Jacob Israël de Haan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jacob Israël de Haan
Naixement Jacob de Haan
31 de desembre de 1881
Smilde (Països Baixos)
Mort 30 de juny de 1924 (als 42 anys)
Jerusalem (Palestina)
Causa de mort Assassinat polític
Sepultura Cementiri del Mont de les Oliveres[1]
Ocupació Mestre, jurista, escriptor, poeta, publicista
Ocupador Universitat d’Amsterdam, diari Het Volk
Conegut/uda per Predecessor d’Amnistia Internacional
Les novel·les Pijpelijntjes i Pathologieën
Títol Doctor juris
Partit polític SDAP, sionisme, Edah HaChareidis
Religió Judaisme
Pares Izak de Haan & Betje Rubens

Jacob Israël de Haan (nascut el 31 de desembre de 1881 a Smilde (Països Baixos) i mort assassinat a Jerusalem (Palestina) per un activista de Haganà el 30 de juny de 1924), era un escriptor, poeta i jurista neerlandès.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jacob de Haan va néixer com a setè fill d'una família jueva de disset nens a Smilde i va créixer a Gorredijk (Frísia) i a partir de 1885 a Zaandam. Son pare era hazàn (cantor) a la comunitat jueva local i escorxador.[3] Als catorze anys se n'anà a l'escola de mestres d'Haarlem i el 1899, quan tenia divuit anys, començà a ensenyar. En aquella època l'escola de mestres formava l'única manera accessible a la classa mitjana per a la seua progressió social. Va adherir al marxisme i milità al partit socialista SDAP. Començà a escriure columnes pel seu diari socialista Het Volk. Li calia aquest sobresou, ja que s'estava preparant a l'examen estatal (Staatsexamen) per a poder entrar a la universitat.

El 1904 publicà la seva primera novel·la Pijpelijntjes que hom podria traduir per 'historietes del barri De Pijp', un barri popular molt barrejat d'Amsterdam. És una novel·la crua i realista, no exempta d'humor que juntament amb la seva segona novel·la Pathologieën (Patologies) es consideren les úniques obres decadentistes de la literatura neerlandesa. El llibre, per la seva temàtica homosexual, va causar un escàndol. A conseqüència de Haan va perdre el seu treball de mestre i de publicista al diari Het Volk, i alhora molts dels seus companys polítics. Amb tot el que va ferir-lo més encara, va ser la pèrdua de gairebé tots els seus amics escriptors i artistes. El socialisme jove, a la recerca de respectabilitat burgesa, només lluitava per a l'emancipació de la classe obrera i s'oblidava dels altres grups oprimits.

En aquells moments difícils va trobar refugi a Bèlgica, un país que aleshores era més liberal, a prop del pintor Emile Claus[4] a Astene i a Brussel·les, a ca'n Georges Eekhoud, un escriptor belga que ell mateix s'havia trobat davant un tribunal de Bruges el 1899 per a la seva novel·la Escal-Vigor, considerada massa homo-eròtica pels lectors catòlics. La connivència entre ambdós artistes es troba ben explicitada en l'epíleg de la seva adaptació poètica d'Escal-Vigor:

« Quan el poble d'Holanda botzinant
com un temporal marítim de rondineig
assaltà ma casa i que fugí
d'Holanda, famolenc i neccesitós
Pel vostre cor, la vostra llum i la vostra casa tranquil·la,
vostè va ser la meua salvació,
a la manera del castell d'Escal-Vigor[…]
Mestre, a casa teva, a la teva ciutat bonica trobí[…]
dibuixos, tapisseries, pintures.
Per la vostra sol·licitud quotidiana i la vostra amistat
recobrí força, desig,
i restaurat de força i d'estat
poguí tornar cap a Holanda[5]
»
Sepulcre de de Haan a Jerusalem

El 1912 va partir en viatge d'exploració a Rússia, per a visitar les presons tsaristes i examinar la situació dels presoners polítics. Les seves constatacions xocants foren publicades a un llibre, In Russische gevangenissen (Dins de les presons de Rússia). Va crear un comitè, junt amb els escriptors Frederik van Eeden i Henriette Roland Holst per a recollir signatures i fer pressió al Regne Unit i a França, que eren aleshores els aliats de Rússia, a protestar contra la situació indigna. Aquesta acció el 1987 li va valdre el títol de precursor d'Amnistia Internacional a un article de la secció neerlandesa de l'associació.[6]

