Italjet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Italjet Moto srl
Sector Motocicleta
Fundada 1959 a San Lazzaro di Savena
Fundador(s) Leopoldo Tartarini
Seu Castel San Pietro Terme, Bolonya,
Itàlia Itàlia
Productes Motocicletes, Ciclomotors, Escúters
Lloc web www.italjet.com

Italjet és una empresa italiana fabricant de motocicletes amb seu a Castel San Pietro Terme, Bolonya, fundada per Leopoldo Tartarini el 1959 a San Lazzaro di Savena.

Història[modifica | modifica el codi]

Italjet Dragster 180

Italjet s'ha caracteritzat sempre per la producció de vehicles innovadors i d'avantguarda, des del "Triad" Super Ranger a l'escúter Dragster. Pel que fa a la competició, Italjet participà en el Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 125cc la temporada de 2002 amb la F 125, motocicleta equipada amb motor de dos temps laminar de 54x54,5 amb una potència final de 50 CV, carburador keihin de 39 mm, frens anteriors de 300 mm i posteriors de 200 mm, amb forquilla WP de 42 mm.

Les Italjet de trial dels 80[modifica | modifica el codi]

Italjet havia esdevingut importador de les Bultaco catalanes a finals dels anys 70.[1] Aviat, però, Bultaco entrà en crisi i l'empresa no pogué seguir mantenint el seu potent equip oficial de trial, que s'acabà dissolent el 1980.[2] Així, Yrjö Vesterinen se n'hagué d'anar a Montesa, Toni Gorgot a OSSA i Martin Lampkin acabà per anar-se'n a SWM tot i mirar de seguir un any més a Bultaco amb el suport de l'importador al Regne Unit, Comerford UK.

L'estrella de l'equip i Campió del Món vigent, Bernie Schreiber, s'estimà més seguir amb Bultaco tot i la greu situació de l'empresa. A mitjan temporada, però, veient que la fàbrica no el podia atendre, aconseguí suport de l'importador italià - Italjet - i es traslladà a viure a Itàlia.[2] Italjet, en aquells moments, aprofità per a contractar alguns tècnics de Bultaco i temptà també Manuel Soler (membre de la família Bultó) qui finalment decidí anar-se'n a Montesa. A partir doncs de l'estiu de 1980, Schreiber canvià la blava Sherpa T 325 de Bultaco per la verda Italjet 350 T (que de fet era una Sherpa pintada de verd).[2] Amb tot aquest trasbals, Schreiber acabà perdent el seu títol davant el pilot suec de Montesa Ulf Karlson, havent-se de conformar amb el subcampionat.

De cara a la temporada de 1981 els tècnics d'Italjet intentaren millorar la motocicleta, canviant-ne coses sense demanar-li'n el parer a Schreiber.[2] El resultat fou una moto força més pesada i menys competitiva: Schreiber acabà el mundial en sisè lloc i el 1982 decidí anar-se'n a SWM (amb la qual tornà a ser subcampió dos anys seguits). El seu lloc a Italjet l'ocupà l'occità Philippe Berlatier.

Producció[modifica | modifica el codi]

Models actuals[modifica | modifica el codi]

  • Dragster, escúter amb una peculiar forquilla monobraç
  • Jack, escúter clàssic amb rodes altes

Models antics de trial[modifica | modifica el codi]

El primer model produït en sèrie, la 350 T de 1981 (de color verd), resultà massa pesat: vorejava els 97 kg.[2] Amb el temps es produïren també models juvenils, com ara la 100T amb motor Minarelli de 75cc (el mateix que muntava Fantic) o els Scott 350 amb motor de quatre temps (aquests no eren competitius, eren més aviat motos de trail).

El darrer model de trial que fabricà Italjet fou el Piuma ("Ploma") de 1983, de color blanc amb ratlles daurades, molt més lleuger que els primers (es diu que pesava de 3 a 5 kg menys).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The range pof the past» (en anglès). italjet.com. [Consulta: 17 novembre 2010].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Italjet moto» (en anglès). twnclub.ch. [Consulta: 17 novembre 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Italjet