Jacinta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:00, 22 març 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJacinta
Biografia
Naixement(es) Pilar Viñas i Torres Modifica el valor a Wikidata
22 maig 1948 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsJacinta Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
GènerePop Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 2496450 Viasona: jacinta Modifica el valor a Wikidata

Pilar Viñas i Torres (Barcelona, 22 de maig de 1948), artísticament coneguda com a Jacinta, és una cantant catalana.[1]

La seva mare Pilar Torres era mezzosoprano, cantava sarsuela i òpera i tenia diversos discos de sarsuela enregistrats a la casa Discos Vergara amb direcció d'Antoni Ros Marbà: Doña Francisquita, La Dogaresa i altres. Va estar durant vint anys al Liceu de Barcelona compartint escenari amb els millors cantants del món i va treballar a la companyia de sarsuela de Marcos Redondo. El seu pare i la seva tieta Emília Viñas també cantaven sarsuela i òpera. Jacinta donava classes de cant i piano a casa seva amb la seva mare i la seva tia. Als 16 i 17 anys ja cantava cançons de la banda sonora de West Side Story, Gilbert Bécaud i Milva de qui li agradava molt el tema Ricorda.

Salvador Escamilla, artista polifacètic i promotor de la Nova Cançó, actuava al Teatre Alexis de la Rambla de Catalunya de Barcelona i com que també es dedicava a la sarsuela va anar a prendre classes amb Emília Viñas i així va conèixer Jacinta. Els primers programes de Radioscope que Salvador Escamilla feia a Ràdio Barcelona l'any 1964 van acollir i promocionar Jacinta, on va debutar. Abans de ser professional, Jacinta va passar un temps actuant a nius d'art, associacions i programes de ràdio: La comarca nos visita, d'Enrique Fernández i El show de las 2 de Joaquín Soler Serrano, tots dos a Ràdio Barcelona.

Les editorials d'aquell temps ajudaven els cantants i els hi passaven el repertori de franc i a més a més es podia aprendre les cançons a la mateixa editorial amb el pianista de la casa. Així Jacinta va treballar amb dos grans pianistes catalans del moment: Alfred Domènech a Ediciones Armónico de Julio Guiu Clarà i el mestre Lleó Borrell a l'editorial Canciones del Mundo d'August Algueró. Jacinta va fer una prova amb Antoni Ros Marbà per a entrar a la discogràfica Edigsa i la van contractar, va cantar cançons traduïdes i fetes expressament per a ella per Lleó Borrell, Josep Maria Andreu, Jaume Picas, Isidre Sola, Antoni Ros Marbà. Però a finals dels anys 60 Edigsa es va abocar amb els cantautors i va deixar de banda les versions d'èxits i la música ballable.[2]

A finals de 1965, quan Joan Manuel Serrat realitzà el seu primer concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona, va compartir cartell amb Jacinta entre altres artistes, com Raimon, Núria Feliu, Joan Ramon Bonet, Els 4 Z i el Latin Quartet. La cantant barcelonina va enregistrar entre 1965 i 1968 sis discos en català i un en gallec, a més d'un en conjunt amb Salvador Escamilla dedicat a les cançons de Walt Disney en català, un disc molt interessant.

Jacinta es va casar amb Josep Fernández Franch, saxofonista que va formar part d'orquestres com Sonora Trinidad, Els Trincaires del Maresme i la Big Band de Barcelona dirigida per Francesc Burrull. Una de les millors cançons de Jacinta va ser Si ella em portés roses una versió d'un èxit americà que Jaume Picas va incloure a l'obra de teatre La innocència jeu al sofà que interpretava Anna Maria Barbany i que va tenir molt èxit. El 1967 Jacinta participa a Menorca al Festival de Cançó d'Alaior amb un tema del mestre Ortega Monasterio: Escolta es vent.[3]

