Júlia Clary

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maria Júlia Clary
Reina consort de Nàpols i Espanya
Júlia Clary
Júlia Clary amb les seves filles Júlia i Zenaida vers 1808, obra de François Gérard

Reina consort de Nàpols
Regne
1806-1808
Precedit per Maria Carolina d'Àustria
Succeït per Carolina Bonaparte

Reina consort d'Espanya
Regne
1808 - 1813
Precedit per Maria Lluïsa de Parma
Succeït per Maria Isabel de Portugal

Naixement 26 de desembre de 1771
Marsella, França
Defunció 7 d'abril de 1845 (als 73 anys)
Florència, Toscana
Consort Josep I Bonaparte
Descendència
Dinastia Família Clary
Pare François Clary
Mare Françoise Rose Somis

Coat of Arms of Julie Clary as Queen Consort of Spain.svg

Maria Júlia Clary (Marsella, 1771Florència, 1845) fou reina de Nàpols, de 1806 a 1808, i d'Espanya, de 1808 a 1813, pel seu matrimoni amb Josep I Bonaparte, germà gran de Napoleó, emperador de França.

Família[modifica | modifica el codi]

Júlia va néixer a Marsella el 26 de desembre de 1771, filla de François Clary, comerciant benestant del ram de la seda, i de Rose Somis. L'1 d'agost de 1794 es va casar amb Josep Bonaparte a Cojas dei Pins, molt a prop de Marsella. El germà del seu espòs el comandant segon, en aquella època, Napoleó Bonaparte es va enamorar de la germana petita de Júlia, Désirée Clary. Un any després es prometrien formalment però les ambicions polítiques de Napoleó el conduïren a trencar el compromís i decantar-se per Josefina de Beauharnais.

Del matrimoni Bonaparte Clary nasqueren tres filles: Júlia Josefina, Zenaida Letícia i Carlota Napoleona.

Reina[modifica | modifica el codi]

Quan Josep fou nomenat rei de Nàpols, el 1806, es traslladà a la cort de la ciutat. El 1808, quan Josep fou substituït pel seu cunyat Joachim Murat, retornà a París. Aquell mateix any, en rebre la investidura de rei d'Espanya com a Josep I, Júlia no va acompanyar aquest a Madrid i va romandre a l'Oise, al nord de París, convertint-se en l'única reina d'Espanya que mai va visitar el país.

Vida posterior[modifica | modifica el codi]

Les relacions amb el seu marit van anar refredant-se sobretot per les reiterades infidelitats d'aquest. El 1813, Josep I va abdicar de la corona espanyola i es traslladaren a viure a Suïssa el 1814. Un any després, amb la desfeta de Napoleó, s'exiliaren a Nova York però Júlia tornà aviat cap a Europa amb les seves filles. El 1816 visità la seva germana Désirée a Suècia, on era reina. D'allà es desplaçà a Frankfurt, on residí 6 anys. Més tard a Brussel·les i d'allà finalment a Florència. Aquí es tornà a reunir amb el seu marit Josep, el 1840. Aquest moriria el 1844 i vuit mesos més tard ho faria Júlia, el 7 d'abril de 1845. Fou enterrada a la Basílica de la Santa Creu de la ciutat.


Precedit per:
Maria Carolina d'Àustria
Reina consort d'Nàpols i Sicília
1806-1808
Escut de Júlia Clary
Succeït per:
Carolina Bonaparte
Precedit per:
Maria Lluïsa de Parma
Reina consort d'Espanya
1808-1813
Escut de Júlia Clary
Succeït per:
Maria Isabel de Portugal


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Júlia Clary