Tot i això, les múltiples agressions dels seus amics polítics i artístics el van obligar a deixar la seva terra natal i aleshores se n'anà cap a la terra promesa, Palestina. Sionista a l'inici, va evolucionar vers el moviment d'Edah HaChareidis, una organització més ortodoxa de jueus tradicionals, que només volien el seu estat propi el dia que el Messies torni. Mentrestant, propagaven la coexistència pacífica entre jueus i àrabs a un estat en el qual ambdós pobles serien iguals. Aquesta posició va irritar força els sionistes implacables. El 30 de juny de 1927, de Haan va ser assassinat, per tres trets de pistola. Els jueus, que no podien imaginar-se que un jueu matés un altre jueu, van sospitar els àrabs. A poc a poc, es va adverar que el moviment Haganà, conduït per Yitshaq ben Tseví, que esdevindria més tard el segon président d'Israel, havia instigat l'assassinat. Avraham Tehomi, l'assassí, mai no va penedir-se del seu acte i a una entrevista va dir: “A la nostra organitzatció, res mai no va fer-se sense la signatura d'en Yitshaq ben Tseví. No tinc cap recança, De Haan volia destruir els nostres ideals.” Això fou considerat com el primer assassinat polític intern als diversos grupos jueus que s'instal·laven a poc a poc a Palestina.[7][8]

Avui[modifica | modifica el codi]

El monument per als homosexuals a Amsterdam, un triangle rosa de granit cisellat d'un vers de J.I. de Haan “Un desig d'amistat fora mesura”[9]

Durant la seva vida, Jacob Israel de Haan no va gaire obtindre el mereixement que les seves qualitats d'home dret i d'artista van valdre'l. Tot i això, mai no va estar silenciat, com palesa a la seva bibliografia. Les seves obres van continuar a estar imprimides després de la seva mort fins al segle XXI. Vers la fi dels anys 70 del segle XX, el moviment de l'alliberament gai va tornar a descobrir-lo com un precursor heroic i estimular les editorials perquè tornessin a imprimir les seves obres, tant vilipendiades durant la seva vida. El 1987, un vers seu “Un desig d'amistat fora mesura” va ser cisellat al granit de l’Homomonument a Amsterdam. Molts el consideren com un davanter del moviment de l'emancipació gai. És ú dels molts artistes gais a cavall dels segles XIX i XX que van tenir raó massa aviat, a la sèrie d'en Federico García Lorca, Georges Eekhoud, Oscar Wilde, Christopher Isherwood i altres. La seva regeneració va començar poc després de la segona guerra mundial amb l'edició de la seva obra poètica completa el 1952, i des d'aleshores, mai no va parar.

Obra[modifica | modifica el codi]

Encara no s'han trobat traduccions de l'obra important de de Haan a una de les llengües cooficials de la península Ibèrica. A la Biblioteca digital de la literatura neerlandesa[10] hom troba una biografia i una bibliografia completa i molts enllaços al text complet (en neerlandès) d'obres originals de l'autor i comentaris descarregables.

  • Pijpelijntjes, 1904, Amsterdam, Jacq. van Cleef; reeditat Den Haag, Kruseman's Uitgeversmaatschappij, 1973, 2006 ISBN 9023303016
  • Kanalje, 1904, reeditat 1977, text complet descarregable[11]
  • Ondergangen, 1907, reeditat 1984
  • Besliste volzinnen 1907-1910, una col·lecció d'aforismes publicat a les revistes De Amsterdammer i Ontwaking, recollit el 1954
  • Pathologieën. De ondergang van Johan van Vere de With, 1907
  • In Russische gevangenissen, 1913
  • Libertijnsche Liederen, 1914, cançons llibertines sobre el moviment llibertí al segle XV a Anvers
  • Het joodsche lied, tom I, 1915
  • Rechtskundige significa en hare toepassing op de begrippen: “aansprakelijk, verantwoordelijk, toerekeningsvatbaat,” 1916,(tesi doctoral)
  • Een nieuw Carthago,, 1919
  • Rechtskundige significa, 1919
  • Het Joodsche lied, tom II, 1921
  • Jeruzalem,, 1922
  • Palestina, 1925, amb una introducció de Carry van Bruggen
  • Kwatrijnen, 1924
  • Brieven uit Jeruzalem, 1941, un florilegi de cartes enviat des de Jerusalem editat per David Koker
  • Brieven aan een jongen, 1957, recull de correspondència editat per Arnold Saalborn (en català: Lletres a un noi)
  • Poesies completes, 2 toms, 1952 redactat de K. Lekkerkerker per a l'editorial G.A. van Oorschot, Amsterdam, 415 i 496 pàgines
  • Ik ben een jongen te Zaandam geweest, 1982 (florilegi editat per Gerrit Komrij
  • Jacob Israël de Haan – correspondent in Palestina, 1919-1924, recull editat per Ludy Giebels
  • Nerveuze vertellingen, 1983, un recull de relats publicats a diverses revistes a l'inici del segle XX
  • Brieven van en aan Jacob Israël de Haan 1899-1908, 1981, Correspondència de i a J. I. de Haan, editada per Rob Delvigne i Leo Ross

