Jòrvik

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Jòrvík fou un regne víking que es va estendre pel territori que fou posteriorment Yorkshire i per altres zones de l'Anglaterra septentrional. El nom Jòrvík era també el de la capital del reialme, l'actual ciutat de York (Anglaterra). Amb poques interrupcions, degudes a les guerres amb Wessex, aquesta monarquia va perdurar des de l'any 876 fins al 954.[1][2] De fet, l'any 866, York (el port anglosaxó d'Eoforwic) ja havia estat pres per un gran exèrcit de víkings danesos.

Història[modifica | modifica el codi]

/Rutes del Gran exèrcit pagà durant la invasió víking d'Anglaterra entre 865 i 878

La ciutat de York fou fundada pels romans amb el nom d'Eboracum l'any 17 aC, essent una de les dues capitals de la Britania romana. Durant aquest període, grans figures sorgiren d'aquesta ciutat, comConstantí el Gran. Tot l'Imperi Romà fou governat des de York per Septimi Sever durant un període de dos anys.

Posteriorment arribarien els Angles que l'anomenaren Eoferwic. York es va convertir en la capital del Regne de Northumberland.

Els víkings del Gran exèrcit pagà, liderats entre altres per Ivar el desossat, prengueren la ciutat l'any 866, anomenant-la Jórvic (de on prové l'actual nom). Els danesos havien desembarcat a Ànglia de l'Est i després havien avançat cap al nord, direcció Northumberland. El seu avanç es va veure facilitat pels cavalls que Edmon d'Ànglia de l'Est els hi va donar perquè sortissin del seu regne i per l'estat de guerra civil que assetjava Northumberland, entre els homes forts de Bernícia i Deira. Amb la caiguda de York, aquests nobles anglosaxons van acordar una treva per unir les seves forces i expulsar els invasors danesos, però el seu intent per recuperar la ciutat el 867 no va tenir èxit, resultatn en la posterior conquesta de Deira per part dels víkings.

Encunyant moneda vikinga actualment al Jórvík Viking Centre de York

Des de York, els víkings intentaren conquerir Mèrcia i Wessex, on s'enfrontaren diverses vegades amb les tropes dels reis Ethelred de Wessex i Alfred el Gran. Halfdan Ragnarsson, germà d'Ivar, va governar la ciutat el 875, mentre un altre capitost víking, Guthrum el Vell, sortia de York per prendre el control d'Ànglia de l'Est.[3]

El regne víking va durar fins al 954, quan fou absorbit per l'expansió de Wessex i el naixament de la nació anglesa. El títol de rei de Jòrvík es va substituir per Earl de York, més tard Duc de York. La pèrdua de la independència política no va afectar la creixent economia i població, la segona més nombrosa a Gran Bretanya després de Londres.

Durant el període de domini normand fou la capital del regne del mateix nom, dominant gran part del nord d'Anglaterra. Als voltants de l'any 1000 passà a anomenar-se definitivament York.

Entre el 1070 i 1085, van haver diversos intents per part dels víkings de recuperar el seu antic regne, sense èxit.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Guthfrith I Hardicnutson Norse King of York». Britannia.com, 24 October 2007.
  2. «The Scandinavian Kingdom of York / Jorvik». HistoryFiles.co.uk, 24 October 2007.
  3. Haywood (1995), p. 70.
  4. «The Rulers of Jorvik (York)». Viking.no, 24 October 2007.