Jabal Nafusa
La Jabal Nafusa (Muntanya dels Nafusa) és la zona muntanyosa de l'oest de Tripolitana, que rep el nom dels seus habitants berbers, els nafuses. La regió comença a l'oest d'al-Khuma cap a l'oest-sud-oest. La seva altura va entre 505 metres a Tarhuna a l'est, a 871 metres a Gharyan al centre-oest, passant per 725 metres a Kabu, a l'oest.
La comarca està dividida tradicionalment en quatre subcomarques:
- Jabal Nafusa propi en torn a Nalut
- Jabal Yafran (Yefren)
- Jabal Gharyan (al centre)
- Jabal Tarhhuna-Msellata a l'est
El 1911 els italians van arribar a Líbia. La resistència als italians la va encapçalar Sulayman al-Baruni, un dirigent berber del Djabal Nafusa, representant de Tripolitana al parlament otomà; va constituir un emirat al Jabal Nafusa i va resistir durant 1912 i quasi tot el 1913, quan finalment derrotat va fugir a Europa. La bandera de l'emirat no es coneix amb certesa, però hi ha algunes fotos de banderes otomanes amb vora negra i bandera dividida horitzontalment negre sobre vermell amb mitja lluna i estel blanca a la part negre (les puntes de la mitja lluna cap a la part superior) que serien les utilitzades el 1912-1913.
Al inici de la I Guerra mundial la població del Jabal Gharyan (el districte principal) s'estimava en 29.850 persones amb 15.000 berbers, 5000 barreja de berbers i àrabs i la resta àrabs excepte 400 kulughlis (barreja de turcs amb àrabs o berbers) i 300 jueus. Els berbers i jueus eren sedentaris i els àrabs nòmades. Els berbers vivien a cases troglodites. La població va passar a 76.700 habitants el 1963 i nomes 17% eren nòmades. La població va augmentar ràpidament després de la trobada de petroli el 1961. Tot el territori tenia el 1988 uns 204.300 habitants. L'agricultura es limitada però prospera.
Referència [modifica]
- Jabal Nafusa
- J. Despois, Le Djebel Nefousa, étude géographique, París 1935
