Jabalíes
Els jabalíes van ser un grup de diputats d'extrema esquerra que es van destacar per la seva política antigovernamental durant les Corts Constituents de la Segona República Espanyola (1931-1933). Van rebre aquest nom després d'un discurs pronunciat per José Ortega y Gasset en el qual va afirmar que "es de plena evidencia, que hay, sobre todo tres cosas que no podemos venir a hacer aquí, ni el payaso, ni el tenor, ni el jabalí".
Els jabalíes estaven, en la seva majoria, vinculats al federalisme, com en els casos de Ramón Franco[1] i Àngel Samblancat i Salanova[2] (elegits com a republicans federals en les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya per Barcelona-capital),[3] el capità Salvador Sediles Moreno[2] i el comandant Antonio Jiménez Jiménez[2] (diputats per Extrema Izquierda Federal por Barcelona),[3] Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar (diputat per Málaga-capital del corriente Aliança Republicana del federalisme),[3] Eduardo Barriobero y Herrán[4] (diputat per Oviedo pertanyent al corrent antigovernamental del federalisme),[3] Emilio Niembro[5] (diputat per Oviedo pertanyent també al corrent antigovernamental del federalisme liderada per Barriobero),[3] José Antonio Balbontín[6] (antic president de l'agrupació radicalsocialista de Madrid, que després de la seva expulsió formà un efímer Partido Radical Socialista Revolucionario i va obtenir un escó per Sevilla en l'elecció complementària del 4 d'octubre) i Joaquín Pérez Madrigal[6] (diputat radicalsocialista per Ciudad Real que en la seva deriva ideològica acabà en el bàndol franquista durant la Guerra Civil). Altres fonts inclouen també entre els jabalíes Eduardo Ortega y Gasset i Juan Botella Asensi,[6] expulsats per indisciplina del Partit Radical Socialista el 1932, i que formaren Izquierda Radical Socialista; i àdhuc al radicalsocialisme en general.[7]
El seu discurs polític es caracteritzà per la demagògia[8] i l'anticlericalisme. Van rebre aquest nom després d'un discurs de José Ortega y Gasset al Congrés dels Diputats el 30 de juliol de 1931.[9] El diputat socialista Juan Simeón Vidarte y Franco Romero es refereix a ells com la Muntanya (en referència als diputats jacobins de l'Assemblea Legislativa de 1791), però declarant que "no hi havia cap de la categoria de Marat, [tot i que] sí de la mena de Joseph Fouché o de Jean-Lambert Tallien".[9] Dos dies abans del discurs d'Ortega, s'havien estrenat els jabalíes, mitjançant una interpelació d'Eduardo Barriobero consistent en una sèrie de desqualificació dels ministres del govern provisional.[4] Seguiren el 29 Jiménez i Samblancat.[2] Wenceslao Fernández Flórez va dir d'ells que "una veuassa formidable, però la seva absoluta falta de preparació no els permet utilitzar-la per a dir qualsevol cosa important o llúcida; fan això tan fàcil que és interrompre".[8] Javier Tusell ha atribuït l'existència d'aquest grup de diputats a la inexperiència i la indisciplina dels partits polítics, encara poc madurs.[8]
Referències[modifica]
- ↑ (Miralles Cantero 1997, pàg. 128)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (Miralles Cantero 1997, pàg. 119)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 (Miralles Cantero 1997, pàg. 114)
- ↑ 4,0 4,1 (Miralles Cantero 1997, pàg. 118)
- ↑ (Miralles Cantero 1997, pàg. 120)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Balbontín, José Antonio. La España de mi experiencia: reminiscencias y esperanzas de un español en el exilio. Centro de Estudios Andaluces, 2007, p. 23. ISBN 846117495X.
- ↑ García Santos, Juan Felipe. Léxico y política de la Segunda República. Salamanca: Universitat de Salamanca, 1980. ISBN 8474811139.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 (Tusell 2007, pàg. 40)
- ↑ 9,0 9,1 (Miralles Cantero 1997, pàg. 117)
Bibliografia[modifica]
- Millares Cantero. Franchy Roca y los federales en el "Bienio Azañista". Las Palmas de Gran Canaria: Ediciones del Cabildo Insular de Gran Canaria, 1997. ISBN 84-8103-125-9.
- Tusell, Javier. Historia de España en el siglo XX. Tomo II. La crisis de los años treinta: República y Guerra Civil. 1ª. Taurus, 2007. ISBN 9788430606306.