Isin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la ciutat mesopotàmica. Si cerqueu l'identificador financer, vegeu «codi ISIN».
Isin i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC

Isin fou una ciutat estat de Mesopotàmia que s'esmenta com independent cap al 2400 aC passant cap el 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i després a mans de Sargon I i els seus successors.

Cap al 2200 aC tornava a ser independent i cap al 2050 aC el rei d'Ur es va fer amo de la regió entre Isin i Mari. El2015 aC el governador urita d'aquesta regió, Ishiberra, pren el títol de rei de Isin i comença les seves conquestes: el 2015 aC Nippur, cap al 2000 aC Eshunna i el 1998 aC Ur, Eridu i Uruk. El 1985 aC morí Ishiberra i el succeí Shuilishu (1085 aC-1975 aC) i després Iddindagam (1975 aC-1954 aC). El 1970 aC va sotmetre Der. El 1954 aC Ishmedagan va succeir a Iddindagam. L'hegemonia va començar a esgotar-se quan el 1925 aC Larsa va conquerir Ur, Uruk i Eridu. El 1898 aC trobem a Isin i Larsa en plena guerra, i les victòries de Larsa allunyen de Isin als seus vassalls. El 1895 aC Isin reconquerí Ur efímerament. El 1875 aC Larsa ja tenia l'hegemonia i Isin havia quedat reduït a la ciutat i el seu propi territori i la ciutat de Nippur, que Larsa va ocupar el 1867 aC però Isin va recuperar, i va oscil·lar entre ambdós. El 1865 aC el rei vassall d'Uruk es va independitzar. El 1838 aC va perdre altra vegada Nippur a mans de Larsa però va poder-la recuperar. El 1835 aC Larsa va ocupar Nippur, però caiguda la dinastia d'Isin, Nippur es va fer independent (1834 aC), fins que a l'any següent Isin la va ocupar. El 1830 aC Isin va haver-la de conquerir de nou potser per una revolta o per conquesta de Larsa. El 1828 aC Larsa va conquerir Nippur i Isin la va recuperar el 1813 aC però només per un any, car el 1812 aC Larsa la va conquerir per enèsima vegada. El 1802 aC Isin va recuperar Nippur. El 1793 aC Larsa va ocupar Isin. Nippur es va fer efímerament independent però també va ser ocupada. El 1762 aC va passar a Babilònia, que la mantindrà amb l'excepció de curts períodes de domini d'Assíria (1235 aC a 1227 aC), Elam (1159 aC a 1156 aC) i d'independència (1156 aC a 1135 aC). Després ja va seguir la història de Babilònia.

Reis[modifica | modifica el codi]

Coord.: 31° 56′ N, 45° 17′ E / 31.933°N,45.283°E / 31.933; 45.283 (Исин)