudela islàmica durant catorze anys.[2][3][4][1] Des del 918 apareix associat al govern del seu pare.[1] A la mort d'aquest els seus fills es repartiren els territoris seguint l'herència. Així Isarn i el seu germà Llop reberen el comtat de Pallars mentre el seu germà gran Bernat i Miró reberen el comtat de Ribagorça, de manera que es formen dos comtats independents l'un de l'altre. Tots dos governaren conjuntament el comtat fins al 947.[1] Sembla que Isarn, a la mort del seu germà Llop I de Pallars, decidí retirar-se i deixà el seu govern en mans dels seus nebots, però no queda gaire clar el perquè. Se sospita que no trigà en morir.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà en dues ocasions, la primera amb una dama anomenada Senegunda i la segona amb Adelaida. Es desconeix de qui foren els fills:


Precedit per:
Ramon II
Comte de Pallars
amb Llop I
920948
Succeït per:
Ramon III
Borrell I
Sunyer I


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Pladevall i Font, Antoni. Catalunya Romànica: Vol.XV El Pallars (en català). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN ISBN 848519456X. 
  2. Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"
  3. «Ramon II de Pallars-Ribagorça». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. A. Cañada, 1980: p. 60
  5. B. de Riquer (dir.), 1998: p. 175

Bibliografia referenciada[modifica | modifica el codi]

  • Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 885 entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça". ISBN 84-297-3521-6. 
  • Cañada Juste, Alberto. «Los Banu Qasi (714 - 924)» (en es). Príncipe de Viana, 158-159, 1980. ISSN: 0032-8472.
  • de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història: Política, Societat i Cultura dels Països Catalans Volum 2 La formació de la societat feudal segles VI-XII. Enciclopèdia Catalana, 1998, p. 426 p.. ISBN 84-7739-980-8.