Jack l'Esbudellador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portada del número del 21 de la revista estatunidenca d'humor Puck (setembre de 1889) que mostra una caricatura del misteriós assassí Jack l'esbudellador feta per Tom Merry.

Jack l'Esbudellador (de l'anglès Jack the Ripper) és el pseudònim atorgat a l'autor dels assassinats de cinc prostitutes del barri pobre londinenc de Whitechapel entre l'agost i el novembre de 1888.

La rellevància donada al cas rau en el fet que els crims mai es van solucionar, que l'assassí compti amb un nom fictici i que el cas podria tenir certa transcendència històrica (fins i tot podria esquitxar la monarquia anglesa de l'època). És per això que el cas de Jack the Ripper es pot incloure ja en el folklorisme britànic. El temps dels assassinats coincidí amb l'expansionisme de la premsa, que va estendre la notícia fent-ne notar el salvatgisme dels actes i augmentant-ne l'expectació.

Es pot trobar nombrosa bibliografia al respecte, ja que molts investigadors (anomenats ripperologists) han seguit la pista del Jack: existeixen diverses teories i suposicions i molts indicis que ajuden a seguir un camí, però mai no s'ha descobert la identitat de l'assassí, si es tractava d'un complot o quines raons tenia (o tenien).

Les víctimes[modifica | modifica el codi]

Fotografia de la policia de l'escena del crim de Mary Jane Kelly

Les cinc víctimes de Jack l'Esbudellador eren dones prostitutes o que freqüentaven la prostitució als carrers per a poder subsistir. Tot i que alguns estudiosos hi inclouen assassinats contemporanis, la majoria coincideixen en el fet que les víctimes de Jack van ser aquestes cinc dones:

  • Mary Ann Nichols, assassinada el divendres 31 d'agost de 1888.
  • Annie Chapman, assassinada el dissabte 8 de setembre de 1888.
  • Elizabeth Stride, assassinada el diumenge 30 de setembre de 1888.
  • Catherine Eddowes, assassinada la mateixa nit que Stride.
  • Mary Jane Kelly, assassinada el divendres 9 de novembre de 1888.

La gola de cada víctima va ser tallada d'esquerra a dreta (suggereix que l'assassí era dretà) per a després realitzar una mutilació abdominal, tot i que en algun dels cinc casos els esquarteraments van ser molt més extensos, incloent-hi extraccions d'òrgans, etc. La naturalesa de les ferides implica que l'assassí havia de tenir coneixements d'anatomia: per això, s'ha proposat la idea que Jack era un metge, un cirurgià o potser un carnisser.

Els quatre primers assassinats es van cometre en llocs públics o gairebé públics, on les prostitutes executaven el seu servei, com carrerons o patis de darrere. El darrer s'esdevingué a l'habitació de Kelly, com mostra la fotografia.

Les cartes[modifica | modifica el codi]

La carta amb l'encapçalament «Des de l'infern» (16 d'octubre de 1888)

El 25 de setembre de 1888 l'agència estatal de notícies va rebre una carta escrita amb tinta vermella que deia el següent:

«Estimat cap,

«ja fa dies que sento que la policia m'ha capturat, però en realitat encara no m'han trobat. No suporto a cert tipus de dones i no deixaré d'esbudellar-les fins que hagi acabat amb elles. El darrer és un magnífic treball, a la dama en qüestió no li va donar temps ni a cridar. M'agrada la meua feina i estic ansiós de recomençar, aviat tindrà notícies meves i del meu graciosíssim joc... Signat: Jack l'Esbudellador.»

Fou a partir d'aquesta carta que es començà a usar el sobrenom de Jack. S'especula que la carta va ser enviada per la premsa per tal de disposar d'un «nom» d'assassí i vendre més diaris, a més de remenar més la perdiu. De fet la policia i les agències de premsa van rebre dotzenes de cartes, però només una es va atribuir a l'assassí. Deia així:

«Des de l'infern

«Senyor Lusk; li adjunto la meitat d'un ronyó que vaig prendre d'una dona i que he guardat per a vosté. L'altra part la vaig fregir i me la vaig menjar, estava molt bona. Li puc enviar el ganivet ensangonat si s'espera un xic. Signat: atrapi'm quan pugui senyor Lusk.»

George Lusk era el president del comité de Vigilància de Whitechapel.

Frederick George Abberline, inspector de la Policia Metropolitana de Londres, va ser la principal figura de la policia que va investigar i perseguir Jack l'Esbudellador.

L'assassí[modifica | modifica el codi]

Dr. William Withey Gull

Els investigadors creuen que tenia bona conducta, a més d'una capacitat innata per a barrejar-se entre la multitud, i han arribat a la conclusió que segurament va ser interrogat per la policia, que el va descartar en no poder entreveure la seva faceta sàdica.

