Jacob Van Ruysdael

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jacob van Ruysdael

El castell de Bentheim
Naixement Jacob Isaakszoon van Ruisdael
1628
Haarlem (Països Baixos)
Defunció 14 de març de 1682
Haarlem
Nacionalitat Països Baixos Països Baixos
Ocupació Pintor
Pares Isaac van Ruysdael

Jacob Van Ruysdael (Haarlem (Països Baixos) 1628 - 14 de març de 1682 fou un pintor neerlandès de l'època d'or del Barroc.

Jacob va aprendre la pintura en el taller del seu pare, Isaac, i el seu oncle, Salomon van Ruysdael, i el 1648 fou rebut em el gremi de pintors de la seva ciutat natal. El 1659 apareix establert a Amsterdam, on havia adquirit el poortersrecht o dret de ciutadania. Va romandre a Amsterdam fins al 1681, any en què tornà a Haarlem, per ingressar en un hospital, pagant els seus amics la pensió corresponent fins a la seva mort l’any següent.

A imitació d’en Allart van Everdingen, que també va ser el seu mestre, començà per pintar vistes de Noruega amb roques formidables i cascades espumoses, i més tard es dedicà quasi exclusivament al paisatge holandès, pintant-lo en tota la seva esplendor i veritat amb els seus canals, turons, molins i granges, i arribant a ésser un excel·lent paisatgista. Com ocorre amb gran freqüència als grans artistes, no fou comprès pels seus coetanis, els quals no trobaven massa interessant la natura que els envoltava, i s’haguessin guardat molt bé de canviar els seus lluents florins per quadres en els quals no es veien ni homes ni bèsties. Això no desencoratjà en Ruysdael, que seguí produint paisatges sense preocupar-se de la poca acollida que trobava. En les seves cascades noruegues sacrifica força la teatralitat; però en les seves obres indígenes es manté fidel a la naturalesa, més ajustant-se sempre a la veritat, cerca i troba la grandiositat i també el patètic. Les seves obres estan repartides arreu dels museus del món.

Els tres períodes[modifica | modifica el codi]

Entre les primeres obres si han de comptar 12 aiguaforts, alguns d’ells molt rars, que varen estar publicades amb el títol “Eaux-fortes de J. Ruysdael, reproduites et publiées per Armand-Durand, texte par Georges Duplessis” (París, 1878). Algunes daten de 1646, quan l’artista a penes comptava 18 anys. A part de les tentines inicials les obres pictòriques d’en Ruysdael s’han de classificar en tres períodes. Les del primer (1650-55) són unes 60, signades moltes d'elles, cosa molt rara en els períodes següents.

Totes guarden entre si grans analogies i rebel·len inexperiència de tècnica. Són paisatges senzills dels voltants de Haarlem. Les del segon (1655-70) representen paisatges d’Amsterdam, de la platja de Schéveningue, de les vores del Rin, de Güeldres, d’Over-Yssel i de la veïna Alemanya. Es distingeixen per qualitats de primer ordre que atreuen sobre elles l’atenció dels que visiten els museus; són greus, melangioses, però sense la profunda tristesa de les posteriors; la llum daurada de la tardor acaricia les coses i els envolta en aquesta lleugera boirina característica de l’atmosfera holandesa. El dibuix el colorit es fonen harmoniosament per a concorri a la impressió del conjunt, sempre elevada.

Primer i segon període[modifica | modifica el codi]

Resulta impossible enumerar-les, doncs són unes 250. Entre les més destacades es poden citar:

  • Les dunes d’Overveen
  • Rin en les rodalies de Wijkby-Duurstede: ambdues al (Museu de l’Estat, Amsterdam)
  • La platja: (Museu de La Haia)
  • Bardissa
  • Bosc
  • Solana: les tres al (Museu de Louvre)
  • Vista de Haarlem (Museu de Berlín)
  • Paisatge muntanyós(Brunswick)
  • Cascada (Cassel)
  • Monestir
  • Cementiri jueu
  • Castell de Bentheim: les tres a (Dresden)
  • Paisatge: (Mannheim)
  • Bosc: (Antic Museu Imperial, Viena)
  • Pantà
  • Rodalies d’Haarlem: (L’Ermitage, Sant Petersburg)

Tercer Període[modifica | modifica el codi]

Les del tercer període (1670-82) mostren un lamentable decadència pictòrica, paral·lela a la decadència física de Ruysdael, feixuc pel dolor reumàtic i per la misèria. Tremolosa la seva mà i nuvolada la vista, el pintor seguia una acarnissada lluita pel pa de cada dia, pintant paisatges en les obres de figuristes sens cap vàlua, com un tal Vonck i un J. Victor, els quals quadres es guarden curosament, a causa d’aquesta preciosa col·laboració, en els museus de Dresden i de Berlín.

