Ivan Txerniakhovski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ivan Txerniakhovski
16 de juny de 1906

- 18 de febrer de 1945 (als 38 anys)

Ivan Txerniakhovski
Lloc de naixement: Bandera de Rússia Uman, Imperi Rus
Lloc de defunció: Poland Pieniężno (Polònia)
Lleialtat: Imperi Rus Imperi Rus
Bandera de la Unió Soviètica Unió Soviètica
Arma/servei: Exèrcit Roig Exèrcit Roig
Anys de servei: 19241945
Rang: General d'Exèrcit
Comandaments: 60è Exèrcit
3r Front de Bielorússia
Batalles/guerres: Segona Guerra Mundial:
Condecoracions: Heroi de la Unió Soviètica
Orde de Lenin
Orde de la Bandera Roja

Ivan Danílovitx Txerniakhovski (rus: Ива́н Дани́лович Черняхо́вский), Uman, actual oblast de Txerkasi (Ucraïna) (16 de juny de 1906) – Mehlsack, actual Pieniężno, (Polònia), (18 de febrer de 1945) va ser un General d'Exèrcit soviètic (el més jove en assolir aquest rang, dues vegades Heroi de la Unió Soviètica, comandant brillant del 3r Front de Bielorússia, que morí de resultes de les ferides rebudes als afores de Königsberg amb només 39 anys. Va ser el comandant de front més jove de l'Exèrcit Roig.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De jove va treballar al ferrocarril, fins que al 1924, amb tot just 18 anys, s'allistà a l'Exèrcit Roig. Al 1928 es graduà a l'escola d'oficials de Kíev. Al març de 1941 esdevingué el comandant de la 28a Divisió Blindada al Districte Militar del Bàltic. Al juliol de 942 va ser promogut a comandant del 28è Cos defensant Voronets

1943: Alliberador de Kursk.[modifica | modifica el codi]

El 8 de febrer de 1943, el seu 60è Exèrcit hissà una Bandera Roja victoriosa sobre la ciutat de Kursk.

1944: Batalles a Bielorússia[modifica | modifica el codi]

El 22 de juny de 1944, l'Stavka llançà l'Operació Bagration després d'un mes amb les operacions aturades pel fang de primavera. Els russos llançaren el seu atac en 4 fronts amb les divisions 146a i 43a blindada. El 1r Front del Bàltic del General Baghramian i el 3r Front de Bielorússia del General Txerniakhovski van atacar al nord i als sud de Vitebsk, capturant la ciutat el 27. L'ala esquerra de Txerniakhovski capturà Orsha; i al sud, el 2n Front de Bielorússia del General Matvei Zakharov, al nord de les Marismes de Priipet destruí una força de 33.000 soldats. L'exèrcit de Txerniakhovski ara es dirigiria cap a Minsk. El 2 de juliol, les seves forces mòbils van arribar a Stolbtsy, a uns 50 km. Els tancs del General Rotmistrov van entrar a Minsk el 3 de juliol, capturant a 50.000 alemanys.

L'ofensiva ara es dirigia cap a Baranavichy (8 de juliol) y Hrodna (13 de juliol). Al sud, les forces del Mariscal Rokossovski van netejar les marismes de Pripet, capturant Pinsk i Kòvel el 5 de juliol. Al nord, Baghramian es dirigí cap als països bàltics, capturant Vílnius a Lituània i Daugavplis a Letònia el 13 de juliol. Això provocà la ruptura del Grup d'Exèrcits Nord en dos. Els soviètics van arribar a la frontera polonesa en 24 dies i van afirmar haver capturat 158.000 homes, 2.000 tancs, 10.000 canons i 57.000 vehicles de motor. També afirmaren haver mort 38.000 alemanys. Això era una gran derrota pels alemanys, i Hitler destituí al Mariscal Buch al capdavant del Grup d'Exèrcits Centre, substituint-lo pel Mariscal Model. Els soviètics havien empès als alemanys des de Bielorússia a mitjans de 1944 i es preparaven per atacar Polònia. Al nord, els Generals Txerniakhovski i Zakharov s'uniren per capturar Bialystock el 18 de juliol.

1944: Victòria a la Prússia Oriental[modifica | modifica el codi]

A l'estiu de 1944, el General Txerniakhovski va fer que els alemanys es retiressin fins a les fronteres del seu país a la Prússia Oriental. El seu 3r Front de Bielorússia va anar a través del riu Me,am, capturant Kaunas l'1 d'agost, i amenaçà la frontera oriental de Prússia. El centre capturà Suwalki el 26 de juliol i el General Bagramian capturà la ciutat de Tukums, al Golf de Riga.

1944: A Alemanya[modifica | modifica el codi]

Tot just abans de la seva mort al 1945, Txerniakhovski llançà l'ofensiva soviètica dins la Prússia Oriental, enfrontant-se al III Exèrcit Panzer. Juntament amb el 2n Front de Bielorússia del General Rokossovski, el qual atacà Prússia Oriental des del sud, dirigint-se cap a Danzig, el 3r Front de Bielorrúsia atacà des de l'est cap a Königsberg, tot i que això significava llançar els seus exèrcits contra una zona densament fortificada. Aquests dos fronts empraren 1.670.000 homes amb 28.360 canons i morters pesats i 3.300 tancs.

1945: Comandant Suprem Soviètic de la Prússia Oriental – Mort en acció[modifica | modifica el codi]

L'exèrcit del General Rokossovski establí contacte amb les forces del Mariscal Júkov a Graudenz, i es van dirigir cap a Danzig per aïllar la Prússia Oriental. Més de mig milió d'alemanys van quedar capturats en una bossa, però bastants van aconseguir ser evacuats. El 10 de febrer, Rokossovski arribà a la costa prop de Elbing (Elbląg), deixant la Prússia Oriental assetjada pel 3r Front Bielorús des del sud i l'est.

Entre gener i el 18 de febrer de 1945, el General Txerniakhovski va ser nomenat Comandant Suprem Soviètic de la Prússia Oriental.

L'1 de febrer de 1945, el General Txerniakhovski atacà entre Elbing i Königsberh, però resultà mort en acció i el substituí el General Vasilevsi, capturant un cap de pont Braunsberg al 20 de març, i Königsberg es rendí el 9 d'abril.

Ivan Txerniakhovski va ser enterrat a Vílnius, prop d'una plaça que portava el seu nom. Després que al 1990 Lituània declarés la seva independència de la Unió Soviètica, Txerniakhovski, igual que molts d'altres, va ser declarat com un ocupant, i el seu cadàver retornà a Rússia, per ser reenterrat al cementiri de Novodevitxi.

Després de la II Guerra Mundial, quan la Unió Soviètica s'annexionà la part nord de la Prússia Oriental i expulsà d'allà als alemanys, la ciutat d'Insterburg va ser redenominada Chernyakhovsk en honor seu.

Dates de promoció[modifica | modifica el codi]

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ivan Txerniakhovski