Ivan Turguénev
Ivan Turguénev (Oriol, 28 d'octubre de 1818 (Julià) - Bougival, 22 d'agost de 1883 (Julià)), nom complet amb patronímic Ivan Serguéievitx Turguénev, rus: Ива́н Серге́евич Турге́нев, fou un escriptor, novel·lista i dramaturg rus, considerat el més europeista dels narradors russos del segle xix.
Biografia[modifica]
Turguénev va nàixer en el si d'una rica família terratinent a Oriol, Rússia. Son pare, Serguei Nikolàievitx Turguénev, coronel de la cavalleria imperial, va morir quan Ivan tenia setze anys, deixant-lo en companyia del seu germà Nicolau a cura de la seua abusiva mare, Varvara Petrovna Lutóvinova. Després d'acabar els estudis elementals, va estudiar durant un any a la Universitat de Moscou i després a la Universitat Estatal de Sant Petersburg, i s'especialitzà en els clàssics, literatura russa i filologia.
L'any 1838, va traslladar-se a la Universitat de Berlín a estudiar filosofia, particularment Hegel, i història. Va quedar impressionat amb la societat centreeuropea d'Alemanya, i va tornar occidentalitzat, pensant que Rússia podia progressar imitant Europa, en oposició a la tendència eslavista, que en l'època era la dominant al seu país. Igual que molts dels seus contemporanis amb bon nivell d'educació, es va oposar especialment al sistema de servitud.
Els primers intents literaris de Turguénev, incloent-hi poemes i esbossos, van mostrar el seu geni i van rebre comentaris favorables de Belinski, llavors el principal crític literari rus. Al final de la seua vida, Turguénev va residir poc a Rússia; preferí Baden-Baden o París, des que va conèixer, al teatre Mariïnski de Sant Petersburg, la cantant Paulina García de Viardot o Pauline Garcia-Viardot, per l'amor de la qual abandonaria Rússia per establir-se a França i de la qual estaria enamorat sempre.
Mai no va contraure matrimoni, si bé va tenir un fill amb una de les serves de la seua família. Alt i robust, el seu caràcter es va destacar per la seua timidesa, introspecció i parlar suau. El seu amic literari més pròxim va ser Gustave Flaubert. Les seues relacions amb Lev Tolstoi i Fiódor Dostoievski van ser sovint tenses, considerant la tendència proeslava d'ambdós.
La seua complicada relació amb Tolstoi va atènyer tal grau d'enfrontament que, l'any 1861, Tolstoi el va reptar a un duel, tot i que després es va disculpar. No obstant això, van deixar de parlar-se durant 17 anys. Per altra banda, Dostoievski va parodiar Turguénev en la seua novel·la Els dimonis (1872), amb el personatge del novel·lista, Karmàzinov. L'any 1880, el famós discurs de Dostoievski en la inauguració del monument a Puixkin va tractar sobre la seua reconciliació amb Turguénev.
Ocasionalment, va visitar Anglaterra, i l'any 1879 la Universitat d'Oxford li va atorgar un títol honorífic. Va morir a Bougival, prop de París. En el seu llit de mort, va exclamar referint-se a Tolstoi: «Amic, torna a la literatura». El fet és que, posteriorment, Tolstoi va escriure grans obres, com ara La mort d'Ivan Ilitx i Sonata Kreutzer.
L'any 1883, es va pesar el cervell de Turguénev, i se'n verificà la inusual mesura de 2.021 grams.[1]
Carrera[modifica]
El primer èxit literari de Turguénev va ser Diari d'un caçador, conegut també com a Esbossos de l'àlbum d'un caçador o Apunts d'un caçador. Basada en les mateixes observacions de l'autor mentre caçava ocells o llebres a la regió natal de sa mare, Spàsskoie, l'obra va aparèixer en forma de col·lecció l'any 1852. En aquell mateix any, entre el Diari... i la seua primera novel·la important, Turguénev va escriure una notable necrològica per al seu ídol Gógol a la Gaseta de Sant Petersburg:
| « | "...Gògol ha mort!... quin cor rus no es commociona per aquestes tres paraules?...Se n'ha anat l'home que ara té el dret, l'amarg dret que ens dona la mort, de ser qualificat de gran..." | » |
| — Ivan Turguénev (1852) | ||
El censor de Sant Petersburg no va aprovar aquesta idolatria, però Turguénev va convèncer el censor de Moscou per a publicar-la. Aquesta estratègia li va valdre al jove escriptor un mes de presó, i l'exili a la seua regió d'origen per prop de dos anys.
En la dècada del 1840 i principis de 1850, durant el regnat del tsar Nicolau I, el clima polític de Rússia era desassossegador per a molts escriptors. Aquesta circumstància es va fer evident amb la mort de Gógol, la notòria opressió, les persecucions i arrestos d'artistes, científics i escriptors, inclòs Dostoievski. En aquesta època, milers d'intel·lectuals russos van emigrar a Europa, entre ells, Aleksandr Herzen i el mateix Turguénev.
A aquest període, pertanyen diversos "póvesti",[2] com ara Diari d'un home superflu, Viatge del cinquè cavall, Faust o La treva. En totes aquestes obres, Turguénev expressa les ansietats i esperances de la seua generació. L'any 1858, va escriure la seua novel·la Niu de nobles,[3] història de la nostàlgia per allò que s'ha perdut, que conté un dels seus personatges femenins més memorables, Ielena.
