Josep Ruaix i Duran

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: JR Duran)
Infotaula de personaJ.R. Duran
Biografia
NaixementJosep Ruaix i Duran
22 juliol 1952 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupaciófotògraf Modifica el valor a Wikidata
ArtFotografia
Influències

Lloc webjrduran.com.br Modifica el valor a Wikidata

Josep Ruaix i Duran, conegut com a J.R. Duran, (Mataró, Maresme, 22 de juliol de 1952) és un fotògraf de moda i de publicitat brasiler, d'origen català.[1] Actualment resideix a São Paulo.

Biografia[modifica]

Al Brasil des del 1970 i amb estudi fotogràfic muntat a São Paulo, a partir del 1979 va començar a fotografiar per a revistes de moda com Vogue i Elle Brasil,[1] i esdevingué 115 vegades el fotògraf de portada de l'edició brasilera de la revista Playboy.[2][3] Al mateix temps va començar a treballar per a agències de publicitat com DPZ, McCann, Thompson i Talent, per a grans clients com Johnson & Johnson, General Motors, Volkswagen, Souza Cruz, British American Tobacco i altres.[4]

El 1989 es va traslladar als Estats Units, on va treballar per a Harper's Bazaar EUA, Elle (edicions francesa, anglesa, italiana i espanyola),[1] Mademoiselle, Glamour, Tatler, Vogue (alemanya), així com per a agències de publicitat com Grey Advertising, Saatchi & Saatchi, DDB i altres.[4]

En el Brasil, va realitzar campanyes per a Intelig, cigar Charm, cervesa Kaiser, Embratel, Telesp, Banco do Brasil, cigar Free, Antarctica, Martini, Motorola, Lojas Riachuelo, Credicard, Hering, Banco Real, Banco Itaú, Telefònica, Sadia i McCafé.

El 1995 va tornar a viure al Brasil.[4]

Exposicions[modifica]

  • El 1984 va realitzar la seva primera exposició, «Beijos Roubados» (Petons Robats), a la Galeria Paulo Figueiredo, São Paulo.[4]
  • El 1994 va realitzar la seva segona exposició, «Passageiro Distante» (Passatger Distant), a la Galeria São Paulo.[4]
  • El 2003 va inaugurar l'exposició de fotografies JRDURAN, en el Museu d'Art Brasilera de la FAAP.[5]

Premis[modifica]

Va guanyar set premis Abril de Periodisme.[6] Va ser portada de l'edició nacional de la revista Veja el gener del 1988, amb el títol El Mag de les Lents.[7]

Té assaigs sobre els seus treballs publicats a les revistes Forum (alemanya), Zoom (edicions francesa, italiana i japonesa), Man (espanyola) i Photo (francesa).[4]

Llibres[modifica]

  • As melhores fotos (1988)[4]
  • 18 Fotos (1991)[4]
  • Lisboa (2000, novel·la)[4]
  • Cadernos Etíopes (2008)[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «J. R. Duran» (en portuguès). Cosac Naify. Arxivat de l'original el 2012-06-06. [Consulta: 3 juliol 2013].
  2. «O importante é terminar o dia com seis fotos impecáveis» (en portuguès). A Tarde. Arxivat de l'original el 2020-05-31. [Consulta: 3 juliol 2013].
  3. «Fotógrafo da Playboy, JR Duran confessa: "Já fiquei excitado"» (en portuguès). BOL Notícias, 22-10-2013. [Consulta: 29 octubre 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 «J.R. Duran» (en portuguès). Govern del Brasil. Arxivat de l'original el 2013-07-03. [Consulta: 28 octubre 2013].
  5. «Museu de Arte Brasileira da FAAP apresenta exposição inédita do fotógrafo J.R. Duran» (en portuguès). FAAP. [Consulta: 31 octubre 2013].
  6. «J.R. Duran conta o segredo de suas fotos no “Gabi Quase Proibida”» (en portuguès). RD1, 23-10-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-02. [Consulta: 29 octubre 2013].
  7. «Confira fotos de J. R. Duran, o fotógrafo das estrelas» (en portuguès). bol.com.br. [Consulta: 3 juliol 2013].

Enllaços externs[modifica]