Italo Zilioli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Italo Zilioli Icona ciclista
Gnome-dev-camera.svg
Falta una imatge que il·lustri l'article.
En podeu carregar i/o afegir una.
Dades biogràfiques
Nom complet Italo Zilioli
Data de naixement 24 de setembre de 1941 (1941-09-24) (73 anys)
País Itàlia Itàlia
Dades biomètriques
Equips
Equips anteriors 1962-1964. Carpano
1965-1966. Sanson
1967. Salvarani
1968-1969. Filotex
1970. Faemino - Faema
1971. Ferretti
1972. Salvarani
1973-1974. Dreherforte
1975. Magniflex
1976. Furzi - Vibor
Principals triomfs
Curses per
etapes
5 etapes al Giro d'Itàlia
1 etapa al Tour de França
Tirrena-Adriàtica (1971)
Curses d'un
dia
Campionat de Zuric (1966)

Italo Zilioli (Torí, 24 de setembre de 1941) va ser un ciclista italià, que fou professional entre 1962 i 1976. Durant la seva carrera esportiva aconseguí 58 victòries i nombroses places de podi.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els seus inicis com a professional foren molt prometedors, amb quatre victòries consecutives en quatre semiclàssiques italianes a finals de 1963: Tre Valli Varesine, Giro del Véneto, Giro dels Apenins i Giro dell'Emilia, les tres últimes clàrament destacat.

Per la seva manera de córrer i d'atacar fou comparat a Fausto Coppi, del qual el convertiren en successor. Amb tot, això no fou així i d'altres ciclistes italians del moment acabaren obtenint èxits més destacats, com ara Gianni Motta o Felice Gimondi, i sempre quedà com l'eterna promesa del ciclisme italià.

Els seus principals èxits els aconseguí en les semiclàssiques italianes i al Giro: 2n el 1964, rere Jacques Anquetil, el 1965, rere Vittorio Adorni i el 1966, rere Gianni Motta; i 3r el 1969.

Després d'haver corregut sempre en equips italians, el 1970 va canviar d'aires i fitxà per l'equip Faemino d'Eddy Merckx. Això li va permetre rellançar la seva carrera, tot guanyant la Setmana Catalana i, sobretot, la 2a etapa del Tour de França de 1970, que a més li va servir per vestir el mallot de líder durant 4 dies.

El 1971, amb un nou canvi d'equip, guanya la Tirrena-Adriàtica i ajuda el suec Gosta Petterson a fer-se amb el Giro d'Itàlia.

Els darrers anys de la seva carrera professional els acabà en equips italians d'àmbit nacional.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Resultats al Giro d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

  • 1963. 18è de la classificació general
  • 1964. 2n de la classificació general
  • 1965. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1966. 2n de la classificació general
  • 1967. Abandona
  • 1968. 4t de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1969. 3r de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1970. 5è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1971. 22è de la classificació general
  • 1972. Eliminat. Vencedor d'una etapa
  • 1973. 14è de la classificació general
  • 1974. Abandona
  • 1975. 39è de la classificació general
  • 1976. 16è de la classificació general

Resultats al Tour de França[modifica | modifica el codi]

  • 1968. Abandona (12a etapa)
  • 1970. 13è de la classificació general. Vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 4 dies
  • 1972. Abandona (13a etapa)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]