Jacob Praetorius (el jove)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jacob Praetorius, també anomenat Jacob Schultz, i Jacob Praetorius el Jove (der Jüngere) (8 de febrer de 1586 –† octubre de 1651), va ser un compositor i organista alemany del Barroc, un dels més importants de la tradició organística d'alemanya del nord fins a l'arribada de J. S. Bach. Fill d'Hieronymus Praetorius i net de Jacob Praetorius, també compositor, venia d'una il·lustre família d'organistes d'Hamburg no emparentada amb Michael Praetorius, un altre famós compositor contemporani.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer i va morir a Hamburg. El seu pare va ser el seu primer professor. Des de 1603 va ser organista titular a l'Església de Sant Pere (Petrikirche) de Hamburg substituint a Heinrich Thor Molen, càrrec que ocuparia fins a la seva mort l'any 1651.

Cap al 1606, viatjà a Amsterdam per estudiar amb Sweelinck, amb qui també estudiria un altre celebre organista d'Hamburg, Heinrich Scheidemann. En el marc de la seva activitat d'organista, va ensenyar l'orgue i la composició. El seu alumne més cèlebre és sense cap dubte Matthias Weckmann que estudià amb ell entre 1633-1636 i que més tard seria organista de la Jakobikirche d'Hamburg. Un altre deixeble va ser Berendt Petri.

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva obra comprèn essencialment motets, peces d'orgue i gallardes. L'estil de les seves composicions està format per una mescla d'elements tradicionals i progressistes. De la seves composicions només ens han arribat tres preludis que mostren la diversitat d'estils que dominava. L'estructura consisteix en una obertura lliure, rapsòdica, que presagia l'stylus phantasticus dels compositors alemanys.

Altres enllaços[modifica | modifica el codi]