Jacques Le Goff

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jacques Le Goff (Toló, França, 1 de gener de 1924-1 d'abril de 2014) fou considerat un dels historiadors més experts en l'Edat Mitjana. A les seves obres intentà transmetre la vida quotidiana del període i no solament les grans fites militars i polítiques. Va rebre vuit doctorats honoris causa, la medalla d'or del CNRS i diversos guardons de societats històriques, entre altres reconeixements.[1] Va ser reconegut per Fernand Braudel i Maurice Lombard, que va presidir el seu tribunal d'agrégation. Durant gairebé set dècades va renovar l'ofici de medievalista, i va conferir dignitat i caràcter.[2]

La seva tesi principal radica en l'especificitat del període medieval, que no era una simple transició fosca entre l'Antiguitat clàssica i el Renaixement, com va instaurar l'humanisme, ni tan sols un període bàrbar i instintiu com reclamava el Romanticisme. Le Goff va buscar les bases de moltes institucions modernes en els segles d'esplendor del feudalisme i va iniciar la recerca d'alguns personatges claus, menystinguts fins al moment. Igualment va reivindicar la importància del Purgatori, el culte a la Verge Maria o el lligam entre guerra i religió com a aspectes cabdals en els segles posteriors.

Algunes obres destacades[modifica | modifica el codi]

  • Pour un autre Moyen Âge, 1977
  • La Naissance du purgatoire, 1981
  • L'Imaginaire médiéval, 1985
  • L'Homme médiéval, 1994
  • La Civilisation de l'Occident Médiéval, 1997
  • Un Moyen Âge en images, 2000
  • Cinq personnages d’hier pour aujourd’hui: Bouddha, Abélard, saint François, Michelet, Bloch, 2001
  • L’Europe est-elle née au Moyen Âge?, 2003

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Décès de Jacques Le Goff, grand médiéviste français
  2. Ruiz-Domènec, José Enrique. «L'edat mitjana a les seves mans». La Vanguardia, 3 abril 2014.