El 1855, Alexandre II va pujar al tron i el clima polític es va relaxar un poc. El 1859, Turguénev va escriure la novel·la En les vespres, retrat del revolucionari búlgar Dimitri.
L'any 1862, va publicar Pares i fills, el seu treball més reconegut. El personatge principal, Bazàrov, esdevingué l'arquetip dels personatges de ficció de la novel·la russa de l'època.
No obstant això, la reacció de la crítica va ser dolenta, i Turguénev -desil·lusionat- va començar a disminuir el seu ritme creatiu. La seua obra següent, Fum, es va publicar l'any 1867, però de nou l'acollida a Rússia va ser poc entusiasta. Durant aquesta època, va escriure també contes curts, com Torrents de primavera, Primer amor i Àsia, que posteriorment es reunirien en tres volums.
Els seus últims treballs van ser Poesia i prosa i Klara Mílitx, publicats a l'European Messenger.
Hom considera Turguénev com un dels grans novel·listes del segle xix, amb Thackeray, Hawthorne i Henry James, tot i que el seu estil va ser molt diferent d'aquests escriptors nord-americans i britànics. També ha estat comparat amb els seus compatriotes Tolstoi i Dostoievski, que van escriure sobre circumstàncies i temes semblants.
Obres[modifica]
Va escriure relats breus, com Primer amor, Fum, o la col·lecció de contes Diari d'un caçador, que reflecteix amb realisme la vida del camp i dels serfs. En les seues novel·les d'ambient rural, els temes dominants són la frustració vital, els amors fracassats, la crítica a la vida russa o les noves ideologies. En destaquen els títols Rudin, Niu de nobles i Pares i fills. Aquesta última és possiblement la seua millor novel·la, en què planteja la diferència entre dues generacions a causa del pensament nihilista, molt de moda a l'època en què va ser escrita. Tot i que la seua reputació ha patit alguns retrocessos durant l'últim segle, la novel·la Pares i fills és reconeguda com un dels treballs de ficció més importants del segle xix.
- Novel·les
- 1857 - Rudin
- 1859 - Niuada de gentilhomes
- 1860 - En les vespres
- 1862 - Pares i fills
- 1867 - Fum
- 1877 - Terra verge
- Relats breus
- 1850 - Diari d'un home superflu
- 1851 - Dama de província
- 1852 - Diari d'un caçador
- 1855 - Iàkov Pàssinkov
- 1856 - Faust: Història en nou cartes
- 1858 - Àsia
- 1860 - Primer amor
- 1870 - Un Lear de les estepes
- 1872 - Torrents de primavera
- 1881 - Càntic de l'amor triomfal
- 1882 - Klara Mílitx (Contes misteriosos)
- Drames
- 1843 - Neostorójnost
- 1847 - Gde tonko, tam i rviótsia
- 1849/1856 - Zàvtrak u predvodítelia
- 1850/1851 - Razgovor na bolxoi dorogue (Conversa a la ruta)
- 1846/1852 - Bezdénejie (La fortuna de l'idiota)
- 1857/1862 - Nakhlébnik (Càrrega de família)
- 1855/1872 - Mésiats v derevne (Un mes al camp)
- 1882 - Vécher v Sorrento (capvespre a Sorrento)
- Traduccions al català
- Niuada de gentilhomes, Edicions 62 (Les millors obres de la literatura universal). Traducció a cura d'Olga Savarin i Enric Palau
- Pares i fills, Edicions Proa. Traducció de Francesc Payarols, 1929.
- Pares i fills, Marbot Ediciones, Traducció original de Francesc Payarols, revisada i actualitzada per Ana Guelbenzu. ISBN 9788492728183
- Diari d'un home sobrer. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2004. ISBN 9788449023828
- Un mes al camp, Proa. Traducció de Miquel Cabal Guarro, 2011. ISBN 978-84-7588-227-7
- Dos amics, Viena Edicions, Petits Plaers de Viena. Traducció de Jaume Creus, 2019. ISBN 978-84-120244-4-9
- El primer amor, Angle Editorial. Traducció de Miquel Cabal Guarro, 2019. ISBN 978-84-17214-73-9
- Infeliç. Viena Edicions, Petits Plaers de Viena. Traducció de Jaume Creus, 2021. ISBN 978-84-17998-67-7
- Fum. Adesiara Editorial. Traducció de Laia Santanach, 2021. ISBN 978-84-16948-70-3
Referències[modifica]
- ↑ Llibre Guinness dels Rècords, 1987
- ↑ "Póvesti", novel·les curtes en rus
- ↑ Niu de nobles: (Дворянское гнездо, publicada l'any 1859)
Bibliografia[modifica]
- Iván Turguénev. La reliquia viviente. Girona: Ediciones Atalanta, 2007. ISBN 978-84-935313-4-8.
- Patrick Waddington. Turguénev e Inglaterra. Ed. Macmillan, 1980. ISBN 0-333-22072-2.
Enllaços externs[modifica]
- Biografia (castellà)
- Crònica d'Ivan Turguénev per Erik Lindgren (anglès)
- Breu biografia Arxivat 2009-04-30 a Wayback Machine. (anglès)
- Turguénev i la música russa Arxivat 2009-02-07 a Wayback Machine. (anglès)