Isona i Conca Dellà
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi del Pallars Jussà | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran Pallars Jussà |
||||
| Gentilici | Segons el poble o vila | ||||
| Superfície | 139,37 km² | ||||
| Altitud | 659 m | ||||
| Població (2008) • Densitat |
1.151 hab. 8,26 hab/km² |
||||
| Coordenades | (i) | ||||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
14 (1 d'elles despoblada) Ramon Maria Guiu Pujol (CiU) |
||||
Isona i Conca Dellà és un municipi de la comarca del Pallars Jussà, amb capital a Isona. Tal i com és ara, és fruit de l'agrupació, el 1970, dels antics municipis de Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella. Està situat a l'extrem de llevant de la comarca.
Termes municipals limítrofs:
| Talarn i Salàs de Pallars | Conca de Dalt i Abella de la Conca | |
| Tremp |  |
Coll de Nargó (Alt Urgell) i la Baronia de Rialb (Noguera) |
| Gavet de la Conca i Llimiana | Artesa de Segre (Noguera) | Artesa de Segre |
Cal tenir en compte que el terme d'Isona i Conca Dellà té al sud, una mica separat, l'enclavament de Montadó, que està situat entre Artesa de Segre, a llevant, Vilanova de Meià, a ponent, tots dos de la Noguera, i Gavet de la Conca, del Pallars Jussà.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El nom del municipi ha estat controvertit més d'una vegada. No és que sigui un topònim erroni o incorrecte, però sí que podem afirmar que el nom no s'ajusta del tot al territori.
El 1970, en crear-se el nou municipi d'Isona i Conca Dellà per l'agrupació de tots els termes esmentats més amunt a l'entorn de la vila d'Isona, fou imposada la presència del nom d'Isona, tot i que es proposava també el nom de Conca Dellà, sense esmentar la vila que hi fa de capital.
D'altra banda, no tota la Conca Dellà hi és, car Abella de la Conca va rebutjar d'integrar-s'hi, principalment per mantenir la gestió dels importants boscos comunals del seu terme. Gavet de la Conca i, almenys en part, Llimiana també pertanyen geogràficament a la Conca Dellà. I, alhora, no tot el terme sencer pertany a la Conca Dellà: l'antic municipi d'Orcau aportà a aquest terme un territori que geogràficament és a la Conca de Tremp. La meitat nord del vell terme d'Orcau inclou tres pobles, Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell que estan situats a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, actualment del Pantà de Sant Antoni, i, per tant, a la Conca Deçà.
Isona prové de la llatinització (Aeso) d'un nom, propi o comú, probablement preromà, iberobasc. Surt documentat ja al segle X, amb la mateixa forma actual.
La segona part del topònim -Conca Dellà- és la denominació popular de la Conca d'Isona. Prové de l'adverbi de lloc del català antic, actualment en desús, dellà, que vol dir de la part d'allà. En contraposició, trobaríem deçà, que significa de la part d'aquí. La Conca Deçà és, pròpiament, la Conca de Tremp, a l'entorn del cap de comarca.
[edita] Geografia
[edita] Descripció geogràfica
El terme municipal d'Isona i Conca Dellà ocupa un extens territori, molt diversificat. Consulteu cadascun dels seus antics termes per a una descripció detallada. A grans trets, aquest municipi ocupa la major part de la meitat septentrionsal de la Conca Dellà; només en quedarien exclosos els termes d'Abella de la Conca i de Gavet de la Conca.
Es tracta, bàsicament, de tot el territori inclòs entre la riba dreta del riu de Gavet, o de Conques, i el terme d'Abella de la Conca, a llevant, i la serra de Sant Corneli, que tanca aquesta conca pel nord, a ponent.
Només l'antic terme de Conques travessa a la riba esquerra del riu esmentat.
[edita] Les entitats de població
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Basturs | 38 |
| Benavent de la Conca | 35 |
| Biscarri | 58 |
| Conques | 124 |
| Covet | 5 |
| Figuerola d'Orcau | 204 |
| Gramenet | 4 |
| Isona | 654 |
| Llordà | 13 |
| Masos de Sant Martí, els | 0 |
| Montadó | 6 |
| Orcau | 19 |
| Sant Romà d'Abella | 104 |
| Siall | 8 |
| Font: Municat | |
| Pobles del terme d'Isona i Conca Dellà | |||
|---|---|---|---|
 |
 |
 |
|
| El poble de Basturs | El poble de Benavent de la Conca | El poble de Biscarri | |
 |
 |
 |
|
| La vila de Conques | El poble de Covet | La vila de Figuerola d'Orcau | |
 |
|
 |
 |
| El poble de Gramenet | La vila d'Isona | El poble de Llordà | El poble dels Masos de Sant Martí |
 |
 |
 |
 |
| El poble de Montadó | El poble d'Orcau | El poble de Sant Romà d'Abella | El poble de Siall |
| Despoblats del terme d'Isona i Conca Dellà | |||
|---|---|---|---|
 |
 |
 |
|
| El poble de Galliner | El poble de Montesquiu | El poble de Puig de l'Anell | |
- Benavent de la Conca: Benavent de la Conca, Biscarri, Gramenet i Montadó
- Conques: Conques
- Figuerola d'Orcau: Figuerola d'Orcau
- Isona: Isona, Covet, Llordà, els Masos de Sant Martí i Siall
- Orcau: Orcau, Basturs, Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell
- Sant Romà d'Abella: Sant Romà d'Abella, amb els seus barris dels Masos de Sant Romà i de les Cases de Sant Pere.
