Jaciment dels Casots

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaEls Casots
Imatge
Localització
PaísCatalunya Catalunya
LocalitzacióSubirats (Alt Penedès)
Map
 41° 25′ N, 1° 49′ E / 41.42°N,1.81°E / 41.42; 1.81
Dades i xifres
Altitud270 m[1]
Bé d'interès cultural
Data18 desembre 1995
IdentificadorRI-55-0000456
Bé cultural d'interès nacional
Tipuszona paleontològica
Codi BCIN2053-ZP Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-55-0000456 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC7659 Modifica el valor a Wikidata
Història
TipusJaciment paleontològic Modifica el valor a Wikidata
CronologiaMiocè inferior
Primera menció escritaS.XIX.
Excavacions1989-1994. Paleontòlegs: Salvador Moyà Sola, Lluís Rius Font i Isaac Casanovas Vilar
Activitat
Gestor/operadorInstitut Català de Paleontologia Miquel Crusafont

El jaciment paleontològic dels Casots es localitza dins el terme municipal de Subirats (Alt Penedès, Barcelona), on s'han trobat restes de mamífers d'uns 16 milions d'anys d'antiguitat.[2] Es troba a prop de la carretera BP-2427 en direcció al Castell de Subirats i de la Masia de Cal Sutxet, dins de la zona de la Serra d'Ordal.[3] Es tracta d'un dels jaciments del Miocè inferior més importants d'Europa.[4] Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.[5][6] La importància del jaciment paleontològic ha motivat la realització de diverses iniciatives locals no reeixides per a crear un centre d'interpretació. Així s'ha parlat d'un Centre d'Interpretació Paleontològic dels Casots o bé de realitzar un Centre d'Interpretació del Patrimoni Històric i Natural (paleontològic) de Subirats.[7]

Descobriment[modifica]

El jaciment es va descobrir el 1989, quan Toni Adell, un veí de Sant Sadurní d'Anoia va trobar alguns ossos fòssilitzats a prop del Puig d'en Figueres, dins del terme municipal de Subirats, a l'Alt Penedès.

Adell va dipositar la seva troballa al Museu de Geologia de Barcelona. Els tècnics del museu, Jaume Gallemí i Julio Gómez Alba,[8] van identificar les troballes com a restes d'éssers vertebrats i es van posar en contacte amb l'actual Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Des d'allà, al cap de poc mesos, es va organitzar la primera d'una sèrie de campanyes d'excavacions, que van convertir el jaciment en un lloc de referència Europeu per a l'estudi del Miocè inferior.[9]

L'explotació minera de les mines de lignit de la Fontsanta és anterior a 1850, data en què foren abandonades. Juntament amb les mines de lignit de la partida del Gormaget (Alcoi) són de les primeres restes fòssils trobades a la península Ibèrica. Foren descrites a finals del segle xix,[10] i es troben molt a prop del jaciment actual.[11][12]

Jaciment[modifica]

El Castell de Subirats

El jaciment es va formar al Miocè en un petit llac situat sobre un basament calcari del Mesozoic. Amb el temps es van anar dipositant sediments que van permetre la fossilització d'una gran varietat de vertebrats i de restes vegetals.[9]

Els sediments estan formats tant per calcàries massisses com per materials lutítics, així com per fàcies grolleres (grava, conglomerat...) a les zones en contacte amb el basament calcari.

Estratigrafia[modifica]

Es va fer una columna estratigràfica del jaciment d'una mica menys de dos metres en un dels sectors excavats, formada per lutites de colors en un ambient lacustre. Als entorns de la Masia de Cal Sutxet, molt propera al jaciment, afloren capes de lutites i bretxes que també han lliurat algunes restes fòssils. Es creu que aquests dipòsits més grollers es formaren a partir d'avingudes torrencials de rambles adossades al marge de la conca.[13]

Campanyes[modifica]

En la primera campanya, duta a terme al cap de pocs mesos de la primera troballa, es van recollir unes 200 restes fòssils només en superfície. Més endavant, entre 1989 i 1994 es va decidir excavar una superfície d'aproximadament uns 200 m² a la zona nord-est de l'actual jaciment. Gràcies a aquestes campanyes s'han recuperat més d'un miler de restes diferents, on es troben tant micro-com macrovertebrats.

Fòssils[modifica]

La gran part de fòssils trobats pertanyen a diversos grups d'animals vertebrats, entre els quals destaquen els mamífers, tot i que també s'han trobat fòssils de peixos, amfibis, rèptils i aus. Destaca el seu excel·lent i excepcional grau de conservació. Entre les peces trobades destaquen esquelets de rinoceront, cèrvids, aus i cocodrils, així com una diversitat considerable de cranis i d'altres restes aïllades.[9] Actualment les restes fòssils són part de la col·lecció de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.[8]

Pel que fa a les restes de plantes, s'ha trobat moltes tiges de plantes aquàtics, alguns troncs d'arbres -no identificables- i alguns fruits.