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacob Israël de Haan Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Dr. Jaap Meijer, De zoon van een gazzen, het leven van Jacob Israël de Haan, Amsterdam, Polak & van Gennep, 1967, 412 pàgines, (en català: El fill d’un Hazzen: vida i mort de Jacob Israël de Haan) (neerlandès)
  • Wim J. Simons, Pijpelijntjes, de geschiedenis van een “onzedelijk” boek, Den Haag, Editorial Kruseman’s Uitgeversmaatschappij, 1974, pàgines 219-243 ISBN 9023303016, (en català: Pijpelijntjes, història d’un llibre “obscé” epíleg a la primera reedició moderna de la novel·la Pijpelijntjes del 1974), (neerlandès)
  • Wim J. Simons, «Schrijven naar behoefte», èpilog a la reedició moderna de Pathologieën, Den Haag, Editorial Kruseman’s Uitgeversmaatschappij, 1975, pàgines 219-229 ISBN 9023303296, (en català: Escriure segons les seues necessitats) (neerlandès)
  • G. C. J. J. van den Bergh i Jacob Israël de Haan, De taal zegt meer dan zij verantwoorden kan: Een keuze uit de verspreide rechtskundig-signifische geschriften van Mr. Jacob Israel De Haan, florilegi dels texts dispersos sobre la significació jurídica de les paraules de Jacob Israël de Haan, Nimega, Editorial Ars Aequi, 1994, 171 pàgines, ISBN 9069161613 (90-6916-161-3)
  • Ludy Giebels, On De Haan, Exquisite Corpse, a Journal of Letters & Life, web, 1999-2002 (anglès)
  • Rob Delvigne & Leo Ross, Een uitmuntend letterkundig kunstenaar, assajos sobre Jacob Israël de Haan, Assen, Servo, 2002, ISBN 9057860333
  • Fundació Jacob Israël de Haan, Een vriend komt thuis: Uitgelezen boeken, katern voor boekverkopers en boekenkopers, Amsterdam, Stichting Vrienden van het Amsterdamsch Litteraire Café De Engelbewaarder, 2009 (Numero de la revista literària dedicada a J. I. de Haan)
  • Gert Hekma, Jacob Israël de Haan: sexology, poetry, politics, Brisbane, University of Queensland, Centre for the History of European Discourses, 2011 (anglès)
  • Berkowitz, Michael. «Rejecting Zion, Embracing the Orient: the Life and Death of Jacob Israel de Haan». A: Ivan Davidson Kalmar, Derek Jonathan Penslar. Orientalism and the Jews (en anglès). Dartmouth: University Press of New England, 2005, p. 109-124 (Col·lecció: Tauber Institute for the Study of European Jewry). ISBN 9781584654117. 

Referències i enllaços[modifica | modifica el codi]

  1. Article amb foto del sepulcre : Pieter Steinz,Letterkundig Museum eert schrijversgraven, web NRC-Boeken, 2 de febrer de 2010 (en català: El museu de la literatura honra les sepulcres d’escriptors)
  2. Wim J. Simons, Pijpelijntjes, de geschiedenis van een “onzedelijk” boek., pàgina 222-223
  3. Dr. Jaap Meijer, De zoon van een gazzen, pàgina 42 i ss., (en català: El fill d’un Hazzen: vida i mort de Jacob Israël d'Haan) (neerlandès)
  4. Poemes dispersos, a Verzamelde gedichten, tom 2, pàgina 377, primera publicació el 1911 a la revista De Samenleving
  5. Escal-Vigor, Verzamelde Gedichten, tom I, Amsterdam, G.A. van Oorschot, 1952, pàgina 66
  6. "Wordt vervolgd" (Amnesty International, Nederland), març 1987
  7. Shlomo Nakdimon & Shaul Mayzlish, Deh Han : ha-retsah ha-politi ha-rishon be-Erets Yisraʼel, Tel Aviv, Modan Press, 1985 (en català; De Haan, el primer assassinat polític a Palestina) (hebreu)
  8. J.P.B., Neturei Karta, els jueus antisionistes a La pau, agost de 2009, pàgina 54
  9. Naar vriendschap, zulk mateloos verlangen
  10. Jacob Israël de Haan
  11. Kanalje, De Engelbewaarder, Amsterdam, Stichting Vrienden van het Amsterdamsch Litteraire Café De Engelbewaarder, 1977 (en català: Reedició de les seves obres Kanalje i Opstandige liedjes (Cançonetes revolucionàries))