Jacinto Valledor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jacinto Valledor (Madrid, 1744 - Conca, 1809) compositor espanyol de tonadillas, el més notable cultivador d'aquest gènere després d'Esteve i Laserna.

Segons el musicòleg Subirà, Valledor va néixer a Madrid i segons Rafael Mitjana va néixer el mateix any (1744) però a Cadis. Pel testament de la seva mare, l'actriu còmica Águeda de la Calle (el seu pare fou l'actor Juan Ángel Valledor), se sap en la seva infantesa estudia seriosament la música. Ens manca notícies relatives a la seva vida artística fins al 1783, data en què des de Barcelona, on es trobava llavors Valledor, sol·licità la modesta plaça de músic de companyia, que anava a restar vacant en la de Manuel Martínez, que actuava en un dels dos teatres municipals de la cort, en aquest lloc, i juntament amb el tonadiller Rosales, suplí a Esteve en malalties i absències, fins a la retirada definitiva del famós mestre compositor el 1790.

Valledor era músic de fàcil inspiració i gran capacitat de treball, com demostren les tonadilles que d'ell es conserven en la Biblioteca Municipal de Madrid i el fet que al sol·licitar la plaça abans mencionada es comprometia a escriure:

« <una tonadilla para cada parte de cantado en los principios de temporada; cuatro mensuales a petición de quien lo deseara en la companyia; las tonadillas exigides por la fiestas del Corpus, Navidad, etc., i todas las arias, recitados, dúos, bailetes i coros que se necesitasen>. »

Es creu que la seva rivalitat artística amb Laserna, l'altra gran mantenidor de la tonadilla a finals del segle XVIII, l'obligà a renunciar a la seva feina en la companyia de Martínez, dirigint-se a Barcelona, on s'establí durant un cert temps. El 1785havia aconseguit la plaça de músic de companyia en la que dirigia Eusebio Rivera, donant-se a conèixer avantatjosament amb la seva tonada escènica, que arribà a ser cèlebre, La cantada vida y muerte del general Malbrú, publicada pel mestre Pedrell en el volum primer de la seva obra Teatro lírico espanyol anterior al siglo XIX. Aquesta tonada assolí un èxit tan extraordinari i durador com en aquells temps Le verbena de la Paloma, de Tomás Bretón. De petita obra mestra del gènere burlesc la qualifica l'erudit Mitjana, el qual ocupant-se d'ella escriu

« ...és una verdadera opereta, i ni la més jocosa creació deguda a la musa càustica d'Offenbach avantatja amb esperit satíric i en gracia llampurnejant a aquesta original producció, en la que es descriu musicalment una escena de consell de guerra, d'una comicitat insuperable. »

Vers l'any 1800 reapareix Valledor a Madrid com a músic de companyia, en la que primer actua suplint a Esteve diversos anys, però sent-li extremadament adversa la sort, viu tan miserablement els seus dies de vellesa, que el 1807, no tenint-ne prou per la seva subsistència la misèrrima pensió de 10 rals diaris que se li havien assignat al retirar-lo del seu càrrec per la seva edat, i es veu obligat a demanar almoina.

No se sap amb exactitud la data de la seva mort, creient-se pel musicòleg Subirà que degué ocórrer al principi del 1809, això es dedueix per un rebut que subscriví Laserna en unió d'altres, on es consigna entre diferents cobrament, una partida de <42 rals velló pels catorze dies que han estat els papers de música des que morí Valledor>; i aquest document es datà el 12 de març del referit any.

Obra[modifica | modifica el codi]

D'aquest músic notable, que, amb Esteve, Laserna, Moral, Rosales i Acero, tant contribuí a aixecar el gènere tonadilla a considerable altura, es conserven les obres següents, entre les innumerables que sens dubte degué de produir durant la seva actuació de vint-i-quatre anys en la companyia del coliseum de la Cruz:

  • El apasionado,
  • Los bellos apasionados,
  • La buena consejera,
  • Buenas tardes, señores,
  • La cantada vida i muerte del general Malbrú, la més famosa de totes.
  • El cuento del señorito,
  • El cuento de la verdad,
  • El chasco del abate,
  • El desafio de las majas y los soldados,
  • Los genios opuestos,
  • El instruído de moda,
  • El italiano fingido,
  • Los majos de rumbo,
  • Los majos satisfechos,
  • Madrid á la vista,
  • El maestro i la discípula,
  • La naranjera del Prado,
  • Quien lo hereda no lo hurta,
  • El sargento Briñoli, el oficial y la criada,
  • ¡Señores, señoras!,
  • El valiente Campuzano y Catuja la de Ronda.

També es conserven d'aquest autor en la Biblioteca Municipal de Madrid una tonada sense títol i el sainet El nacimiento de Navidad. Els crítics citen com a produccions destacades de Valledor, a banda de la tonada del Malbrú, les titulades Madrid á la vita, Los majos de rumbo i La naranjera del Prado.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]