Itinerància

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La itinerància (popularment s'empra el vocable anglès roaming, pr. róming, que significa vagar, rondar) és un concepte utilitzat en comunicacions sense fil que està relacionat amb la capacitat d'un dispositiu per a moure's d'una zona de cobertura a una altra.

El concepte d'itinerància utilitzat en les xarxes Wi-Fi significa que el dispositiu Wi-Fi del client pot desplaçar-se i anar registrant-se en diferents bases o punts d'accés.

En telefonia mòbil, la itinerància és la capacitat d'enviar i rebre trucades en xarxes mòbils fora de l'àrea de servei local de la pròpia companyia, és a dir, dins de la zona de servei d'una altra empresa del mateix país, o bé durant una estada en un altre país diferent, amb la xarxa d'una empresa estrangera.

Itinerància en telefonia mòbil[modifica | modifica el codi]

El servei d'itinerància ha fet possible que els usuaris de telefonia mòbil adquirieixin una completa llibertat de moviment entre les àrees de cobertura de les diferents empreses de telecomunicacions.

Consisteix a permetre que un usuari que es trobi dins de la zona de cobertura d'una xarxa mòbil diferent a la qual li presta el servei pugui rebre les trucades fetes cap al seu número de mòbil sense necessitat de realitzar cap tipus de procediment extra i, en molts casos, també efectuar trucades cap a la zona on es va contractar originalment el servei, sense necessitat de fer una marcació especial. Per a arribar a aquesta fi, ambdues companyies (la prestadora original del servei i la propietària de la xarxa en la qual el client estigui itinerant) han de tenir subscrit un acord d'itinerància, en el qual defineixen quins clients tenen accés al servei i com s'efectuarà la connexió entre els seus sistemes per a encaminar les trucades de telèfon.

Encara que el servei permet una comunicació immediata i, en molts casos, sense necessitat de cap sol·licitud addicional, és de notar que habitualment el cost de transferència de cada trucada i els costos d'interconnexió es carregaran al receptor de la trucada, no a la persona que truca (que no té per què saber on es troba l'abonat trucat). Així, el servei és transparent per a l'usuari que desitja contactar un número que es desplaça a una altra zona.

El concepte d'itinerància també es pot aplicar als terminals mòbils alliberats, ja que un mateix pot reduir els costos de roaming tant per a l'usuari emissor com per al receptor, usant una targeta SIM d'algun dels operadors mòbils disponibles en la zona. Aquesta itinerància és útil quan es viatja a l'estranger, el que constitueix un dels avantatges del sistema GSM.

Itinerància en xarxes Wi-Fi[modifica | modifica el codi]

Perquè siga possible, hi ha d'haver una petita superposició (overlapping) en les cobertures dels punts d'accés (access points), de tal manera que els usuaris puguin desplaçar-se per les instal·lacions i sempre tinguin cobertura. Els punts d'accés incorporen un algorisme que decideix quan una estació ha de desconnectar-se d'un punt d'accés i quan connectar-se a un altre.

Això és molt freqüent en campus de facultats diferents que tenen diferents punts d'accés i noms. Al caminar entre elles es desconnecta d'una, però es connecta a altra xarxa.

Això permet no només la connexió en diferents punts distants en els quals el client té servei, sinó també que la trucada (en el cas de GSM) o la connexió (Wi-Fi) romanga activa i no s'interrompi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]