Isidre el Llaurador
.jpg) Sant Isidre (quadre de l'Escola de Cusco del s. XVIII; Lima, Perú) |
|
| llaurador i confessor | |
|---|---|
| Nom secular | Isidro de Merlo y Quintana |
| Naixement | 1080 Madrid (Regne de Castella) |
| Defunció | 15 de maig de 1130 Madrid |
| Enterrament | Col·legiata de Sant Isidre (Madrid) (entre 1212 i 1769, a S. Andrés) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 2 de maig de 1619, Roma per Pau V |
| Canonització | 12 de març de 1622, Roma per Gregori XV |
| Lloc de pelegrinatge | Madrid: San Isidro (sepulcre), San Andrés (antic sepulcre), Museo de S. Isidro (casa i pou); ermita de San Isidro |
| Festivitat | 15 de maig |
| Fets destacables | casat amb Santa María de la Cabeza |
| Iconografia | amb eines de pagès; pregant, amb uns àngels llaurant amb bous al darrera o al costat |
| Patronatge | Madrid, Estepona, La Orotava; pagesos espanyols (a Catalunya, patró dels pagesos des del s. XVII) |
Isidre el Llaurador o de Madrid (Madrid, 1080-1130) va ser un camperol de Madrid, canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya i, en menor mesura al País Valencià, va subsituir els patrons tradicionals, els sants Abdó i Senén i sant Galderic) i de la ciutat de Madrid. La festa se'n commemora el 15 de maig, aniversari de la mort.
Vida i llegendes [modifica]
El seu nom era Isidro de Merlo y Quintana. De molt jove, va treballar la terra, al servei del noble Iván de Vargas. En conquerir els almoràvids Madrid, va marxar a Torrelaguna, on va casar-se amb Maria Toribia, després canonitzada com a santa Maria de la Cabeza. Va dedicar la seva vida al treball i l'oració.
Entre els miracles que hom li atribueix, hi ha el del pou (on, gràcies a la seva oració, les aigües d'un pou pujaren fins que en pogué sortir un nen, son fill, que hi havia caigut; el nen és conegut com 'San Illán, i el pou es conserva a l'anomenada Casa de San Isidro, a Madrid), i el miracle dels àngels (els àngels llauraven el camp amb els bous mentre Isidre pregava; Iván de Vargas, diu la llegenda, volia recriminar-li que es detingués contínuament a les església que trobava pel camí i que hi pregués, però va poder veure que els àngels feien la feina mentre el sant feia oració).
-
Relleu a la Iglesia de San Pedro de Vitoria
-
Sant Isidre i Santa Maria de la Cabeza (s. XVII) a la façana de la Col·legiata de St. Isidre (Madrid)
-
Talla barroca a St. Peter bei Laien (Alemanya)
-
El miracle del pou per Alonso Cano (1648)
Culte religiós [modifica]
Isidre va ser beatificat el 2 de maig de 1619 per Pau V i canonitzat poc després el 12 de març de 1622 per Gregori XV. Les seves restes van ser traslladades a l'església de San Andrés i, d'aquí, al Col·legi Imperial dels Jesuites, actualment Col·legiata de Sant Isidre.
Sant Isidre es festeja i celebra el 15 de maig, especialment a Espanya, Sardenya i els països sudamericans.
-
Arca d'argent de St. Isidre, a l'altar de la Col·legiata de S. Isidre (Madrid)
-
Col·legiata de St. Isidre (Madrid)
-
Interior de la Col·legiata, amb l'altar i la tomba del sant
-
Ermita de St. Isidre (Madrid), de 1725
-
Museo de los Orígenes (Madrid), antiga casa de St. Isidre
-
Pou de Sant Isidre, a la casa del sant
-
Capella de Sant Isidre a l'església de San Andrés (Madrid), primera tomba del sant
-
Antiga arca del sant (s. XIII, amb decoració gòtica), primitiu sepulcre del sant, a una capella de la Catedral de la Almudena (Madrid)
_01.jpg)
_01.jpg)
Vegeu també [modifica]
- Fong de Sant Isidre (Psilocybe cubensis).
- Maria Toríbia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isidre el Llaurador |
