Ismael Boulliau
 Retrat per Pieter van Schuppen (1623?-1702) | |
| Nom original | (fr) Ismaël Boulliau  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 28 setembre 1605 Loudun |
| Mort | 25 novembre 1694 (89 anys) París |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Poitiers |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Ocupació | Astronomia i Matemàtiques |
| Organització | Biblioteca Reial |
| Membre de | Royal Society (1667–) |
Premis | |
Ismael Boulliau (o, llatinitzat, Bullialdus va ser un astrònom francès del segle xvii.
Vida[modifica]
Fill dels calvinistes Ismael Boulliau (notari i funcionari municipal) i Susanna Motet, va iniciar els seus estudis a Loudun i es va graduar en Dret a Poitiers, acabant la seva formació a la Universitat de París.
El 1625 es va convertir al catolicisme i el 1632 es va traslladar definitivament a París. A París va tenir el patronatge de la família de Thou i va assistir els germans Dupuy en la Biblioteca del Rei.
Tot el temps de la seva estança a París va gaudir de l'amistat de Gassendi, Mersenne, Descartes, Pascal, Roberval, Hevelius i Huygens.[1]
Obra[modifica]
Malgrat que va publicar uns quants llibres i va viatjar per Holanda, Alemània, Polònia, Itàlia i l'Orient, la reputació de Bolliau com astrònom i matemàtic és deguda, sobretot, a la seva correspondència amb els seus il·lustres amics.[2]
La publicació el 1639 del seu Philolaus el va col·locar en el camp del copernicanisme, però ell va anar més lluny que el mateix Copèrnic en suggerir que el moviment de la terra no era uniforme.
El 1645 publica la seva obra més significativa: l'Astronomia Philolaica en la que es revela com un dels pocs astrònoms seguidors de Kepler i de la seva teoria de l'el·lipticitat de les òrbites planetàries; tot i així critica el que ell considera misticisme keplerià i planteja per primer cop la proporcionalitat inversa de l'atracció amb el quadrat de les distàncies. Després de les crítiques rebudes de Seth Ward, en faria una nova edició amb correccions el 1657.
El 1667, en el seu Ad astronomos monita, estableix per primera vegada la periodicitat d'una estrella variable: Mira Ceti.[3]
Boulliau també va publicar llibres de matemàtiques: va editar l'Arithmetica de Teó d'Esmirna (1644); va escriure un llibre inspirat en Arquimedes: De lineis spiralibus (1657); i el seu Opus novum ad arithmeticam infinitorum (1682), quan ja tenia més de setanta-cinc anys.
També se li atribueix la invenció del primer termòmetre de vidre[4] i la introducció del mot evecció per a referir-se a les pertorbacions de les òrbites llunars.[5]
-
De natura lucis, 1638
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Blumenthal, I. «Should we ban the mercury thermometer? Discussion paper» (en anglès). Journal of the Royal Society of Medicine, Vol. 85, Num. 9, 1992, pàg. 553-555. ISSN: 0141-0768.
- Gaythorpe, S.B. «On Horrocks's treatment of the evection and the equation of the centre, with a note on the elliptic hypothesis of Albert Curtz and its correction by Boulliau and Newton» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Vol. 85, 1925, pàg. 858-865. ISSN: 0035-8711.
- Hatch, Robert Allan. «Ismael Boulliau». A: Hockey, Thomas (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Nova York: Springer, 2007, p. 155-157. ISBN 978-0-387-31022-0.
- Pieters, Carlé M. «Bullialdus: Strengthening the case for lunar plutons» (en anglès). Geophysical Research Letters, Vol. 16, Num. 11, 1991, pàg. 2129-2132. DOI: 10.1029/91GL02668. ISSN: 1944-8007.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ismael Boulliau» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Boyer, Carl B. Boulliau, Ismael Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. (Consultat 14 de març de 2014).
- Richard Westfall, Boulliau, Ismael, The Galileo Project
- Página de recerca sobre Boulliau del professor Robert A. Hatch Arxivat 2013-12-06 a Wayback Machine.. Universitat de Florida.