Isomalt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura de l’isomalt

Isomalt és un substitut del sucre sacarosa, un tipus de polialcohol, usat principalment per les seves propietats físiques semblants a les del sucre. La seva fórmula química és C12H24O11 El seu Codi E és 950-969. Només té un petit impacte en els nivells de sucre a la sang i no provoca càries dental. Té 2 2 kilocalories/g, la meitat de les calories dels sucres.[1] Tanmateix com molts sucres alcohols (amb l’excepció de l’eritritol), porta el risc de distorsions gàstriques, incloent flatulència i diarrea, quan es consumeix en grans quantitats. Per tant, s’aconsella que l’isomalt no es consumeixi en quantitats més grans de 50 g per dia en adults i de 25 g en infants. El cos tracta l’isomalt com una fibra dietètica més que no pas com un simple carbohidrat i per tant pot incrementar els moviments dels budells. Típicament es mescla l’isomalt amb endolcidors potents com la sucralosa, i per tant la mescla és més dolça que el sucre comú.

L’isomalt és una mescla equimolar de dos disacàrids, cadascun compost de dos sucres: glucosa i manitol (alf-D-glucopiranosido-1,6-mannitol) i també glucosa i sorbitol (alfa-D-glucopiranosido-1,6-sorbitol). La hidròlisi completa d’isomalt dóna glucosa (50%), sorbitol (25%), i manitol (25%) .[2] És una substància inodora, blanca cristal·lina que conté un 5% d’aigua de cristal·lització.

L’isomalt es fabrica en un procés de dos estadis on el sucre primer es transforma en isomaltulosa. Després la isomaltulosa s’hidrogena fent servir el catalitzador Raney nickel . El producte final — isomalt — és una compost equimolar de 6-O-α-D-glucopiranosido-D-sorbitol (1,6-GPS) i 1-O-α-D-glucopiranosido-D-manitol-dihidrat (1,1-GPM-dihidrat).

L’ús d’isomalt està autoritzat en diversos països com els Estats Units, Canadà, Austràlia i d’altres.

L’isomalt es pot utilitzar en l’esculptura amb sucre i alguns el prefereixen pel fet que no crisatal·litza tan ràpid com el sucre comú.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Position of The American Dietetic Association (use of nutritive and nonnutritive sweeteners). J Am Diet Assoc. 1998;98:580–587.
  2. Joint Expert Committee on Food Additives (JECFA). «Isomalt». International Programme on Chemical Safety (IPCS). [Consulta: 15 December 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]