Isidre Puig i Boada
Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987) fou un arquitecte català.
Titulat l'any 1915. Va ser deixeble d'Antoni Gaudí, amb el qual va col·laborar al temple de la Sagrada Família, de la qual va ser codirector de les obres durant els anys 1950 i director entre 1966 i 1974. En col·laboració amb Francesc de Paula Quintana i Vidal i Lluís Bonet i Garí es van encarregar de la nova façana de la Passió.
Autor de diversos edificis civils a Barcelona, Pineda de Mar i Blanes, i d'esglésies a Mollerussa, Pujalt, Balaguer, Artesa de Segre, Térmens, La Guàrdia d'Urgell i Palau de Plegamans (Església de Sant Genís).[1]
Va restaurar la Catedral de Solsona, on va construir el seminari major.
-
Casa Saladrigas, a Blanes (1918)
-
Biblioteca Manuel Serra i Moret, a Pineda de Mar (1922)
-
Església parroquial de Santa Susanna (dècada de 1940)
-
Església de Sant Jaume, a Mollerussa (1952)
-
Església del Roser, al barri del Fort Pienc, Barcelona (1955)
Obres escrites [modifica]
- El Temple de la Sagrada Família (1929)
- L'església de la Colònia Güell
- El pensament de GaudíCompilació de textos i comentaris. Publicacions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona (1981).
Referències [modifica]
- ↑ poblesdecatalunya.cat, Església de Sant Genís de Plegamans (Palau-solità i Plegamans - Vallès Occidental)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isidre Puig i Boada |
