Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:42, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaIsidoro de Hoyos y Rubín de Celis
Biografia
Naixement10 d'abril de 1793
Boquerizo
Mort3 de setembre de 1875(1875-09-03) (als 82 anys)
Madrid
  Ministre de Guerra
19 de maig de 1843 – 24 de maig de 1843
PresidentÁlvaro Gómez Becerra
  Director General de la Guàrdia Civil
21 de novembre de 1858 – 29 de setembre de 1863
25 de juny de 1865 – 25 de desembre de 1865
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMilitar
PartitPartit Progressista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra del Francès Modifica el valor a Wikidata
Premis
8è Director general de la Guàrdia Civil
25 juny 1865 – 25 desembre 1865
← Ángel García-Loygorri y García de Tejada – Francisco Serrano Bedoya →
6è Director general de la Guàrdia Civil
2 juliol 1858 – 21 novembre 1863
← Francisco Javier Girón – Genaro de Quesada y Matheus →
Ministre de Guerra
19 maig 1843 – 24 maig 1843
← Francisco Serrano Domínguez – Agustín Nogueras Pitarque →
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata

Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis. (Boquerizo, 10 d'abril de 1793 - Madrid, 3 de setembre de 1875) fou un militar i polític asturià, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia

Va participar com voluntari a la guerra del francès. D'idees liberal, va donar el restabliment de la Constitució de Cadis quan va tornar Ferran VII i el govern progressista de 1820. La reacció absolutista de 1823 el va enfrontar a l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, i durant un breu període fou fet presoner. A la mort de Ferran VII es va posicionar amb la Regent, Maria Cristina de Borbó contra el pretendent Carles en suport de la futura reina Isabel II, i va combatre en el bàndol cristí durant la guerra carlina, on va assolir el grau de general i va rebre el títol de vescomte de Manzanera. El 1843, durant la regència de Baldomero Espartero, va ser nomenat senador per Astúries[1] i nomenat Ministre de la Guerra, càrrec que va abandonar amb l'arribada dels moderats i la caiguda del regent. No obstant això, es va afiliar més tard a la Unió Liberal creada per Leopoldo O'Donnell i va adquirir la condició de senador vitalici el 1858.[1] Va participar en la repressió de la revolta de Villarejo de Salvanés, mèrit pel qual se li va concedir el títol de Marquès d'Hoyos, i en la de la revolta de la caserna de San Gil.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Senat d'Espanya: Expediente personal.

Bibliografia

  • VV.AA. Diccionario de Historia de España. Alianza Editorial. Madrid, 1979.
  • Isidoro de Hoyos, a ecured.cu


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco Serrano Domínguez 		Ministre de Guerra

1843 (19-24 de maig) 		Succeït per:
Agustín Nogueras Pitarque
Precedit per:
Francisco Javier Girón
Ángel García-Loygorri y García de Tejada 		Director General de la Guàrdia Civil

1858 - 1863
(juny-desembre) 1865 		Succeït per:
Genaro de Quesada y Matheus
Francisco Serrano Bedoya
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Isidoro_de_Hoyos_y_Rubín_de_Celis&oldid=17616657»