Iuca peu d'elefant
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Base del tronc que recorda la pota d'un elefant
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Yucca guatemalensis Baker. |
||||||||||||
La iuca peu d'elefant, Yucca guatemalensis (sinònim Yucca elephantipes) , és la mes alta entre les espècies del gènere Yucca. El seu epítet d'elephantipes es deu a la forma peu d'elefant que té la base del seu tronc. És nativa de Mèxic, Belize, Costa Rica, Guatemala i Honduras.[1] La seva flor es diu Izote, i és la flor nacional d'El Salvador.
Taula de continguts |
Descripció[modifica]
Pot fer fins 9 metres d'alt però normalment en fa menys de 6. Pot tenir un tronc simple o diversos pel seu creixement des de la base.[2] Les fulles no tenen espines i fan uns 1,2 metres de llarg. Floreix a l'estiu amb flors de color blanc, els fruits carnosos són ovals i fan uns 2,5 cm de llarg.
Cultiu[modifica]
És fa servir molt en jardineria, creix en gran varietat de sòls i tolera la secada. Les plantes joves serveixen de plantes d'interior. Es propaga vegetativament i per llavors.
Cultivars[modifica]
N'hi ha molts, incloent:
Sinònims[modifica]
- Yucca gigantea Lemaire 1859
- Yucca ghiesbreghtii Peacock ex Baker 1880
- Yucca guatemalensis Baker 1872
- Yucca lenneana Baker 1880
- Yucca mazelii Watson 1889
- Yucca moreana Peacock ex Baker 1880
- Yucca roezlii Peacock ex Baker 1880
Usos[modifica]
Les flors són comestibles però amargants. Es fan servir per lluitar contra l'erosió en el cultiu del cafè en pendents grans.
Referències[modifica]
- ↑ «Taxon: Yucca guatemalensis Baker». Germplasm Resources Information Network (GRIN). United States Department of Agriculture, Agricultural Research Service, Beltsville Area. [Consulta: 2008-02-06].
- ↑ Edward F. Gilman and Dennis G. Watson. «Yucca elephantipes». United States Department of Agriculture Forest Service. [Consulta: 2008-02-06].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Yuccas». ABC. [Consulta: 2008-02-06].
- ↑ «Yucca». Royal Horticultural Society. [Consulta: 2008-02-06].
