Jackie Coogan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Jackie Coogan
Fotograma del film The Kid que fou el que el va fer famós.
Fotograma del film The Kid que fou el que el va fer famós.
Nom real: John Leslie Coogan Jr.
Naixença: 26 d'octubre de 1914
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Defunció: 1 de març de 1984 (als 69 anys)
Santa Monica, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Betty Grable (1937-1939)
Flower Parry (1941-1943)
Ann McCormaack (1946-1951)
Dorothea Odetta Hanson (1952-1984)

Pàgina sobre Jackie Coogan a IMDb

Jackie Coogan (Los Angeles, 28 d'octubre de 1914 − Santa Monica, 1 de març de 1984) fou un actor estatunidenc, del cinema mut i sonor.

Terreny personal[modifica | modifica el codi]

Referent al terreny sentimental Jackie Coogan es casà quatre vegades, la primera d'elles amb tota una estrella femenina del cinema que a més havia adornat amb la seva imatge els bombarders nord-americans, Betty Grable, l'arquetip de la pinup girl en els anys quaranta. Estigueren casats entre el 20 de novembre de 1937 i l'11 d’octubre de 1939, així es pot dir que es va perdre l'etapa de màxima eclosió de la rossa actriu com a icona eròtica festiva de la "Força Aèria" nord-americana.

La seva segona esposa fou Flower Parry, amb la que es casà el 10 d'agost de 1941, el mateix any que ella començà a destacar com a ballarina en la revista. Tingueren un fill, John Anthony Coogan, nascut el 4 de març de 1942, i es divorciaren el juny de 1943. A mitjan dels anys quaranta ella seguiria treballant en els estudis Republic, però en qualitat de secretaria, ensems que començava a treballar com a extra en pel·lícules diferents. Té aparicions en films com The Solid gold Cadillac, They shoot horses, don't they? o The Jerk.

La tercera esposa de Coogan també exercí com a actriu. Ann McCormack es casà amb l'actor el 26 de desembre de 1946 i es divorciaren el 20 de setembre de 1951. Ella aportà al matrimoni el seu fill, el també actor Don Stroud.

L'última esposa de Jackie Coogan fou Dorothea Odetta Hanson, amb la que es casà l'abril de 1952 i a la que va romandre unit fins al moment de la seva mor. D'aquest matrimoni tingué dos fills més.

Estrella als cinc anys[modifica | modifica el codi]

Jackie Coogan tenia cinc anys quan començà a intimar amb les avantatges i els inconvenients de l'estrellat. De brillant i talent prematur, Coogan aconseguí la fama interpretant The Kid al costat de Charlie Chaplin, i d'aquesta forma entrà en la immortalitat dels icones cinematogràfics més reconegudes de tot el món, un rostre del cinema mut que no tardà a fer la seva pròpia carrera com estrella de la pantalla assolint inclús el seu propi nom de guerra: "Chiquilin".

Chaplin fou el seu descobridor per la pantalla gran, però el cert és que quan les càmeres començaren a rodar el seu treball a The Kid, Coogan j coneixia els entrellats del món dels actors, ja que els seus pares eren actors de vodevil. Posteriorment, Coogan es convertiria en el motllo sobre el que haurien de forjar-se molts imitadors en el terreny de les estrelles cinematogràfiques i televisives infantils. Però ell fou el pioner en l'assumpte, exercí com el primer infant que tocava l'estrellat en un Hollywood que a partir d'aquest moment es començà a localitzar a nous actors i actrius de curta edat per a explotar un filó comercial en el que Coogan havia estat l'iniciador. El seu pare, John H. Coogan, àlies Big Jack Coogan, havia nascut a Syracusa i treballà com a farmacèutic abans d'iniciar-se com a actor i ballarí. Fou el que introduí per primera vegada en la interpretació en Jackie, fitxant-lo com acompanyant infantil per les seves peripècies sobre les taules.

