Jack Findlay
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Cyril John Findlay  5 febrer 1935 Mooroopna (Austràlia) |
| Mort | 19 maig 2007 (72 anys) Mandatluec (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme, dirigent esportiu |
| Esport | motociclisme de velocitat |
| Suzuki | |
Premis
| |
 | |
Cyril John Findlay, més conegut com a Jack Findlay (Mooroopna, Victòria, 5 de febrer de 1935 – 19 de maig de 2007) fou un pilot de motociclisme australià que competí al Campionat del Món entre 1958 i 1978, protagonitzant una de les carreres més llargues de la història del mundial, amb vint anys d'activitat. Competí al màxim nivell malgrat haver-ho hagut de fer com a pilot privat durant la major part de la seva carrera.
El juliol de 2006 s'inaugurà en un parc de la seva ciutat natal, rebatejat com a Jack Findlay Reserve, una estàtua de bronze obra de Philip Mune representant Findlay dalt d'una de les Suzuki guanyadores del TT de l'Illa de Man.
Resum biogràfic
Nascut a Mooroopna, uns 190 quilòmetres al nord de Melbourne, Findlay començà a competir a 15 anys, dos per sota de l'edat legal, adoptant el nom de "Jack" per tal de poder presentar els documents d'identitat del seu pare.[1] Després de deixar l'escola, treballà d'aprenent de comptable a la Commonwealth Bank of Australia fins al 1957.[1] El 1958 es traslladà a Anglaterra per a córrer en motocicleta, aconseguí feina a la fàbrica BSA de Birmingham i debutà al mundial de velocitat amb una Plantilla:Bike Manx 350cc.[1]
La seva millor temporada fou la de 1968, quan fou subcampió del món de 500cc darrere de Giacomo Agostini amb la seva Matchless.[2] El 1971 guanyà la seva primera cursa amb Suzuki al Gran Premi de l'Ulster, la seva primera victòria i també la primera en 500cc de la firma japonesa.[1] Disputà el seu primer Manx TT el 1959, però no hi assolí la victòria fins al 1973, després de 15 temptatives.[3] Pilotà la Suzuki TR500s el 1973 i 1974, any aquest en què esdevingué oficial de la marca i ajudà, amb Barry Sheene i Paul Smart, a desenvolupar la RG500. El 1975 va superar Barry Sheene i guanyà el campionat de Fórmula 750.[4] Un accident amb fractura de crani escurçà la seva carrera i es retirà el 1978. Més tard, a causa d'un accident mentre circulava a gran velocitat el 1987, deixà de conduir motocicletes definitivament.
Casat amb Dominique Monneret, vídua de Georges Monneret, s'establí a França i tingué un fill, Gregory Findlay. El 1992 fou designat director tècnic de Grans Premis per la FIM, lloc que ocupà fins a la seva jubilació el 2001. La seva fluïdesa en francès i italià l'ajudaren durant el desenvolupament d'aquesta responsabilitat.
Resultats al Mundial de motociclisme[2][3]
Barem de puntuació de 1950 a 1968:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 |
| Punts | 8 | 6 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Barem de puntuació de 1969 a 1987:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
Curiositats
La banda psicodèlica de rock progressiu Gong va compondre un memorial de música i vídeo sobre Jack Findlay. Les cançons Oily way (publicada també a l'àlbum Angel's Egg) i Blues for Findley les interpreten sovint als seus concerts. La pel·lícula Continental Circus, de sis rotlles, conté música de l'àlbum, entrevistes amb Findlay i les seves impressions sobre el circuit i els boxes.
Referències
Enllaços externs
- "Aussie ex-rider Findlay dies", Fox Sports, 20 maig 2007 (anglès)
- Necrològica, The Daily Telegraph, 4 juny 2007 (anglès)
- Necrològica, The Times, 12 juny 2007 (anglès)
