Ismael Latorre Mendoza

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIsmael Latorre Mendoza

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 agost 1920 Modifica el valor a Wikidata
Alginet (la Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 2011 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Alginet (la Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófotògraf Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeLaura Canet Lozano Modifica el valor a Wikidata
FillsCarolina Latorre Canet, Gerard Latorre Canet Modifica el valor a Wikidata
PareJustiniano Latorre Rubio Modifica el valor a Wikidata
ParentsDamià Torres Latorre (fill de la filla) Modifica el valor a Wikidata

Ismael Latorre Mendoza (Alginet, 29 d'agost de 1920 - Alginet, 23 de desembre de 2011) fou fotògraf de reportatge valencià.[1][2][3] Els negatius de les seues fotografies es preserven a l'Arxiu Ismael Latorre Mendoza, de caràcter familiar i un dels més prolífics del País Valencià.[4]

Biografia[modifica]

Va ser el fill de Justiniano Latorre Rubio, clarinetista virtuós que estrenà el pasdoble Pepita Greus, de Pasqual Pérez Choví a València, compositor del pasdoble Juliet el pilotari i director de la banda d'Alginet fins a 1958.[5]

Quan tenia quatre anys estudià en la Federació Obrera El Movimiento.[n. 1][6] Estudià en l'Institut Obrer de València al principi de la Guerra Civil Espanyola.[7][8] S'incorpora a l'exèrcit republicà al front de Terol el 1938 en l'anomenada Quinta del biberó.[2]

Va fer el primer aprenentatge fotogràfic amb Josep Trullenque, pioner de l'activitat fotogràfica a La Ribera. Els primers treballs fotogràfics es remunten a l'any 1935. I el seu primer laboratori, al carrer Sant Antoni d'Alginet l'any 1945.[9] "Al seu estudi es guanyava la vida amb reportatges fotogràfics convencionals, però la seua veritable vocació eren les imatges documentals".[10]

Ha sigut corresponsal gràfic de Deportes, Jornada, Hoja del Lunes, Agencia EFE.[4][11] L'any 1942 publicà la seva primera fotografia al diari Levante de València.[12] Publicà en Marca. Actualment, des del 2006, col·labora amb la revista d'estudis locals Aljannat. Es pot considerar que fou un activista cultural. "La continua i perllongada relació amb la banda de música, amb l'equip de futbol, amb els grups de teatre o amb altres entitats del seu poble així ho demostren".[10]

L'Arxiu fotogràfic d'Ismael Latorre Mendoza té més de tres-cents mil negatius.[4][13] Posseeix un dels majors arxius del País Valencià.[14] Ha realitzat exposicions fotogràfiques durant cinquanta anys, amb títols com: Ventall d'imatges,[15] L'Alginet agrícola (1998), Els cultius (1998), La dona i el seu treball (1999), Estampes populars d'Alginet (2005-2006).[13] Josep Lozano Lerma feu el discurs quan l'Ajuntament d'Alginet el declara fill predilecte, el 1999. Té actualment dos exposicions: una permanent, al museu de la pilota de Genovés,[16] i una itinerant: La força de la dona.

Va ser nomenat fill predilecte d'Alginet el 26 de febrer de 1999.[11][12][13] És considerat el fotògraf de Julio Palau Lozano.

Faltà el 23 de desembre de 2011 a l'edat de noranta-un anys. La capella ardent fou instal·lada a l'Ajuntament de la Vila d'Alginet durant tot el matí fins a les 17:30. La banda de la Societat Artística Musical d'Alginet en va acomiadar el fèretre amb una marxa fúnebre.[17][18]

S'han publicat fotos d'Ismael Latorre en molts llibres i periòdics:

  • Comes i Hernández, Salvador. Alginet, arròs i població. 2003.
  • Fornés, Alberto i altres. Alginet, costums i altres relats. 2003. "un dels majors i millors arxius de la comunitat (...) personatges fotografiats al llarg de cinquanta anys".
  • Comes i Hernández, Salvador. El món del treball: cooperativisme, sindicalisme i moviment obrer. 2011.
  • Portada i p. 9 de València-Fruits núm. 157 Año IV. 11-6-1965.
  • Juan Monpó, Teresa El cacau recupera su terreno (Levante-EMV). 3-2-2008, p. 31.
  • Lladró, Vicente El notario gráfico d'Alginet (Las provincias-Valencia) 19-3-2011 pp. 20, 21 (amb sis fotos publicades). "verdadero tesoro etnológico (...) cuatrocientos mil negativos (...) unas imágenes que (...) son la historia viva de setenta y cinco años de profesión".
  • Roig, Pepe i García, Francisco Festes Populars Alginet, 1982. Document històric de La Ribera Alta.