A més de tenir coneixements d'anatomia, com s'ha assenyalat abans, l'assassí tenia una bona posició econòmica, ja que en un dels escenaris del crim es van trobar grans de raïm, que en aquella època eren un bé car i luxós. Aquestes dues pistes són les que principalment han empés les teories conspiratives que relacionaven els crims amb el metge de la reina, William Withey Gull, reputats pintors de l'època, com Walter Sickert, o fins i tot membres de la família reial, com el príncep Albert Víctor. Segons aquest tipus de teories, la investigació hauria estat tapada, frenada o manipulada. Sovint es relacionen aquests crims amb la francmaçoneria, societat a la qual pertanyien molts personatges d'aquest particular «trencaclosques».

D'entre els més recurrents presumptes autors dels assassinats, que no més probables, considerem els següents:

  • Aaron Kominski (18651919) Polonès i jueu. S'ha constatat que durant la seva vida va patir trasbalsos mentals i que ingressà més d'un cop en centres psiquiàtrics. Podria tenir alguna tendència homicida. Vivia a prop de la zona dels assassinats. Va ser apuntat per la policia en l'època dels assassinats. Darrerament ha tornat a estar al punt de mira dels ripperologists en trobar unes anotacions en un quadern de policia de l'època on l'autor assegurava que era ell. Kominski no va ser mai jutjat per mostrar símptomes de bogeria. S'especula que un altre jueu podria haver estat testimoni seu però que no va voler acusar-lo. De totes maneres es tenen comptabilitzats 13 possibles testimonis que haurien vist Jack o el seu cotxer per la nit a Whitechapel; òbviament, cap testimoni va ser decisiu ni s'ha pogut demostrar que veiessin l'autèntic assassí.
  • Montague John Druitt (1857 - desembre de 1888) Professor i bon esportista, podria haver estat víctima de prejudicis per la seva conducta antisocial i la seva possible homosexualitat. Va ser acusat de ser l'Esbudellador durant l'època dels assassinats, tot i que avui dia se'n tenen més dubtes. Se'l va trobar flotant mort al riu Tàmesi amb pedres a les butxaques després del cinquè assassinat. Les teories actuals dubten de si es va suïcidar o si realment va ser assassinat per buscar un cap de turc. L'inspector Abberline va dubtar que fos realment un possible Jack.
  • William Withey Gull (1816 - 1890) Metge de la reina Victoria. Va ser assenyalat com a possible Jack the Ripper anys després per diversos investigadors, a través de la teoria de la conspiració reial.
  • Walter Sickert(18601942) Un altre sospitós segons les teories de la conspiració reial, i per tant acusat anys després pels ripperologists. Pintor i artista nascut a Alemanya amb ascendència danesa, se'l considera sospitós per la seva relació amb les classes benestants i, segons els investigadors, es pot entreveure un cert grau de misogínia en les seues pintures. També es creu que hi ha indicis per identificar-lo com a autor de la carta encapçalada amb la frase From Hell. Altres estudiosos consideren que no pot ser Jack, ja que en aquelles dates vivia a França.
  • Príncep Albert Víctor (1864 - 1892) Principal sospitós que va provocar aquests fets, segons els defensors de la teoria de la conspiració reial. Per tant, també considerat com a possible autor dels assassinats, opció descartada per alguns investigadors que creuen que en aquelles dates el príncep residia a Escòcia.

Més sospitosos[modifica | modifica el codi]

En l'època contemporània als assassinats, la policia de Londres va assenyalar altres possibles sospitosos com George Chapman, assassí de tres dones poc temps abans però amb un modus operandi diferent, car les enverinà. John Pizer, també jueu polonès i resident a Whitechapel, era un blanc fàcil, ja que era sospitós d'haver assaltat alguna prostituta poc abans dels cinc assassinats. Durant el seu interrogatori va comptar amb la coartada d'haver estat parlant amb un policia durant un assassinat. Es considera que se'l va arrestar més aviat per qüestions d'imatge de la policia i no pas com un sospitós fonamentat. El Dr. Francis Tumblety, a més de metge era homosexual i la rumorologia l'acusava d'haver actuat de forma negligent amb els seus pacients. No existien proves per acusar-lo.

En definitiva, d'entre els noms més coincidents i els més polèmics, molts es relacionen per ser dintre d'una trama que possiblement mai es resoldrà. Si enumeréssim tots els personatges que almenys alguna vegada han estat assenyalats com a possibles sospitosos, tindríem una llista de 175 noms.

Bibliografia relacionada[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]