Júlia Coromines i Vigneaux
Júlia Coromines Vigneaux (Barcelona 1910 - 30 de març de 2011) va ser una metgessa i psicoanalista catalana, filla de Pere Coromines i Montanya i de Celestina Vigneaux i Cibils, i germana del filòleg Joan Coromines i del matemàtic Ernest Corominas.[1]
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Es llicencià en cirurgia i medicina per la Universitat de Barcelona, i durant la guerra civil espanyola fou metgessa de les llars d'infants de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra s'exilià a París i a l'Argentina amb la seva família, però el 1944 tornà i es doctorà en medicina primer a Madrid i després a Barcelona.
En 1947 va obtenir una beca i estudià psiquiatria i psicoteràpia a Londres, on descobrí les possibilitats de l'ús de la psicoanàlisi, de la qual es considera introductora a Espanya, juntament amb Pere Bofill i Pere Folch. De 1971 a 1977 va presidir la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, fundà l'Institut de la Psicoanàlisi de Barcelona, el 1984 dirigí la Revista Catalana de Psicoanàlisi i el 1986 fou una de les fundadores del Centre de Psicoteràpia Psicoanalítica.
També va crear i dirigir un temps el primer Centre Pilot de Paràlisi Cerebral de Catalunya. Destaquen els seus estudis sobre el desenvolupament psicològic en la primera infància, i ha fet notables aportacions en els camps de la psicopatologia arcaica i el desenvolupament precoç, raó per la qual el 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Obres [modifica]
- Psicopatologia i desenvolupaments arcaics (1991)
- Psicoterapia de grupos con niños (1996), amb Lluís Farré, Montserrat Martínez i Núria Camps.
Referències [modifica]
- ↑ Rotger, Agnès. «Júlia Coromines». Revista Sàpiens format = paper. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.127, Març 2013, p.18. ISSN: 1695-2014.
