Jüri Uluots

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jüri Uluots

Jüri Uluots (Lihula, 13 de gener de 1890 - Estocolm, 9 de gener de 1945) fou un polític estonià, advocat, periodista, parlamentari i Primer Ministre d'Estònia entre 1939 i 1940.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Uluots va estudiar dret a la Universitat de Sant Petersburg entre 1910 i 1918, sent professor de dret romà i de legislació estoniana a la Universitat de Tartu fins al 1944. Uluots va ser editor del diari Kaja de 1919 a 1920, i editor en cap del Postimees, del 1937 al 1938.

Uluots va ser elegit diputat al Riigikogu, el parlament d'Estònia, de 1920 a 1926, i del 1929 al 1932. El 1934, va ser nomenat portaveu del Riigivolikogu, cambra baixa, fins a octubre de 1939, sent nomenat Primer Ministre. La invasió de les repúbliques bàltiques el juny de 1940 per les tropes de l'URSS, es va veure forçat a anar a l'exili mentre es lava[Aclariment necessari] un govern titella liderat per Johannes Vares que no va ser reconegut per les potències occidentals. Tant els Estats Units, en aplicació de la doctrina Stimson, com el Regne Unit van considerar il·legal l'annexió d'Estònia.

La detenció i deportació el juliol de 1940, del president d'Estònia Konstantin Päts va convertir Uluots en Cap de l'Estat en funcions segons la Constitució. La invasió per l'Alemanya nazi el 1941, va portar a l'expulsió del govern pro-soviètic i la instauració d'un govern d'ocupació. El gener de 1944, mentre l'avanç de les tropes de l'Exèrcit Roig va portar a l'evacuació de Narva, Jüri Uluots va fer una crida per ràdio a la població per allistar-se a l'exèrcit que va ser respost per prop de 38.000 voluntaris. La Força territorial de Defensa formada va ser reforçada per diversos milers d'estonians procedents de l'exèrcit finlandès, amb l'esperança que la seva oposició a l'avanç soviètic fos considerada com un acte d'independència per part dels aliats. El setembre de 1944, la retirada dels nazis va permetre a Uluots la formació d'un nou govern presidit per Otto tief, però l'entrada de les tropes soviètiques a Tallinn va forçar la seva expulsió. La major part dels membres del govern va ser arrestada i deportada a Sibèria, mentre que la resta liderats per Uluots van aconseguir refugiar-se a Suècia, on va ser constituït el govern d'Estònia a l'exili, que va tenir continuïtat de 1944 fins al 1992. Uluots afectat d'un càncer, va morir poc temps després de la seva arribada a Estocolm.