Ismael Boulliau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ismael Boulliau
Retrat per Pieter van Schuppen (1623?-1702)
Retrat per Pieter van Schuppen (1623?-1702)
Naixement 28 de setembre de 1605
Loudon, França
Mort 25 de novembre de 1694 (als 89 anys)
París, França
Camp Astronomia i Matemàtiques
Institucions Biblioteca Reial
Universitat Universitat de Poitiers

Ismael Boulliau (o, llatinitzat, Bullialdus va ser un astrònom francès del segle XVII.

Vida[modifica | modifica el codi]

Fill dels calvinistes Ismael Boulliau (notari i funcionari municipal) i Susanna Motet, va iniciar els seus estudis a Loudon i es va graduar en Dret a Poitiers, acabant la seva formació a la Universitat de París.

El 1625 es va convertir al catolicisme i el 1632 es va traslladar definitivament a París. A París va tenir el patronatge de la família de Thou i va assistir els germans Dupuy en la Biblioteca del Rei.

Tot el temps de la seva estança a París va gaudir de l'amistat de Gassendi, Mersenne, Descartes, Pascal, Roberval, Hevelius i Huygens.[1]

Obra[modifica | modifica el codi]

Malgrat que va publicar uns quants llibres i va viatjar per Holanda, Alemània, Polònia, Itàlia i l'Orient, la reputació de Bolliau com astrònom i matemàtic és deguda, sobretot, a la seva correspondència amb els seus il·lustres amics.[2]

La publicació el 1639 del seu Philolaus el ca col·locar en el camp del copernicanisme, però ell va anar més lluny que el propi Copèrnic en suggerir que el moviment de la terra no era uniforme.

El 1645 publica la seva obra més significativa: l'Astronomia Philolaica en la que es revela com un dels pocs astrònoms seguidors de Kepler i de la seva teoria de l'elipticitat de les òrbites planetàries; tot i així critica el que ell considera misticisme keplerià i planteja per primer cop la proporcionalitat inversa de l'atracció amb el quadrat de les distàncies. Després de les crítiques rebudes de Seth Ward, en faria una nova edició amb correccions el 1657.

El 1667, en el seu Ad astronomos monita, estableix per primera vegada la periodicitat d'una estrella variable: Mira Ceti.[3]

Boulliau també va publicar llibres de matemàtiques: va editar l'Arithmetica de Teó d'Esmirna (1644); va escriure un llibre inspirat en Arquimedes: De lineis spiralibus (1657); i el seu Opus novum ad arithmeticam infinitorum (1682), quan ja tenia més de setanta-cinc anys.

També se li atribueix la invenció del primer termòmetre de vidre[4] i la introducció del mot evecció per a referir-se a les pertorbacions de les òrbites llunars.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hatch, pàgina 155.
  2. Hatch, pàgina 156.
  3. Hatch, pàgina 157.
  4. Blumenthal, pàgina 553.
  5. Gaythorpe, pàgina 862.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]