Anys 1660-1670, oli sobre llenç, 98.5 x 85 cm. Cascada amb paisatge rocós. National Gallery, Londres

Les obres d’aquest període són nombroses i abundant en els museus, on representen molt malament al gran artista del segon. Per ironia del destí, aquestes obres decadents foren les més apreciades en el segle XVIII i a principis del XIX, i aquesta estima explica el seu gran nombre en museus i col·leccions.

Com ja ha es sabut, la pensió en l’asil u hospici de Haarlem li pagaren els seus amics. El burgmestre de la ciutat, lluny d’ajudar a sufragar la despesa del paisatgista que havia estat glòria de Haarlem i que faria cèlebre el seu nom en el futur, al transmetre als regents de l’hospici la sol·licitud d’ingrés els incitava a fer-se pagar bé, a fi que el mencionat pensionista no fos una càrrega per l’establiment, sinó un motiu de benefici.>. El pintor signava Ruisdael, no Ruysdael.(¹)

Cascada en paisatge rocós[modifica | modifica el codi]

Ruysdael prestava molta atenció als detalls exactes de la naturalesa i nombrosos arbres i plantes concrets han estat identificats en els seus quadres. Prestà la mateixa atenció en plasmar el torrent vist en la Cascada en paisatge rocós. No obstant malgrat el virtuosisme de l’aparença natural del seu paisatge, Ruysdael mai havia visitat aquest escenari escandinau. Des de mitjan de la dècada de 1650 s’embarcà en una sèrie de quadres monumentals de cascades, envoltades d’arbres altíssims, inspirat en l’obra de l’artista Allart van Everdingen, que havia corregut Noruega i Suècia el 1644.

Ruysdael pintà cent seixanta paisatges nòrdics, que foren considerats els més influents de la seva classe, i assentaren un precedent en la plasmació de la naturalesa per a una successió de paisatgistes. Si bé l’artista només gaudí en vida d’un èxit relatiu en el segle XVIII la seva va assolir una forta demanda, i fou molt admirada per Thomas Gainsborough, Joshua Reynolds i John Constable. (²)

Gran paisatge amb castell en ruïnes i església[modifica | modifica el codi]

Gran paisatge amb castell en ruïnes i església 1665-1670, oli sobre tela, 109 x 146 cm. National Gallery, Londres

A finals de la dècada de 1660 Jacob Van Ruysdael, començà a pintar escenes panoràmiques amb horitzons baixos i cels amplis interromputs per campanar en punxa i pels típics molins holandesos. Moltes són vistes dels voltants de Haarlem, la ciutat de la seva joventut, encara que és impossible localitzar-les amb exactitud. Aquests quadres, reconeguts a l’instant, s’han erigit en paradigma del paisatge neerlandès. Aquí, el pintor utilitza plans horitzontals que es creuen amb les diagonals creades pels dos campanars i el castell en ruïnes.

Els núvols, baixos i pesats, se succeeixen ininterrompudament d’esquerra a dreta, però la lluminositat del prat del fons aclareix qualsevol sensació de melangia. Els dos pastors del primer pla, pintats per Adriaen de Velde, aporten escala i proporció al misteriós paisatge. L’extraordinària atenció als detalls de Ruysdael i la representació exacta del fullatge donen un toc d’hiperrealisme a l’obra. la història d’aquest quadre és molt interessant. Es considera que fou una de les primeres obres de l’autor vistes als Estats Units. Fou exposada a Nova York el 1830 pel marxant anglès Richard Abrahms, qui el comprà il·legalment. Abraham i el seu còmplice foren detinguts, i el primer empresonat durant uns dies abans que se li dónes permís d’exposar el quadre. Poc temps després, l’obra tornà a Londres i es subhastà. Ara és un dels quadres més famosos de Ruysdael, però no sembla que se li’n fes gaire cas durant la seva curta estada en sol americà.(³)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacob Van Ruysdael Modifica l'enllaç a Wikidata