Fauna[modifica]

Al jaciment s'ha trobat una gran diversitat de fauna de vertebrats:[9]

Paleoambient[modifica]

El jaciment dels Casots correspon a un antic llac i per tant no és gens estrany que s'hagin recuperat abundants restes de vegetació i animals aquàtics, com peixos, cocodrils, tortugues d'aigua i cargols. A més alguns dels mamífers recuperats segurament habitaven la riba del llac, com és el cas del paleomerícid Ampelomeryx i el cérvol d'aigua Dorcatherium. Mentre que s'ha suggerit que el primer podria haver tingut un mode de vida similar al de l'actual ant (Alces alces), que viu en zones boscoses inundades d'aigua, Dorcatherium, com els seus parents actuals podria haver tingut costums semiaquàtiques. La gran diversitat de lirons arborícoles indica que prop del llac hi hauria boscos més o menys densos, mentre que altres rosegadors, com els esquirols terrestres, semblen indicar que també hi havia zones més obertes, a manera de grans clarianes al bosc. La presència de cocodrils indica que les temperatures mitjanes deurien ser força altes, segurament de tipus tropical a subtropical.[19]

Referències[modifica]

  1. ↑ DOGCPDF
  2. ↑ «Els principals jaciments paleontològics dels Països Catalans». Culturcat. Generalitat de Catalunya, 2010. Arxivat de l'original el 2011-10-09. [Consulta: 6 novembre 2011].
  3. ↑ (Casanovas-Vilar et al.) p.81)
  4. ↑ «Llocs d'interès de Subirats». web. Ajuntament de Subirats. Arxivat de l'original el 2011-09-07. [Consulta: 6 novembre 2011].
  5. ↑ BCIC (PGOU 22.4.1987, DOGC 873 de 5.8.1987)Declarat EPA R.22.9.1994
  6. ↑ RESOLUCIÓ de 18 de desembre de 1995, per la qual es dona publicitat a l'Acord del Govern de la Generalitat de 28 de novembre de 1995, de declaració de bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del jaciment dels Casots, a Subirats. (Pàg. 104) DOGC núm. 2150 de 05/01/1996
  7. ↑ Agenda Local 21 de l'Ajuntament de Subirats en col·laboració amb la Diputació de Barcelona
  8. ↑ 8,0 8,1 «Subirats». Mancomunitat del Penedès. Arxivat de l'original el 2011-09-23. [Consulta: 6 novembre 2011].PDF
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 (Moyà, 1993) p.7-12)
  10. ↑ MEMÒRIA DE L'INVENTARI DE PATRIMONI CULTURAL I NATURAL DE SUBIRATS (ALT PENEDÈS). Memòria tècnica: Redacció TRÍADE S.C.P. (Any 2007, Pàg.11)
  11. ↑ (Casanovas-Vilar et al.) pp.81)
  12. ↑ Almera, J. (1898). Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluña. Memorias y Comunicaciones de la Real Academia de las Ciencias y las Artes de Barcelona, IIIª época 2:351-357.
  13. ↑ (Casanovas-Vilar et al.) pp.82)
  14. ↑ (Pickford & Moyà Solà, 1994, 1995; Van der Made, 1997).
  15. ↑ Agustí & Llenas. 1993, Casanovas-Vilar et al. 2011.
  16. ↑ Pickford & Moyà-Solà (1995)
  17. ↑ Pickford & Moyà-solà (1995)
  18. ↑ (Casanovas-Vilar et al.) pp.81-86)
  19. ↑ Casanovas-Vilar et al. 2011

Bibliografia[modifica]

  • Agustí, J. & Llenas, M. (1993). Los roedores del Mioceno inferior de Els Casots (Vallès-Penedès). Nota preliminar. Comunicaciones de las IX Jornadas de Paleontología, Málaga, pp. 70-72.
  • Casanovas-Vilar, I.; Alba, D.M, Moyà-Solà, S.. «El Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès: Panorámica general de la cuenca y yacimiento de Els Casots (Subirats): Una fauna de vertebrados del Aragoniense Inferior». A: Guía de Campo de las XXVII Jornadas de la Sociedad Española de Paleontología. Sociedad Española de Paleontología. 
  • Galindo, J (2010) Els principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans. In Història Natural dels Països Catalans, Vol 16: Addenda de flora i fauna pp 421-423
  • Ginestí, M. (2008). Els cricètids del Miocè inferior (MN4) dels Casots (Subirats, Barcelona). Trabajo de máster inédito, Institut Català de Paleontologia, Universitat Autònoma de Barcelona. 33 pp.
  • Moyà-Solà, Salvador; Lluís Rius Font. El Jaciment Paleontològic dels Casots (Subirats, Alt Penedès). Tribuna Arqueologia, 1991. 
  • Pickford, M. & Moyà-Solà, S. (1994). Taucanamo (Suoidea, Tayassuidae) from the Middle Miocene (MN04a) of Els Casots, Barcelona, Spain. Comptes Rendus de l'Académie des Sciences de Paris 319: 1569-1575.
  • Pickford, M. & Moyà-Solà, S. (1995). Eurolistriodon gen. nov. (Suidae, Mammalia) from Els Casots, early middle Miocene, Spain. Proceedings of the Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen 98: 343-360.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaciment dels Casots
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaciment_dels_Casots&oldid=32077491»