[edita] Història
Les línies generals d'història d'Isona i Conca Dellà estan explicades bàsicament en l'apartat dedicat a la capital, Isona. Per a cadascun dels pobles que l'integren, vegeu l'article corresponent.
Cal destacar que tot el terme és ric en troballes paleontològiques (sobretot de dinosaures), castells i esglésies medievals i restes del front de guerra del 1938, que a principis del segle XXI s'estan promovent com a atractiu turístic.
[edita] Composició de l'Ajuntament
Des del 2007, l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà té els càrrecs electes següents:
- Antoni Grasa Fàbrega, CiU, alcalde
- Constante Aranda Farrero, CiU, regidor; representant del municipi en el Consell Comarcal
- Joan Bertran Cuders, CiU, regidor
- Francesc Xavier Forns Balcells, CiU, regidor
- Andreu Isanta Eroles, CiU, regidor
- Ramon Vilanova Solsona, ERC-AM, regidor; representant del municipi en el Consell Comarcal
- Francesc Garcia Llairó, ERC-AM (independent), regidor
- Andreu Tartera Capdevila, PSC-PM, regidor
- Miquel Abella Canal, PSC-PM (independent), regidor
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
En els censos i padrons de població, estan incorporats el 1515 Sant Martí, i el 1857 Covet. El 1970 Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella van ser units per tal de formar el nou municipi d'Isona i Conca Dellà. Les dades demogràfiques anteriors a aquesta data són la suma de la població dels municipis preexistents.
[edita] Activitat econòmica
L'activitat econòmica d'Isona i Conca Dellà no ha variat substancialment des de segles anteriors. En tot cas, hi ha hagut una selecció de les activitats menys productives i una potenciació de les que sí que ho eren. És per això que ha crescut notablement el nombre de granges porcines, que han permès la creació d'algunes indústries familiars de fabricació d'embotits.
En efecte, les truges per a la cria són més de 3.000, i el nombre total de porcs, sobre uns 10.000 animals. També hi ha unes 6.000 ovelles.
Respecte de segles anteriors, la vinya va ser pràcticament del tot abandonada a ran de la crisi provocada per la fil·loxera, i el conreu dels camps s'ha anat decantant cap als productes de més rendiment.
En tot el terme hi ha 4.937 ha. conreades, 4.456 més es dediquen al guaret i a pastures, i 2.676 són boscos. Una mica més de la meitat són per al conreu de cereals, una quarta part a arbres fruiters, entre els quals destaquen els ametllers, un deu per cent per a farratges, i queda una presència testimonial de vinya, que no arriba al 4%.
La indústria no ha tingut mai gaire espai, a Isona. A més de les indústries ja esmentades, hi ha alguns tallers mecànics, de fabricació de mobles, i una fàbrica de confecció. Hi ha diversos comerços i entitats bancàries, i se celebra mercat el dissabte. Tot això fa que Isona faci realment de petit cap comarcal, per als pobles del seu terme i els dels immediats de Abella de la Conca i Gavet de la Conca.
L'any 1949 es fundà a Isona la Cooperativa del Camp d'Isona i Comarca, per a la comercialització de la producció agrícola del municipi. Depèn de la Cooperativa una fàbrica de pinsos.
Actualment Isona celebra mercat setmanal el dissabte, amb molta assistència dels habitants de tota la Conca Dellà, i una Fira de la Pell el primer dissabte de febrer.
[edita] Festes i tradicions
En no existir cap festa comuna per a tot el municipi, esmentarem les festes respectives per a cadascun dels pobles que composen Isona i Conca Dellà.
[edita] Serveis turístics
En el terme d'Isona i Conca Dellà, els serveis turístics no abunden pas gaire. Per a poder-s'hi hostatjar, compta només amb tres cases rurals: una a Biscarri (Cal Ros), una a Conques (Ca l'Estudiant) i una a Figuerola d'Orcau (Casa Blanc).
Com a restaurants, en trobem tres: dos a Isona (La Rosta i Miami) i un a Figuerola d'Orcau (La Barbacoa). I de bars, que eventualment poden fer dinars de menú, poc més: un a Figuerola d'Orcau (El Racó de la Font) i quatre a Isona (Cafè Modern, Edelweis, Miami i El Racó). Precisament aquest últim bar, el Racó, està allotjat als baixos d'una casa espectacular de pedra, just darrera de l'esglesia i molt a prop del Museu. A més, és l'únic local amb terrassa d'estiu.