L'any 1968 s'acaba la vida artística de Jacinta a la cançó catalana que no vol dir que deixi la música ni tan sols de cantar. Es casa i té dos fills i l'any 1978 torna a treballar com a cantant, enregistra publicitat per a ràdio i televisió, a principis dels anys 80 s'integra a l'orquestra de Jordi Doncos i estrena la Sala Imperator de Barcelona. De l'any 1984 fins a 1990 fa de vocalista a l'orquestra titular de la sala Bolero de Barcelona que dirigeix el seu marit Josep Franch. L'any 1998 comença a donar classes de cant, feina que ja no deixa. L'any 2003 la família de Jacinta se'n va a viure a Madrid, on continua donant classes de cant sobretot per a musicals. Té un fill clarinetista i la seva filla Ana Fernández Torres és una pianista de clàssic important que ha tocat amb l'Orquesta Nacional de España.[1]

Discografia[4]

  • 1. I si algun dia / Sóc d'algú / Has perdut el meu nom / El cor canviarà. 1965 EP Edigsa. Referència CM 96. Temes: 1. I si algun dia, 2. Sóc d'algú, 3. Has perdut el meu nom, 4. El cor canviará.
  • 2. Dos passavolants / Crida'm / Les teves mans / Quan surti el sol (7", EP) Edigsa 1966. Temes: 1. Quan surti el sol (Lleó Borrell - I. Sola), 2. Crida'm (Call me de T. Hatch), 3. Dos passavolants (Strangers in the night de Kaempfert, Singleton, Snyder), 4. Les teves mans (J. M. Andreu, Lleó Borrell).
  • 3. Tu ets com era / Si vols / Si ell em portés roses / Digue'm 7", EP) Edigsa 1966. Temes: 1. Tu ets com era (Tu sei quella de A. Anelli i L. Bereta), 2 Si vols (J. M. Andreu - Ll. Borrell), 3. Si ell em portés roses (Red roses for a blue lady de Tepper i Bennett), 4 Digue'm (J. M. Andreu - Ll. Borrell).
  • 4. Estranos na noite / Chámame / As túas mans / Setembre está lonxe 7", EP) Edigsa, Col·lecció Galaxia 1967. Temes: 1. As tuas mans (Les teves mans de J. M. Andreu - Lleó Borrell), 2. Estranos na noite (Strangers in the night de Kaempfert, Singleton, Snyder), 3. Chámame (Call me de Tony Hatch), 4. Setembre está lonxe (See you in september de M. Simille, S. Edwards, S. Wayne). Disc en llengua gallega.
  • 5. Sóc molt poca cosa / Ets per tot arreu / És lluny el setembre /La música s'acaba. 1967 EP Edigsa. Referència CM 173. Temes: 1. Soc molt poca cosa, 2. Ets per tot arreu, 3. És lluny el setembre, 4. La música s'acaba (La musica e finita).
  • 6. L'arbre de Nadal (7", EP) Edigsa 1967. Temes: 1. Santa Nit (Stille Nacht de F. Gruber), 2. L'arbre (Popular), 3.Nadal blanc (White Christmas, Adaptació de C. Mapel – I. Berlin), 4. Per damunt la neu (Jingle Bells, Adaptada per A. Bery – Pierpont).
  • 7. Les cançons de Walt Disney. Salvador Escamilla i Jacinta. (Edigsa, 1968)
  • 8. Jacinta i San Remo 68 (7", EP) DDC 1968. Temes: 1. Cançó per a tu (Canzone per te de Sergio Endrigo), 2.Tarda (Sera de Lo Vecchio, Vecchioni), 3. No, amor (No, amore de Intra, Pallavicini), 4. Els meus ulls (Gli occhi miei de Donida, Giulio Rapetti Mogol).

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Programa de Com Ràdio “Noms propis – Músics catalans del segle XX” per Jordi Roura (Juliol 2011 - 4a. Època). Programa nº 23: Lluís Olivares i Jacinta.
  2. ↑ Blog.rtve.es El Club Trébol
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.menorca.info/suplementos/culturalia/2008/culturlia36/064539/els/festivals/cano/alaior/quart/any/festival/mor Menorca.info
  4. ↑ a45rpm.com Discografia de Jacinta
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jacinta&oldid=16681673»