Isidoro de Antillón

Isidoro de Antillón

Estàtua d'Isidoro de Antillón a la plaça del seu nom a Santa Eulalia del Campo
Biografia
Naixement	(es) Isidoro de Antillón y Marzo 1778 Santa Eulalia del Campo (província de Terol)
Mort	1814 (35/36 anys) Santa Eulalia del Campo (província de Terol)
Diputat al Congrés dels Diputats
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, escriptor

Isidoro d'Antillón y Marzo (Santa Eulalia del Campo, Aragó, 1778 — 1814) fou un geògraf i polític aragonès.

Va estudiar a Saragossa i a València, i el 1799 es traslladà a Madrid per ensenyar geografia i història al seminari de nobles. Arran de la invasió francesa es veié obligat a fugir a Sevilla (1809) i, més tard, a Palma, on residí del 1810 al 1813 i exercí de magistrat de l'audiència. Paral·lelament fou nomenat vocal de les corts, per la Corona d'Aragó, amb el bisbe de Barcelona i el senyor de Lausaca, ministre de l'audiència de Barcelona. Cal destacar la seva influència, sembla que ben decisiva, en el desenvolupament de les idees liberals a Mallorca. Així, el 1811 feu un viatge pels pobles de l'illa i l'any següent participà en Aurora Patriótica Mallorquina. Durant la seva estada a l'illa publicà treballs com la Carta sobre la necesidad de asegurar con leyes eficaces la libertad del ciudadano contra los atropellamientos de la fuerza armada (1811), Colección de documentos inéditos pertenecientes a la historia de nuestra revolución (1811); Noticias históricas de don Gaspar Melchor de Jovellanos (1812), etc. Més tard abandonà Mallorca, fou elegit diputat a les corts de Cadis i assassinat en esdevenir-se la reacció absolutista del 1814. Deixà algunes obres de caràcter geogràfic: Lecciones de geografía astronómica, natural y política (1804-1806), Elementos de la geografía astronómica, natural y política de España y Portugal (1824), etc. Hi ha un carrer de la ciutat de Mallorca que du el seu nom.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isidoro de Antillón