[edita] Comunicacions
En el terme d'Isona i Conca Dellà hi ha diverses carreteres. La més important, actualment, és la C-1412b (Ponts - Tremp), que entra en el terme pel Coll de Comiols i el poble de Benavent de la Conca, i en surt després de superar el poble de Figuerola d'Orcau, en el lloc on la carretera travessa el riu d'Abella, prop del Molí de Suterranya.
Aquesta carretera té un traçat nou, que evita de passat pels nuclis urbans d'Isona, Conques i Figuerola d'Orcau, però conserva l'antic, actualment C-1412bz, que abandona l'anterior poc abans d'arribar a Isona i s'hi reincorpora a prop de Figuerola d'Orcau, just al lloc on hi ha l'única benzinera del terme.
A part d'aquesta carretera, al mateix Coll de Comiols comença, cap a ponent, la carretera L-911 (C-1412b, a Isona i Conca Dellà al Coll de Comiols - Sant Salvador de Toló). Aquesta carretera té continuïtat, després d'aquest darrer poble, en la L-912 (Sant Salvador de Toló - C-1412b, a Tremp, al Molí de Suterranya).
A Isona comença, cap al nord-est, la carretera L-511 (Isona - Coll de Nargó), que és, de fet, la primera carretera existent com a tal en aquest sector del Pallars, hereva de l'antic camí ral de la Seu d'Urgell. Aquesta carretera enllaça, per una carretereta local, amb Abella de la Conca, i amb Bóixols, del terme del darrer poble esmentat.
De la C-1412bz dos quilòmetres a ponent d'Isona surt cap al nord la carretera L-5113 (C-1412bz, a Isona i Conca Dellà - Sant Romà d'Abella), que en dos quilòmetres i mig mena a aquest darrer poble, del terme isonenc.
Encara, de la carretera C-1412b un quilòmetre a ponent de Figuerola d'Orcau arrenca cap al nord la carretera L-5112 (C-1412bz, a Isona i Conca Dellà - Orcau), que en quatre quilòmetres i mig duu fins al poble d'Orcau.
A més d'aquestes carreteres, tota una xarxa de carreteres i pistes locals, algunes d'elles asfaltades, menen als altres pobles del terme i els enllacen entre ells.
Isona i Conca Dellà no té tren, però sí que n'hi ha a Tremp, a 18 quilòmetres. Es tracta de la línia de tren de Lleida a la Pobla de Segur, antigament de RENFE i actualment gestionada per la Generalitat, a través dels FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). Tres trens diaris en cada direcció enllacen el Pallars Jussà amb Balaguer i Lleida o amb la Pobla de Segur.
Existeix un servei d'autobusos que travessa el terme d'Isona i Conca Dellà, a través de dues línies: la de Barcelona a la Pobla de Segur, i la de Barcelona ath Pònt de Rei.
En el primer cas, hi ha tres serveis diaris cap a la Pobla de Segur i tres més cap a Barcelona, ara bé només un en cada direcció para a tots els pobles del terme pels quals passa: Figuerola d'Orcau, Conques, Isona, Biscarri i Benavent de la Conca. Tots tres passen per Isona, però només dos ho fan per dins de la vila; el tercer té parada a la cruïlla de la C-1412b amb la C-1412bz, a llevant del poble, a un quilòmetre de distància. En direcció a Barcelona, dos circulen al matí i un a la tarda; en direcció contrària, tots tres són a la tarda.
En la ruta de Barcelona a eth Pònt de Rei, hi ha dos serveis en cada direcció. Cap a la Vall d'Aran tots dos són al matí (un d'ells es queda a Esterri d'Àneu), amb poca estona de diferència. Cap a Barcelona,tots dos (un té l'origen, també, a Esterri d'Àneu) són a la tarda, amb 40 minuts de diferència entre els dos.
A la comarca hi ha força línies de transport escolar, atès que la concentració escolar ha obligat a posar autobusos per portar els nens dels pobles mitjans i petits cap als centres de la comarca, principalment Tremp i Isona, però també Bóixols. Sis línies de transport escolar menen els nens i nenes del terme d'Isona i Conca Dellà cap a les escoles esmentades, i cap a l'institut de Tremp.
[edita] Centres d'ensenyament
[edita] Bibliografia
- BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Isona", a Pallars Jussà, II. Lleida: Pagès editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2
- BERTRAN I CUDERS, Jordi. Història d'Isona i la Conca Dellà. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4
- CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Isona", a el Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
- CONDAL, Teresa i PRADAS, Marga. "Isona", a El Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Vall d'Aran. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000 (Catalunya romànica. Guies, VIII). ISBN 84-412-0247-8
- GAVÍN, Josep Maria. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9
- PAGÈS, M. i PONS, J. "Isona", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, després del 1900.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Institut Cartogràfic de Catalunya
- Enciclopèdia Catalana en línia
|
|||||
