Jacques Tits

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJacques Tits

Jacques Tits al maig de 2008 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jacques Léon Tits Modifica el valor a Wikidata
12 agost 1930 Modifica el valor a Wikidata
Uccle (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 2021 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
13è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Lliure de Brussel·les (–1950)
Athénée d'Uccle Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiPaul Libois Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de grups, geometria i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Bonn
París
Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France, catedràtic (1973–2000)
Universitat de Bonn (1964–1974)
Universitat Lliure de Brussel·les (1956–1964) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJens Jantzen, Olivier Mathieu, Jean-Pierre Tignol, Michael Otte, Karl-Otto Stöhr, Ernst August Weiss, Jr., Jürgen Ackva, Erich Ossa, Hans Scheerer, Volker Hauschild, Francis Buekenhout, Guy Rousseau, Firmin Bratzlavsky, Anne-Marie Simon, Guy Valette, Jean-Yves Hée, Lucie Kuyl i Günter Steinhausen Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarie-Jeanne Tits-Dieuaide Modifica el valor a Wikidata
ParesLèon Tits i Lousia André
Premis

Jacques Tits (Uccle, 12 d'agost de 1930 - 13è districte de París, 5 de desembre de 2021) fou un matemàtic d'origen belga i nacionalitzat francès que treballà en teoria de grups i geometria i que introduí els edificis de Tits, l'alternativa de Tits i el grup de Tits.

Biografia[modifica]

Jacques Tits nasqué a Uccle, fill del catedràtic Léon Tits i Lousia André. Fou estudiant de l'Athénée de Uccle i de la Universitat Lliure de Brussel·les. El seu director de tesi fou Paul Libois i obtingué el doctorat el 1950 amb la dissertació Généralisation des groupes projectifs basés sur la idea de transitivité. Pel que fa a la carrera acadèmica, fou professor a la Universitat Lliure de Brussel·les (ara dividida entre la Universitat Lliure de Brussel·les i la Vrije Universiteit Brussel) (1962 – 1964), a la Universitat de Bonn (1964 – 1974) i al Collège de France de París fins que esdevingué emèrit el 2000. El 1974, per ser professor del Collège de France, li requeriren que obtingués la ciutadania francesa. Com que Bèlgica no permet dobles nacionalitats, hagué de renunciar a la ciutadania belga. Fou membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències des de llavors.

Tits era membre d'«honor» del grup Nicolas Bourbaki. Com a tal, ajudà a popularitzar l'obra de Donald Coxeter, introduint termes com nombre de Coxeter, grup de Coxeter i graf de Coxeter.[1]

Premis i honors[modifica]

Tits rebé el Premi Wolf en Matemàtiques el 1993, la medalla Cantor de la Societat Alemanya de Matemàtiques el 1996, i la distinció alemanya «Pour le Mérite». El 2008 fou guardonat amb el Premi Abel, conjuntament amb John Griggs Thompson, «pels profunds assoliments en àlgebra i en particular per donar forma a la teoria de grups moderna».[2]

Fou membre, entre d'altres, de l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres.[3]

Contribucions[modifica]

En el marc de la teoria de grups, introduí la teoria d'edificis[4] (també anomenats edificis de Tits), que són estructures combinatòries sobre les quals actuen els grups, particularment en teoria de grups algebraics (incloent els grups finits i els grups definits sobre els nombres p-àdics). La teoria relacionada de parells (B, N) és una eina bàsica en la teoria de grups de tipus Lie. És de particular importància la seva classificació de tots els edificis irreductibles de tipus esfèric i de rang major o igual a tres, que va comportar la classificació de tots els espais polars de rang a partir de 3. Si el rang és 2, els edificis esfèrics són polígons generalitzats, que classificà, en col·laboració amb Richard Weiss, quan admeten un grup de simetria adequat (els anomenats polígons de Moufang). Conjuntament amb François Bruhat desenvolupà la teoria d'edificis afins i, més tard, classificà tots els edificis irreductibles de tipus afí i de rang a partir de 4.

Un altre dels seus teoremes més coneguts és l'alternativa de Tits: si G és subgrup finitament generat d'un grup lineal, llavors o G té un subgrup resoluble d'índex finit, o té un subgrup lliure de rang 2.

Prenen el nom d'aquest matemàtic el grup de Tits i la construcció de Tits–Koecher. Introduí també la conjectura de Kneser–Tits.

Publicacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Siobhan Roberts. «Donald Coxeter: The man who saved geometry» (en anglès). Toronto Life, gener 2003.
  2. «Thompson and Tits share the Abel Prize for 2008» (en anglès). The Niels Henrik Abel Memorial Fund, 17-05-2008. Arxivat de l'original el 20 de maig 2008. [Consulta: 20 maig 2008].
  3. «Gruppe 1: Matematiske fag» (en noruec). Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2013. [Consulta: 7 octubre 2010].
  4. Terme en català segons:
    «Thesaurus de la UB». Universitat de Barcelona - Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 20 juny 2015].
  5. Curtis, Charles W. «Revisió: Buildings of spherical type and finite BN-pairs, de Jacques Tits» (en anglès). Bulletin of the AMS, vol. 81, 4, 1975, pàg. 652–657.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques Tits