Ivan IV de Rússia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ivan IV el Terrible
Ivan IV de Rússia

Tsar de Totes les Rússies
Regne
3 de desembre de 153327 de març de 1584
Precedit per Basili III
Succeït per Teodor I
Coronació 16 de gener de 1547

Naixement 25 d'agost de 1530
Kolomenskoie, prop de Moscou
Defunció 18 de març de 1584 (als 53 anys)
Moscou
Consort Anastàsia Romanova
m. 1547, † 1560
Maria Temrjukovna
m. 1561, † 1569
Marfa Sobakin
m. 1571, † 1571
Anna Koltovski
m. 1572, anul·lat 1574
Anna Vasiltxikov
m. 1575, †1576-77
Vasilisa Melentev
m. 1579, anul·lat 1579
Maria Dolgoruki
m. 1580, † 1580
Maria Nagaya
m. 1581
Descendència
Dinastia Rurik
Pare Basili III
Mare Elena Glinskaia

Ivan IV Vasilievich, anomenat també Ivan el Terrible (Kolomenskoie, Rússia, 25 d'agost de 1530 - Moscou, 18 de març de 1584) Tsar de Rússia (1547-1584). Considerat un dels creadors de l'estat rus. Es va casar més de set vegades, però el seu millor matrimoni va ser amb Anastàsia Romanova el 1547. Les seves millors aportacions a Rússia van ser la conquesta de Sibèria, la creació d'un nou codi legal, el Sudiébnik, la centralització del poder a la capital, la creació d'institucions amb la participació popular, la conquesta de Crimea, la destrucció de l'Orde Teutònic i grans reformes internes, com la reforma de l'exèrcit i la revisió del codi legal.

Infància[modifica | modifica el codi]

Nét del tsar Ivan Vasilievich III el Gran i fill de Basili III i Elena Glinski, pertany al llinatge Rurik. Va ser coronat Gran príncep de Moscou als tres anys, després de la mort del seu pare. Per descomptat, el regne va ser administrat per la seva mare, la qual va ser assassinada cinc anys després de la coronació per clans boiars que es disputaven el poder. Aquest fet va generar en Ivan un gran odi envers els boiars, cosa que en el futur originaria constants persecucions i matances en contra d'aquests clans.

Regnat com a Tsar[modifica | modifica el codi]

Aquest govern pot dividir-se en dos períodes, marcats pels canvis produïts sobre Ivan després de la mort de la seva esposa Anastàsia Romanova el 1560.

Govern anterior a 1560[modifica | modifica el codi]

Va començar el 1547 en ser anomenat Tsar i Príncep de Rússia als 16 anys. Aquest període es va caracteritzar per la seva gran reforma interna i expansió territorial. Durant el seu govern va impulsar les arts i les lletres, a més d'introduir la impremta a Rússia. El 1547 es va casar amb Anastàsia Romanova, o Romànov, i el seu govern es va veure molt influenciat per aquesta. Durant aquest mateix any, va crear la Rada, un organisme governamental que féu de consell reial, i que era integrat pel sacerdot Silvestre, Macario, el seu preceptor, i el seu secretari Alexei Adashev. El 1549 va realitzar la primera Zemski Sobor, una reunió dels representants dels principats russos, i va començar una revisió del codi legal. Una gran aportació va ser el Sudiébnik, creat el 1550, que recopila tots els decrets emesos pel govern fins al moment. El 1551 va convocar un concili per crear una Església afí als seus propòsits. Després de l'arribada del canceller anglès Richard Chancelor i de diversos navegants anglesos a Moscou el 1553, va establir vincles comercials amb Anglaterra. Una de les seves majors campanyes militars va ser la conquesta dels khanats tàrtars (habitats per tàtars, txuvaixos, mari, mordovians i udmurts) de Kazan (1552) i Àstrakhan (1556) per controlar la totalitat del curs del riu Volga i posar fi a una dominació de més de 300 anys. Va començar la guerra amb Livònia, un estat polonès-lituà el 1558 (guerra que es va allargar fins a 1583), per aconseguir una sortida al mar Bàltic. El 1560 va morir la seva esposa Anastàsia Romanova i Ivan IV es transformà en un governant psicòpata, fanàtic religiós i autoritari.

Govern posterior a 1560[modifica | modifica el codi]

Després de la mort de la seva esposa, Ivan es va transformar en un tsar autoritari i psicòpata; es diu que durant les nits els seus crits sonaven per tot el Kremlin. Va establir la servitud, impedint als camperols canviar d'amo, inclusivament el dia de Sant Jordi. Va crear els Oprítxnik o Streltsí, la seva guàrdia personal, a la qual va donar un ús repressiu i d'acció militar. Amb aquesta guàrdia, des de 1560 fins a 1564, va executar molts boiars i membres del clergat, i va impedir que es formés un règim feudal a Rússia. Va utilitzar els Opritxnik de forma arbitrària i sanguinària contra els boiars i el poble. A partir de llavors comença a conèixer-se'l com el Terrible. El 1570 va devastar els pobles de Nóvgorod i Pskov, matant molts habitants. Va al·legar que conspiraven amb els boiars en contra del seu poder. El 1580, a causa d'un atac de còlera, va matar a cops al seu fill gran, el Tsarévitx Ivan (el seu preferit). Va matar, a més, alguns dels seus enemics i amics, cosa que va fer que Ivan es tornés encara més psicòpata. Cap al final de la seva vida va conquerir Sibèria (1581-1583), per acabar de conquerir la conca del riu Obi, estant al comandament de les tropes del cosac Iermak Timofèievitx. Després de 27 anys, i pressionat internament pel clergat i els boiars, va perdre la guerra amb Livònia i es va veure obligat a lliurar a Suècia les regions d'Íngria i Carèlia Meridional i tornar a Livònia la regió de Polònia. Mort Ivan IV el 1584, li va succeir el seu fill menor Teodor I.


Precedit per:
Vassili III
Emperador de Rússia
15471584
Succeït per:
Teodor I