Jícama
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Pachyrhizus erosus (L.) Urb. |
||||||||||||||
Jícama ,Pachyrhizus erosus, el nom comú deriva del idioma Nàhuatl xicamatl, és una espècie de planta enfiladissa cultivada per la seva arrel tuberosa.
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
És una planta enfiladissa que pot fer de 4 a 5 m de llargada. La seva arrel pot fer fins 2 metres de llarg i pesar uns 20 kg. La part externa del'arrel és de color groc i l'nterior és de color crema semblant a una patata. El gust és suau i de midó i normalment es menja crua en amanida.[1] També es pot menjar cuita. Les parts de la planta que no són l'arrel són verinoses ja que contenen rotenona, substància que s'utilitza com insecticida natural.
El conreu i ús de la jícama es va estendre de Mèxic a les Filipines i més tard a la Xina i altres parts del sud-est asiàtic.
Composició [modifica]
La jícama té un alt contingut en carbohidrats sota la forma de fibra dietètica. El 86-90% és aigua i conté npmés traces de proteïnes i lípids. Elseu gust dolç prové de la inulina. També té alts continguts en vitamina C, A i B junt amb calci i fòsfor.[2]
Referències [modifica]
- ↑ Green, Aliza. Field Guide to Produce. Quirk Books, 2004, p. 194. ISBN 1-931686-80-7.
- ↑ Duke, James A.. «Handbook of phytochemical constituents of GRAS herbs and other economic plants». Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases. CRC Press, 1992. [Consulta: June 25, 2010].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jícama |
