Jón Loftur Árnason
| Nom original | Jón Loftur Árnason |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 13 novembre 1960  (63 anys)Reykjavík (Islàndia) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Islàndia |
| Formació | Universitat d'Islàndia |
| Activitat | |
| Ocupació | Jugador d'escacs |
| Nacionalitat esportiva | Islàndia |
| Esport | escacs |
| Títol d'escaquista | Gran Mestre (1986) 3 cops campió d'Islàndia Campió del món Sub-17 (1977) |
| Punts Elo (màx.) | 2.555 (juliol 1987) |
| Identificador FIDE | 2300036 |
| Participà en | |
| 1994 | Olimpíada d'escacs de 1994 |
| 1992 | Olimpíada d'escacs de 1992 |
| 1990 | Olimpíada d'escacs de 1990 |
| 1988 | Olimpíada d'escacs de 1988 |
| 1986 | Olimpíada d'escacs de 1986 |
| 1984 | Olimpíada d'escacs de 1984 |
| 1982 | Olimpíada d'escacs de 1982 |
| 1980 | Olimpíada d'escacs de 1980 |
| 1978 | Olimpíada d'escacs de 1978 |
| Altres | |
| Títol | Gran Mestre (1986) 3 cops campió d'Islàndia Campió del món Sub-17 (1977) |
- En aquest nom islandès, el darrer nom és un patronímic, no pas un cognom. La manera de referir-se a aquesta persona és pel nom de pila.
Jón Loftur Árnason (nascut el 13 de novembre de 1960), és un jugador d'escacs i empresari islandès, que té el títol de Gran Mestre des de 1986.[1]
A la llista d'Elo de la FIDE del maig de 2020, hi tenia un Elo de 2410 punts, cosa que en feia el jugador número 11 (en actiu) d'Islàndia.[2] El seu màxim Elo va ser de 2555 punts, a la llista del juliol de 1987.[3]
Resultats destacats en competició[modifica]
Árnason ha estat tres cops campió d'Islàndia.[1]
Igualment com els seus col·legues escandinaus Simen Agdestein i Magnus Carlsen, Árnason va ser vist en la seva joventut com un potencial campió del món, després d'una sèrie de bons resultats. El 1976, a només 15 anys, empatà al primer lloc en un torneig Sub-21. El mateix any, va guanyar un torneig obert a Islàndia amb una puntuació de 9.5/11. Un any més tard, jugant en un matx per tèlex amb Islàndia contra Anglaterra, entaulà amb negres contra Jonathan Mestel, un fort jugador. També el 1977, a Cagnes-sur-Mer, va guanyar el Campionat del món Sub-17[1][4] (per davant d'altres destacats joves jugadors, inclòs Garri Kaspàrov), abans d'esdevenir campió d'Islàndia per primer cop dels tres que ho seria (1977, 1982 i 1988). Poc després, va acceptar una invitació per ingressar a l'escola d'escacs de Botvínnik. El 1979, la FIDE li va atorgar el títol de Mestre Internacional.[1]
En torneigs internacionals, fou primer a Husavik 1985, Plovdiv 1986 i Hèlsinki 1986 (empatat). El 1986, la FIDE li va atorgar el títol de Gran Mestre.
En els seus enfrontaments individuals amb alguns dels millors jugadors del món, va mostrar-se sempre com un oponent perillós. Ha derrotat Grans Mestres de primer nivell mundial com ara Short, Kortxnoi, Xírov, Adams, Drèiev, Vaganian i Larsen. Ha entaulat amb els campions del món d'escacs Petrossian, Smislov, Tal, Kàrpov, i Khalifman.
Ha representat l'equip d'Islàndia a les olimpíades d'escacs entre 1978 i 1994, i va col·laborar en l'obtenció d'un 5è lloc i un 6è els anys 1986 i 1992 respectivament.
Jón Loftur Árnason va deixar de competir aproximadament el 1995, per tal de concentrar-se en activitats de negocis financers. Va obtenir una llicenciatura en Finances i Comptabilitat a la Universitat d'Islàndia i va entrar a treballar a la firma islandesa Oz Communications Inc., en què tingué el càrrec de Secretari i Tresorer. Potser a causa de la seva elevada posició en l'empresa, aquesta va patrocinar el 2000 el prestigiós torneig d'escacs ràpids, chess@iceland, guanyat per Kaspàrov per davant de Anand. Jón Loftur Árnason hi prengué part, però en aquell moment ja duia anys allunyat de la pràctica de competició, i hi acabà en darrera posició. Des de llavors, ha continuat jugant només en torneigs locals.
Partides notables[modifica]
- Viktor Korchnoi vs Jon Loftur Arnason, Reykjavik, CBM 02 1987, obertura anglesa (A20), 0-1.
- Jon Loftur Arnason vs John Nunn, olimpíada de Novi Sad 1990, obertura Ruy López, variant oberta (C84), 1-0.
- Jon Loftur Arnason vs Alexey Dréiev, Reykjavik op 1990, defensa francesa, variant Tarrasch, sistema modern (C03), 1-0.
Bibliografia[modifica]
- Chess Magazine (agost de 1978) - pàgina 346, A new Icelandic star.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nota biogràfica de Jón Loftur Árnason» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 9 gener 2014].
- ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Islàndia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Evolució Elo de Jón Loftur Árnason» (en anglès). FIDE consulta= 1 de maig de 2020.
- ↑ «Campionats del món per edats: campions» (en portuguès). brasilbase. [Consulta: 5 febrer 2014].
Enllaços externs[modifica]
- Jón Loftur Árnason a ChessGames.com (anglès)
- Jon L. Arnason al web de la FIDE (en anglès)
- Reference to Arnason's business career up to 2002 Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: ningú |
Campió del món Sub-17 1977 |
Succeït per: Paul Motwani |
| Precedit per: Haukur Angantýsson |
Campió d'Islàndia 1977 |
Succeït per: Helgi Ólafsson |
| Precedit per: Helgi Ólafsson |
Campió d'Islàndia 1982 |
Succeït per: Hilmar Karlsson |
| Precedit per: Margeir Pétursson |
Campió d'Islàndia 1988 |
Succeït per: Karl Thorsteins |
- Persones vives
- Grans Mestres d'escacs islandesos
- Campions mundials d'escacs de la joventut
- Jugadors d'escacs de la dècada del 1970
- Jugadors d'escacs de la dècada del 1980
- Jugadors d'escacs de la dècada del 1990
- Jugadors d'escacs de la dècada del 2000
- Competidors en les olimpíades d'escacs
- Esportistes de Reykjavík
- Alumnes de la Universitat d'Islàndia