Imatges de l'Arxiu Ismael Latorre Mendoza[modifica]

Notes[modifica]

  • ↑ Cançó apresa al principi de la república: Salud a nuestra bandera, que supimos hacer tricolor. Flamea al viento orgullosa, es la enseña del pueblo español. En pie, ciudadanía, ya nuestra España erguida está. Y esa bandera la representa, ella nos dió la libertad.

    • Referències[modifica]

    1. ↑ «Mor el fotògraf i Fill Predilecte d'Alginet, Ismael Latorre». [Consulta: 24 desembre 2011].[Enllaç no actiu]
    2. ↑ 2,0 2,1 Ciscar, José i Fornés, Alberto Alginet. Anecdotari i personatges 2007, p.127
    3. ↑ Sanchis, Rebeca El personaje del dia (Las Provincias) 12-7-2000
    4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Forés Lahoz, José Aljannat enaltece a Ismael Latorre (Las Provincias) 22-9-2009, secció La Ribera/La Costera/La Vall/La Canal p.24
    5. ↑ Ciscar, José i Fornés, Alberto Alginet. Anecdotari i personatges 2007, p.159
    6. ↑ Escrivà, Cristina La escuela iluminada 2010, p.66
    7. ↑ Escrivà Moscardó, Cristina Los institutos para obreros, un hermoso sueño republicano 2008, pp. 56, 57
    8. ↑ BIO (Boletín del Instituto Obrero de Valencia) nº 8 Abril, mayo del 2001, p.44 "alumno de la segunda promoción, tal como aparece en las listas de la Gaceta de la República"
    9. ↑ Lairón Pla, Aurelià Riberencs Homes i dones del País del Xúquer 2011, p.309
    10. ↑ 10,0 10,1 Lozano, Urbà Alginet perd el seu notari gràfic dels últims 60 anys (Levante-EMV) 24-12-2011, p.30
    11. ↑ 11,0 11,1 Lladró, Vicente El notario gráfico de Alginet (Las provincias-Valencia) 19-3-2011 pp. 20, 21
    12. ↑ 12,0 12,1 Fornés, Alberto i altres. Alginet, costums i altres relats. 2003
    13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Lairón, Aureliano Levante-EMV 17-10-2010 Secció La Ribera- amb nom propi, p.46
    14. ↑ Bosch, Andrea El meu poble Alginet 2007, p.93
    15. ↑ IES Hort de Feliu d'Alginet (diversos autors) Ventall d'imatges, Alginet al voltant de 1950 2004
    16. ↑ Homenaje al fotógrafo de Juliet en Genovés (Levante-EMV) 17-5-2009
    17. ↑ Funeral civil: Alginet entona un emocionado adiós a su hijo predilecto (Levante-EMV) (peu de foto) 24-12-2011, p.30
    18. ↑ Forés Lahoz, José Alginet despide a Ismael Latorre (Las Provincias) 24-12-2011, p.16

    Bibliografia[modifica]

    • Fornés, Alberto i altres. Alginet, costums i altres relats. 2003. "un dels majors i millors arxius de la comunitat (...) personatges fotografiats al llarg de cinquanta anys".
    • Lladró, Vicente El notario gráfico d'Alginet (Las Provincias-Valencia) 19-3-2011 pp. 20, 21 (amb sis fotos publicades). "verdadero tesoro etnológico (...) cuatrocientos mil negativos (...) unas imágenes que (...) son la historia viva de setenta y cinco años de profesión".
    • Forés Lahoz, José Aljannat enaltece a Ismael Latorre (Las Provincias) 22-9-2009, secció La Ribera/La Costera/La Vall/La Canal p. 24 "Conozco y admiro a Ismael Latorre (...) ha llevado a cabo una tarea gigantesca (...) un preciado tesoro cultural".
    • Diversos autors Aljannat 3, revista d'estudis locals: Monogràfic Ismael Latorre Mendoza, desembre del 2008, edició Ajuntament d'Alginet.
    • Latorre, Carolina; Torres, Vicenç Salvador. Ajuntament d'Alginet. Documental Cinematogràfic Latorre (DVD). 1a edició, 2008. 

    Enllaços externs[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ismael Latorre Mendoza
    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ismael_Latorre_Mendoza&oldid=33382419»