Jacques de Molay
Jacques de Molay (Borgonya entre 1240 i 1244 - París 18 de març de 1314) fou un noble i l'últim Gran Mestre de l'Orde del Temple.
Fill de Joan de Lonvy, Senyor de Lonvy, hereu de Mathe i Senyor de Rahon, de la qual depenien moltes altres, però principalment Molay, i aquesta al seu torn, era una parròquia de la diòcesi de Besançon.
Al 1265, en la ciutat de Beaune es va unir a l'Orde dels Pobres Cavallers de Crist del Temple de Salomó, coneguts comunament com Cavallers Templers o Orde del Temple, es va convertir en el vint-i-tresè i darrer Gran Mestre.
Va organitzar, entre 1293 i 1305, múltiples expedicions contra els musulmans i la llegenda diu que va assolir entrar a Jerusalem en l'any 1299, derrotant al Soldà mameluc d'Egipte, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, en 1299 prop de la ciutat d'Emesa. En 1300 va organitzar una incursió contra Alexandria i va estar a punt de recuperar la ciutat de Tortosa, en la costa Síria, per a la cristiandat.
Va deixar una forta guarnició a la ïlla d'Arwad per fer possibles noves expedicions. El soldà Muhammad al-Nasir la va fer prendre per assalt pel seu emir Zarrak en 1302. Allà va caure en mans musulmanes el darrer cap militar templer, fra Dalmau de Rocabertí, a qui va aconseguir rescatar el rei Jaume el Just.
Molay es va negar a acceptar el projecte d'unificació dels ordes militars ( Projecte Rex bellator, impulsat per fra Ramon Llull), malgrat ser convocat el 6 de juny de 1306 a Poitiers pel Papa Climent V.
| Precedit per: Theobald Gaudin |
 1293 - 1314 |
Succeït per: "Extinció de l'Orde el 1314" |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques de Molay |
  |
Açò és un esborrany sobre història. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
