Isidor Philipp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Isidor Philipp el 1909

Isidor (o Isidore) Philipp (Budapest 2 de setembre de 1863 - París, 20 de febrer de 1958) fou un pianista, pedagog i compositor francès d'origen hongarès.

És menys conegut avui per a les seves activitats com a compositor que per a les seves publicacions d'obres sobre la tècnica pianística.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Isidor Philipp arriba a París en la seva infantesa. Entra al Conservatori i estudia piano amb Georges Mathias i obté un primer premi el 1883. Treballa llavors amb Théodore Ritter, Camille Saint-Saëns i Stephen Heller. El 1890, funda una associació de música de cambra amb Loeb i Berthelier, amb els que realitza concerts amb èxit. El 1896, va reorganitzar la Société des Instruments à vent de París. Després fou professor de piano al Conservatori de París de 1903 a 1934. Ensenyà també al Conservatori Americà de Fontainebleau, on tindrà Robert Casadesus com a ajudant. Marxà als Estats Units el 1941, on ensenyà a Nova York i posteriorment a L'Aliança Francesa de Louiseville (Quebec). A Amèrica, va fer concerts com a pianista tot continuant la seva carrera universitària. Va donar el seu últim concert el 20 de març de 1955 a l'edat de noranta-un anys amb la Sonata per a violí i Piano de César Franck. A més a més d'un brillant pianista, Philipp és l'autor de nombroses obres didàctiques de valor.

Els Arxives Isidor Philipp han estat dipositades el 1977 a la Universitat de Louiseville per l'American Liszt Society. Reuneixen les seves composicions per al piano, els seus exercicis i estudis, les seves edicions de les obres de Franz Liszt, així com exercicis, estudis i treballs sobre altres compositors, de les gravacions, la seva correspondència, de les fotografies, etc.

Isidor Philipp compta amb molts pianistes, caps d'orquestres i compositors cèlebres avui entre els seus alumnes. Citem, Aaron Copland, Wilfrid Pelleter, el Premi Nobel Albert Schweitzer, Georges Hugon, Alexandre Tcherepnine, Germànica Thyssens-Valentin, Texans Françaix i el català Pere Vallribera.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Philipp va publicar un cert nombre d'estudis tècnics per al piano, entre les quals :

  • École du mécanisme (Lió, Janin et Fils, 1900)
  • Exercices de tenue (Paris, Heugel, 1904)
  • Gradus ad Parnassum (10 fascicles, París, Leduc, 1911-1914)
  • Petit Gradus ad Parnassum (Leduc, 1913-1914)
  • Technique journalière du pianiste (Heugel, 1929)
  • Exercices pour l'enseignement moderne du piano (París, Salabert, 1933)
  • Nouveaux exercices préparatoires pour l'enseignement supérieur du piano (París, Eschig, 1937)
  • Exercices sur les touches noires (Eschig, 1942)

Composicions[modifica | modifica el codi]

  • Rêverie mélancolique
  • Sérénade humoristique
  • Concertino per a 3 pianos
  • Suite per a 2 pianos

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isidor Philipp Modifica l'enllaç a Wikidata

Fotografies d'Isidor Philipp

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Dictionnaire de la musique, Marc Honegger, Ed. Bordas, 1986