Ivan IV de Rússia
| Ivan IV el Terrible | ||
 |
||
|
Tsar de Totes les Rússies
|
||
|---|---|---|
| Regne 3 de desembre de 1533 – 27 de març de 1584 |
||
| Precedit per | Basili III | |
| Succeït per | Teodor I | |
| Coronació | 16 de gener de 1547 | |
|
|
||
| Naixement | 25 d'agost de 1530 | |
| Kolomenskoie, prop de Moscou | ||
| Defunció | 18 de març de 1584 (als 53 anys) | |
| Moscou | ||
| Consort | Anastasia Romanova m. 1547, † 1560 Maria Temrjukovna m. 1561, † 1569 Marfa Sobakin m. 1571, † 1571 Anna Koltovski m. 1572, anul·lat 1574 Anna Vasiltxikov m. 1575, †1576-77 Vasilisa Melentev m. 1579, anul·lat 1579 Maria Dolgoruki m. 1580, † 1580 Maria Nagaya m. 1581 |
|
| Descendència |
Tsarevna Anna Ivanovna
Tsarevna Maria Ivanovna Tsarevitx Dmitri Ivanovitx Tsarevitx Ivan Ivanovitx Tsarevna Eudoxia Ivanovna Tsarevitx Teodor Ivanovitx Tsarevitx Vasili Ivanovitx Tsarevitx Dmitri Ivanovitx Xenia Xestova (possible) |
|
| Dinastia | Rurik | |
| Pare | Basili III | |
| Mare | Elena Glinskaia | |
Ivan IV Vasilievich, anomenat també Ivan el Terrible (Kolomenskoie, Rússia, 25 d'agost de 1530 - Moscou, 18 de març de 1584) Tsar de Rússia (1547-1584). Considerat un dels creadors de l'estat rus. Es va casar més de set vegades, però el seu millor matrimoni va ser amb Anastasia Romanova el 1547. Les seves millors aportacions a Rússia van ser la conquesta de Sibèria, la creació d'un nou codi legal, el Sudiébnik, la centralització del poder a la capital, la creació d'institucions amb la participació popular, la conquesta de Crimea, la destrucció de l'Orde Teutònica i grans reformes internes, com la reforma de l'exèrcit i la revisió del codi legal.
Taula de continguts |
Infància [modifica]
Nét del tsar Ivan Vasilievich III el Gran i fill de Basili III i Elena Glinski, pertany al llinatge Rurik. Va ser coronat Gran príncep de Moscou als tres anys, després de la mort del seu pare. Per descomptat, el regne va ser administrat per la seva mare, la qual va ser assassinada cinc anys després de la coronació per clans boiards que es disputaven el poder. Aquest fet va generar en Ivan un gran odi envers els boiards, cosa que en el futur originaria constants persecucions i matances en contra d'aquests clans.
Regnat com a Tsar [modifica]
Aquest govern pot dividir-se en dos períodes, marcats pels canvis produïts sobre Ivan després de la mort de la seva esposa Anastàsia Romanova el 1560.
Govern anterior a 1560 [modifica]
Va començar el 1547 en ser anomenat Tsar i Príncep de Rússia als 16 anys d'edat. Aquest període es va caracteritzar per la seva gran reforma interna i expansió territorial. Durant el seu govern va impulsar les arts i les lletres, a més d'introduir la impremta a Rússia. El 1547 es va casar amb Anastàsia Romanova, o Romànov, i el seu govern es va veure molt influenciat per aquesta. Durant aquest mateix any, va crear la Rada, un organisme governamental que feu de consell reial, i que era integrat pel sacerdot Silvestre, Macario, el seu preceptor, i el seu secretari Alexei Adashev. El 1549 va realitzar la primera Zemski Sobor, una reunió dels representants dels principats russos, i va començar una revisió del codi legal. Una gran aportació va ser el Sudiébnik, creat el 1550, que recopila tots els decrets emesos pel govern fins el moment. El 1551 va convocar un concili per crear una Església afí als seus propòsits. Després de l'arribada del canceller anglès Richard Chancelor i de diversos navegants anglesos a Moscou el 1553, va establir vincles comercials amb Anglaterra. Una de les seves majors campanyes militars va ser la conquesta dels khanats tàrtars (habitats per tàtars, txuvaixos, mari, mordovians i udmurts) de Kazan (1552) i Àstrakhan (1556) per controlar la totalitat del curs del riu Volga i acabar amb una dominació de més de 300 anys. Va començar la guerra amb Livònia, un estat polonès-lituà el 1558 (que es va allargar fins 1583), per aconseguir una sortida al mar Bàltic. El 1560 va morir la seva esposa Anastàsia Romanova i Ivan IV es transformà en un governant psicòpata, fanàtic religiós i autoritari.
Govern posterior a 1560 [modifica]
Després de la mort de la seva esposa, Ivan es va transformar en un tsar autoritari i psicòpata; es diu que durant les nits els seus crits sonaven per tot el Kremlin. Va establir la servitud, impedint als camperols canviar d'amo, inclusivament el dia de Sant Jordi. Va crear els Oprítxnik o Streltsí, la seva guàrdia personal, a la qual va donar un ús repressiu i d'acció militar. Amb aquesta guàrdia, des de 1560 fins a 1564, va executar molts boiards i membres del clergat, i va impedir que es formés un règim feudal a Rússia. Va utilitzar els Opritxnik de forma arbitrària i sanguinària contra els boiars i el poble. A partir de llavors comença a conèixer-se'l com "El Terrible". El 1570 va devastar els pobles de Nóvgorod i Pskov, matant molts habitants. Va al·legar que estaven conspirant amb els boiards en contra del seu poder. El 1580, a causa d'un atac de còlera, va matar a cops al seu fill gran, el tsarevitx Ivan (el seu preferit). Va matar, a més, a alguns dels seus enemics i amics, el que va fer que Ivan es tornés encara més psicòpata. Cap al final de la seva vida va conquerir Sibèria (1581-1583), per acabar de conquerir la conca del riu Obi, estant al comandament de les tropes del cosac Iermak Timofèievitx. Després de 27 anys, i pressionat internament pel clergat i els boiards, va perdre la guerra amb Livònia i es va veure obligat a lliurar a Suècia les regions d'Íngria i Carèlia Meridional i tornar-li a Livònia la regió de Polònia. Mort Ivan IV el 1584, el va succeir el seu fill menor Teodor I.
| Precedit per: Vassili III |
Emperador de Rússia 1547–1584 |
Succeït per: Teodor I |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ivan IV de Rússia |
