Jàfar ibn Abi-Tàlib

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jàfar ibn Abi-Tàlib (en àrab جعفر ابن أبي طالب, Jaʿfar ibn Abī Ṭālib), també conegut com a Jàfar at-Tayyar (en àrab جعفر الطيار, Jaʿfar aṭ-Ṭayyār) (mort en 629), fou fill d'Abu-Tàlib ibn Abd-al-Múttalib ——oncle del profeta Muhàmmad— i germà del primer imam xiïta i quart califa sunnita, Alí ibn Abi-Tàlib. Fou un dels companys del Profeta. Era el parent del Profeta que més s'assemblava a aquest.

Enviat a Abissínia va retornar el dia de la presa de Khaybar (628). La tradició també el considera present a la batalla de Badr. Fou subcomandant de l'expedició contra Bizanci dirigida per Zayd ibn Hàritha i, com aquest, va morir en batalla (629). Dos dels seus fills van morir en combat a Karbala amb Al-Hussayn ibn Alí.