Ser estrella infantil no era quelcom nou en la família, ja que la mare de Jackie, Lillian, havia estat també una petita estrella del teatre. Però la magnitud de la popularitat que aportà el cinema a en Jackie amb les seves aparicions en la pantalla gran si que era quelcom totalment nou, molt superior a l'èxit que pogués haver assolit la seva mare com a actriu infantil en els escenaris teatrals.

El nen tenia quatre anys quan començà a aparèixer en els teatres de Nova York al costat dels seus pares, i cinc quan inicià una gira que el portà ésser descobert per Chaplin, el qual portava temps pensant a rodar una pel·lícula titulada The Kid... però no havia trobat fisn aquell moment el noi en qüestió. El problema consistia en que el nen no tan sols tenia d'ésser un actor convincent, sinó que devia estar a l'altura del mateix Chaplin, cosa gens fàcil.

L'encontre de Chaplin amb Coogan en un hotel el deixà convençut de què era el nen que estava cercant per contar en la pantalla el que ocorre, quan Charlot el rodamón troba un nen al carrer i l´adopta, perdent-lo més tard. Això no obstant, abans li feu un test proporcionant-li un petit paper en el curt Smallest Boy, on Coogan tingué l'oportunitat de mostrar la seva vàlua. The Kid fou un gran èxit de taquilla que obrí pas no sols a la carrera posterior de Coogan ja en solitari, sinó l'estrellat infantil a Hollywood en la seva més plena expressió.

Adolescència i declivi[modifica | modifica el codi]

Fotografia de Jackie Coogan quan era nen

El cinema no apartà tanmateix en Jackie, ni del teatre ni dels treballs amb la seva família, compaginant les gires amb els seus treballs davant les càmeres. La vida de Jackie es convertí malgrat tot en una de les existències més promocionades de la premsa de l'època, que no perdia l'ocasió de filmar-lo a casa seva, amb els seus pares, jugant amb els seus joguets...En el punt més alt de la seva carrera, els anys vint era una de les estrelles millor pagades de Hollywood mut. Els estudis pagaren milions de dòlars per assolir la seva intervenció i inclús muntar la seva pròpia productora, Jackie Coogan Productions, creada per els seus pares per explotar el que era sens dubte una filó en el negoci del cinema.

Malgrat tot, a finals de la dècada dels anys vint la seva popularitat començà a declinar, principalment perquè altre estrelles infantils s’havien anat incorporant a l’elenc de rostres de Hollywood, i a més ell tenia tretze anys. El seu intent de mantenir-se i surar passà per a interpretar els papers protagonistes en dos clàssics de la literatura d'aventures, Tom Sawyer i Huckleberry Finn, dos personatges que semblaven haver estat escrits per a ell i que li permetrien entrar en en la nova era del cinema sonor. Encara que, tot i sent èxits, cap d'aquestes produccions aconseguí emular el rendiment comercial que havien recollit els seus treballs infantils en l'etapa muda, i al mateix temps que s'imposava el declinar de la seva carrera, Jackie tingué d'afrontar problemes familiars com a conseqüència del divorci dels seus pares. La seva mare tornà a casar-se amb Arthur Bernstein, que de passada es féu càrrec de la representació del jove actor, i el 1936 el seu pare morí d'un accident de tràfic en el que també si trobà envoltat el mateix Jackie, que resultà ferit.

Arribat a l'adolescència, Jackie volgué fer-se càrrec personalment de la fortuna que havia reunit exercint com a actor des de la infància, però topà amb la negativa del seu padrastre i de la seva pròpia mare a deixar-lo disposar d’aquests fons. Això motivà una denúncia d'en Jackie contra ambdós en els tribunals, reclamant-los quatre milions de dòlars, que era la quantitat calculada com a pagament pel seu treball fins aquell moment. Lamentablement, en aquest moment les lleis de Califòrnia no li reconeixein cap dret sobre aquests fons, i el judici es saldà amb el pagament de tan sols 126.000 dòlars.

