Ivan I de Moscou

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ivan I de Moscòvia
Ivan I de Moscou

Gran Príncep de Moscòvia
Regne
1325–1340
Precedit per Iuri de Rússia
Succeït per Simeó de Rússia

Gran Príncep de Vladímir
Precedit per Alexandr de Tver
Succeït per Simeó de Rússia

Títols Gran Príncep de Vladímir
Naixement 1288
Moscou
Defunció 31 de març de 1341
Moscou
Consort Helena
Alexandra
Dinastia Dinastia ruríkida
Pare Daniel I de Moscou
Mare Maria

Ivan I Danílovitx Kalita (1288- 31 de març de 1341). Segon fill de Daniel I Aleksàndrovitx i de mare desconeguda. Príncep de Moscòvia (1325-1341) i de Vladímir (1328-1341). És el que segueix la saga dels moscovites després de la mort de Iuri, el seu germà gran.

L'ajudant del Príncep Iuri[modifica | modifica el codi]

Amb 15 anys veié com coronaven príncep de Moscou el seu germà primogènit; fins que no arribà al poder fou la mà dreta de Iuri, i participà activament en l'expansió del principat de Moscou. El 1303 viatjà a Pereiàslav, un principat que feia poc que havia estat conquerit per Daniel I. Allà, es va donar a conèixer per guanyar-se la lleialtat del poble.

Anys més tard, el 1317, ja avançada l'estada al poder de Iuri, Ivan I va ser l'eix per aconseguir una aliança contra Mikhaïl de Tver. Anà a Nóvgorod i allí hi obtingué el suport de la ciutat per lluitar contra Tver. Ja amb els 37 anys complerts, Demetri de Tver, fill de Mikhaïl, assassinà Iuri, el germà gran d'Ivan i príncep de Moscòvia. En estar Demetri condemnat a mort pel khan, aquest havia de prendre una decisió sobre qui seria el nou príncep de Vladímir, és a dir, a qui li donaria el yarlyk. Finalment, el khan Uzbek atorgà el privilegi a Aleksandr de Tver, germà de Demetri. De totes maneres, el 22 de novembre de 1325 Ivan I succeí el seu germà com a Príncep de Moscòvia.

El príncep més eclesiàstic del segle XIV[modifica | modifica el codi]

l regnat del primer Ivan fou extremament diferent al del seu germà gran. Iuri era un home lluitador, massa ambiciós i cruel. Ivan I era molt generós, caritatiu i eclesiàstic. Àdhuc, contemporanis seus li deien Kalita, que en rus vol dir cartera o moneder, amb el doble sentit de què sempre tenia diners al moneder per donar, però també en el sentit que era un gran economista i aviat tingué un imperi de diners.

Seguint aquestes bases, el primer que féu fou traslladar de Vladímir a Moscou el Metropolità Pere, Metropolità de Rússia de l'època, és a dir, cap de l'Església Ortodoxa. Per això, el 1326 començà a manar construir a Pere belles catedrals per posar Moscou a l'altura del que ara era, capital de l'Església Russa. La primera catedral que inicià va ser la de l'Assumpció d'Uspenski. Pel final del seu poder al capdavant de l'Església Ortodoxa (1328), la catedral encara no s'havia acabat, i fou enterrat en la inacabada casa de Déu. El 1339, el seu successor, Teognost el Metropolità, canonitzà sant Pere. Fins ara, aquest sant es considera com l'autor de diversos miracles i el protector de Moscou.

Època de conflictes externs[modifica | modifica el codi]

Mentre això passava a Moscòvia, a Tver van començar una sèrie de revoltes esfereïdores contra el khan, que en aquell moment era Uzbek. Aquest, es deia que oprimia el poble brutalment. Els habitants de Tver van matar tots els tàrtars de la zona. Furiós, el temible khan va enviar un exèrcit tàrtar a Tver i ordenà als altres prínceps russos que l'ajudessin. Aquí entrava Ivan I, que va viatjar a Sarai per buscar tropes tàrtars.

