Jack Kramer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jack Kramer amb Albert Namatjira i Frank Sedgma

John Albert Kramer, més conegut com a Jack Kramer (Las Vegas, 1 d'agost de 1921 - Los Angeles, 12 de setembre de 2009) fou un jugador de tennis estatunidenc i fundador de l'ATP.

En la seva carrera com a jugador, Kramer va ser número 1 mundial als anys 40 i va guanyar nou títols de Grand Slam: en individuals l'Open dels Estats Units (1946 i 1947) i Wimbledon (1947); en dobles, l'Open dels Estats Units (1940, 1941, 1943, 1947). També va ser membre de l'equip nord-americà de Copa Davis que va derrotar a la final Austràlia el 1946 i 1947.

Va ser un jugador conegut especialment pel seu servei, molt potent, que li permetia encadenar una volea guanyadora. De fet va ser el primer jugador de categoria mundial que practicava aquesta doble faceta.

Com a director executiu de l'ATP va dirigir el boicot dels jugadors professionals a Wimbledon el 1973 i per aquest motiu va ser acomiadat del a BBC, on era un comentarista molt apreciat del cèlebre torneig.

L'escàndol de Wimbledon va esclatar quan la Federació Iugoslava va castigar el jugador Nicola Pilic perquè es va negar a participar en una eliminatòria de Copa Davis. El càstig, amb el suport de la Federació Internacional, li impedí participar en ell torneig de Wimbledon. L'ATP, que volia agafar parcel·les de poder de la Federació Internacional, va defensar el jugador i va amenaçar que els seus jugadors no participarien en el torneig londinenc si Pilic no hi anava. Ningú no va cedir i 37 dels millors jugadors tennistes del món no van jugar a Wimbledon: Stan Smith, John Newcombe, Martin Riessen, Ken Rosewall, Cliff Richey, Arthur Ashe, etc. La victòria va anar a parar, inesperadament, al txec Jan Kodes.

Després de retirar-se el 1954 a causa de problemes d'artritis a l'esquena, Kramer va impulsar el professionalisme en el tennis amb la creació d'un Grand Prix basat en un seguit de torneigs i que acabava en un masters en el que jugaven els vuit millors de la temporada, va crear l'ATP el 1972 i amb un sistema de rànquing de jugadors informatitzat que situava els jugadors en el seu lloc exacte durant l'any i permetia determinar els ingressos en els tornejos. Va ser, doncs, l'antecessor de l'actual sistema d'organització del tennis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Obituaris del diari AVUI pàg. 30, 15 de setembre de 2009.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]