En conèixer la notícia, l'opinió pública es mostrà tant indignada que no tardaren a formar-se grups de pressió per que canvies la legislació, donant lloc al que s'anomenà la Llei Coogan, que suposà un pas de gegant en la protecció de les finances de les estrelles infantils i sens dubte facilità l'existència de més d'un emulador de Jackie en dates posteriors, ja que segons la nova llei, arribats a la majoria d'edat, aquests astres podien reclamar els guanys que havien acumulat treballant com a actors durant la seva infància.

Va combatre en la segona guerra mundial exercint com a pilot d’una avió de transport en el teatre bèl·lic de Xina-Birmània-Índia. Després de la guerra, Coogan retornà al ofici d'actor descobrint en el parèntesi que havia fet en la seva carrera havia acabat quasi totalment a la seva possible seducció en la taquilla, pel que va haver de trobar acomoda en les produccions de sèrie B. Posteriorment aquest treball com a secundari acabà per substituir-lo per un creixent nombre d'intervencions en la petita pantalla, de manera que ja en els anys cinquanta la televisió era el seu principal camp de treball, tant en sèries com en shows presentats per velles llegendes de Hollywood. D'aquesta forma va treure rendibilitat a la seva popularitat com estrella supervivent del cinema mut.

Malgrat tot seria en la comèdia televisiva on es retrobaria amb l'èxit, primer interpretant a un sergent en la sèrie McKeever and the Colonel, que restà en antena entre 1962 i 1963, i posteriorment encarnant el paper de l'oncle "Fester" en La família Addams, entre 1964 i 1966.

Filmografia bàsica[modifica | modifica el codi]

  • Skinner's Baby (1917)
  • Smallest Boy (1919)
  • The Kid (1921)
  • Peck’s Bad Boy (1921)
  • My Boy (1921)
  • Nice and Friendly (1922)
  • Trouble (1922)
  • Oliver Twist (1922)
  • Daddy (1923)
  • Circus Day (1923)
  • Long Live the King (1923)
  • A Boy of Flandes (1924)
  • Little Robinson Crusoe (1924)
  • The Rag Man (1925)
  • Old clothes (1925)
  • Johnny Get Your Hair Cut (1927)
  • The Bugle Call (1927)
  • Buttons (1927)
  • Tom Sawyer (1930)
  • Huckleberry Finn (1931)
  • Home on the Ranger (1935)
  • Love in September (1936)
  • College Swing (1938)
  • Million Dollar Legs (1939)
  • Sky Patrol (1939)
  • Killroy Was Here (1947)
  • French Leave (1948)
  • Skypalong Rosenbloom (1951)
  • Outlaw Women (1952)
  • Mesa of Lost Women (1953)
  • The Actress (1953)
  • The Proud Ones, en català Terra de violència (1956)
  • Buster Keaton Story, en català La Història de Buster Keaton (1957)
  • The Joker Is Wild (1957)
  • Eighteen and Anxious (1957)
  • Lonelyearts (1958)
  • Hischool Confidential (1958)
  • The Space Children (1958)
  • No Place to Land (1958)
  • Night of the Quarter Moon (1959)
  • The Beat Generation (1959)
  • The Big Operator (1959)
  • Sex Kitten Go to College (1960)
  • When the Girls Take Over (1962)
  • John Goldfarb, Please Come Home! (1965)
  • Girl Happy (1965)
  • A Fine Madness, en català Un boig encantador (1966)
  • Rogue's Gallery (1968)
  • The Shackiest Gunn in the West (1968)
  • Marlow, en català Marlowe, detectiu molt privat (1969)
  • Cahill U.S. Marshal (1973)
  • The Manchu Eagel Murder Caper Mistery (1975)
  • Won Ton Ton, el perro que salvó Hollywood (1976)
  • Human Experiments (1980)
  • The Kids Who Knem to Much, TV (1980)
  • Mr. Heckyl and Mr. Hype (1980)
  • The Escape Artist (1982)
  • The Prey (1984)

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Revista de cinema ACCIÖN primavera de l’any 20011 (ISSN 2172-0517)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jackie Coogan Modifica l'enllaç a Wikidata