Obtingué 50.000 soldats, i arrassà la ciutat d'Aleksandr. De rebot, també féu seves les terres de Fedortxuk i Turalyk. La dissort va ser que se li escapà Aleksandr de Tver, que es fugà a Pskov. Allà el feren príncep. Ivan i el seu gairebé intacte exèrcit, perseguiren el Príncep de Tver i Pskov, i Nóvgorod s'alià amb el Kalita. A la fi, Aleksandr s'exilià a Lituània, i no el pogueren capturar.

El khan Uzbek posà en dubte la importància de Tver i atorgà el yarlyk, la concessió, del poder de Gran Príncep de Rússia a Ivan I el 1328. El 1331 tornaria a visitar Sarai per obtenir aquest yarlyk.

A part d'aquest incident bèl·lic propiciat pel poble de Tver, Ivan intentà no endinsar-se en cap guerra, donat el seu caràcter profundament eclesiàstic i bondadós. Les cròniques de l'època ens expliquen que sota el regnat d'Ivan el Kalita, la gran calma va establir-se durant 40 anys; va posar punt i final a les constants invasions tàrtars qie destruïren Rússia repetidament des de finals del segle XIII.

El 1331, però, Aleksandr de Tver a Lituània revifà, i s'alià amb Nóvgorod, Pskov, i Gedemin, de Lituània, lògicament. Ivan havia de guanyar-los, ja que es trobava sol em una posició compromesa. Al príncep de Moscòvia no li quedava més remei que unir-se amb els tàrtars una altra vegada. Després de lluitar contra Lituània, Aleksandr inevitablement tornà a Pskov, on per segona vegada va ser nomenat Príncep, i després a Tver, on tornà a governar per desig del Khan.

El 1332, un nou petit conflicte esdevingué. El príncep de Nóvgorod es negà a pagar el tribut cap al Khan, que Ivan I havia augmenat notablement. Per ordres del khan de l'Orde d'Or, a qui pertocaven els tributs, Ivan atacà Nóvgorod i s'apoderà de les regions de Torzok i Bezetski Verkh.

El promotor de moltes esglésies[modifica | modifica el codi]

Al mateix temps, Ivan I, l'altra faceta del qual ( a part de la religiositat) era vetllar per l'economia del principat, s'havia enriquit molt en els 7 anys que portava al càrrec de Príncep de Moscòvia. Aquell 1332, aprofità el superàvit per comprar al khan uns quants yarlyk, amb els quals poder-se fer amb Galitx, Belozero i Uglitx. També continuava invertint en esglésies; el 1329, es feia construir l'Església de sant Joan Clímac, protector dels prínceps de Moscou. Un any després, la catedral de Spasskiy de sant Salvador fou erigida, i el 1333, la catedral de l'Arcàngel sant Miquel, que va ser la cripta dels Grans Prínceps, va ser culminada.

El regnat d'Ivan, com s'ha dit, no destacà per ser massa bèl·lic, i el 1335 viatjà a Nóvgorod per fer la pau, la qual s'aconseguia momentàniament. Aquesta, es trencà quan el 1337 tornà a enviar tropes contra el principat per la manca del pagament del tribut.

El resultat del testament a Sarai[modifica | modifica el codi]

Un any més tard, i fins al 1339, viatjà a Sarai una altra vegada. Ara, ja s'ensuma que se li està acabant la vida i escriu el seu testament, amb el vist-i-plau del khan Uzbek. Les bases del document eren que els territoris de Galitx, Belozero i Uglitx els pertanyia, però que serien governades pels seus respectius prínceps. L'altra base era la divisió del territori moscovita en tres, cada part per un fill, que eren Simeó l'Arrogant, el primogènit, Ivan el Gloriós (Krasnyi) i Andrei.

L'últim que consta de la vida d'Ivan I és l'inici de la construcció de noves muralles de fusta el 1340. Pocs mesos després, el príncep mor, exactament, el 31 de març de 1341.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ivan I de Moscou